Folívor
 |
Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
En zoologia, un folívor o filófago és un animal que s'alimenta fonamentalment de fulles.[1] Les fulles madurs contenen una elevada proporció de celulosa, difícil de digerir, en un contingut energètic relativament baix i a sovint en composts tòxics.[2] Per això, els animals folívors tendixen a tindre aparats digestius llarcs i metabolismes llents. Molts necessiten l'ajuda de bactèries simbiòtiques per a absorbir els nutrients de la seua dieta. Tal com s'ha comprovat en primats folívors, els animals poden mostrar una preferència major cap als fulls inmaduras, que tendixen a tindre un contingut més alt en proteïnes i més baix en fibra i verins que els fulls més madurs.[2]
Evolució
L'alimentació herbívora ha evolucionat en diferents ocasions entre els diferents grups d'animals. És possible que els folívors més primerencs hagen segut insectes.[3] Els primers vertebrats eren piscívors, despuix insectívors, carnívors i finalment herbívors.[4] Ya que va ser necessari un complex conjunt d'adaptacions per a que es pogueren alimentar de l'altament fibrosa matèria vegetal (modificacions estructurals en les dents, mandíbules i aparat digestiu) i solament una chicoteta proporció de tetrápodos actuals són herbívors obligats, podria ser que els primers tetrápodos que varen fer la transició cap a este tipo d'alimentació herbívora, fòra a través d'una dieta omnívora.[4]
Animals voladores
S'ha observat que l'alimentació a pur de fulls és extremadament rara entre els animals voladores.[5] Morton (1978) ho va atribuir al fet de que els fulls són de digestió llenta i pesada, i contenen poca energia en relació en atres aliments.[5] L'hoacín (Opisthocomus hoazin) és un dels pocs eixemples d'un au voladora folívora.
Alguns rat penat són parcialment folívors; el seu método d'extraure l'aliment dels fulls, segons Lowry (1989), és mastegar-les, engolir la llacor i escopinyar el restant.[6]
Vore també
- El sufix -voro
Referències
- ↑ (2000) Diccionari de ciències de la terra, Editorial Complutense, p. 348. ISBN 8489784779.
- ↑ 2,0 2,1 Jones, S., Martin, R. i Pilbeam, D. (1992). The Cambridge Encyclopedia of Human Evolution (en anglés), Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0521323703.
- ↑ Iannuzzi, R.; Labandeira, C. C.(2008).«The Oldest Record of External Foliage Feeding and the Expansion of Insect Folivory on Land».Annals of the Entomological Society of America.101(1)doi:[79:TOROEF2.0.CO;2 10.1603/0013-8746(2008)101[79:TOROEF]2.0.CO;2].
- ↑ 4,0 4,1 Sahney, S.; Benton, M. J.; Falcon-Lang, H. J.(2010).«Rainforest collapse triggered Pennsylvanian tetrapod diversification in Euramerica».Geology.38: 1079-1082.doi:10.1130/G31182.1.(en anglés)
- ↑ 5,0 5,1 R. Dudley, G. J. Vermeij(1992).«Do the Power Requirements of Flapping Flight Constrain Folivory in Flying Animals?».Functional Ecology.6(1): 101-104.(en anglés)
- ↑ T. H. Kunz i K. A. Ingalls(1994).«Folivory in Bats: An Adaptation Derived from Frugivory».Functional Ecology.8(5): 665-668.(en anglés)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Folívoro» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.