En zoologia, un folívor o filófago és un animal que s'alimenta fonamentalment de fulles.[1] Les fulles madurs contenen una elevada proporció de celulosa, difícil de digerir, en un contingut energètic relativament baix i a sovint en composts tòxics.[2] Per això, els animals folívors tendixen a tindre aparats digestius llarcs i metabolismes llents. Molts necessiten l'ajuda de bactèries simbiòtiques per a absorbir els nutrients de la seua dieta. Tal com s'ha comprovat en primats folívors, els animals poden mostrar una preferència major cap als fulls inmaduras, que tendixen a tindre un contingut més alt en proteïnes i més baix en fibra i verins que els fulls més madurs.[2]

Els okapis (Okapia johnstoni) són un eixemple d'animal que s'alimenta de fulls.

Evolució

L'alimentació herbívora ha evolucionat en diferents ocasions entre els diferents grups d'animals. És possible que els folívors més primerencs hagen segut insectes.[3] Els primers vertebrats eren piscívors, despuix insectívors, carnívors i finalment herbívors.[4] Ya que va ser necessari un complex conjunt d'adaptacions per a que es pogueren alimentar de l'altament fibrosa matèria vegetal (modificacions estructurals en les dents, mandíbules i aparat digestiu) i solament una chicoteta proporció de tetrápodos actuals són herbívors obligats, podria ser que els primers tetrápodos que varen fer la transició cap a este tipo d'alimentació herbívora, fòra a través d'una dieta omnívora.[4]

Animals voladores

 
L'hoacín (Opisthocomus hoazin) és un dels pocs eixemples d'un au voladora folívora.

S'ha observat que l'alimentació a pur de fulls és extremadament rara entre els animals voladores.[5] Morton (1978) ho va atribuir al fet de que els fulls són de digestió llenta i pesada, i contenen poca energia en relació en atres aliments.[5] L'hoacín (Opisthocomus hoazin) és un dels pocs eixemples d'un au voladora folívora.


Alguns rat penat són parcialment folívors; el seu método d'extraure l'aliment dels fulls, segons Lowry (1989), és mastegar-les, engolir la llacor i escopinyar el restant.[6]

Vore també

Referències

  1. ↑ (2000) Diccionari de ciències de la terra, Editorial Complutense, p. 348. ISBN 8489784779.
  2. ↑ 2,0 2,1 Jones, S., Martin, R. i Pilbeam, D. (1992). The Cambridge Encyclopedia of Human Evolution (en anglés), Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0521323703.
  3. ↑ Iannuzzi, R.; Labandeira, C. C.(2008).«The Oldest Record of External Foliage Feeding and the Expansion of Insect Folivory on Land».Annals of the Entomological Society of America.101(1)doi:[79:TOROEF2.0.CO;2 10.1603/0013-8746(2008)101[79:TOROEF]2.0.CO;2].
  4. ↑ 4,0 4,1 Sahney, S.; Benton, M. J.; Falcon-Lang, H. J.(2010).«Rainforest collapse triggered Pennsylvanian tetrapod diversification in Euramerica».Geology.38: 1079-1082.doi:10.1130/G31182.1.(en anglés)
  5. ↑ 5,0 5,1 R. Dudley, G. J. Vermeij(1992).«Do the Power Requirements of Flapping Flight Constrain Folivory in Flying Animals?».Functional Ecology.6(1): 101-104.(en anglés)
  6. ↑ T. H. Kunz i K. A. Ingalls(1994).«Folivory in Bats: An Adaptation Derived from Frugivory».Functional Ecology.8(5): 665-668.(en anglés)