Florín (moneda britànica)

Erro al crear miniatura:

Florín (moneda britànica)

El florín o moneda de dos chelins és una moneda que es va falcar en el Regne Unit entre els anys 1849 i 1967, en una emissió especial per a coleccionistes en 1970, i que en el sistema monetari utilisat abans de la decimalisació en 1971 equivalia a la dècima part d'una lliura esterlina o 24 antics penics.

Introduït com a part d'un experiment de decimalisació que no va tindre èxit en el seu moment, el florín original de 1849 va generar controvèrsia per ometre les referències a Deu en els títuls de la regna Victoria, per lo que es va denominar com «florín sense Deu». El cridat «florín gòtic» va substituir al florín original en 1851.

Durant la major part de la seua existència, el florín mostrava en el seu revers alguna variació dels escuts de les nacions constituents del Regne Unit o dels seus emblemes florals, fins a 1902, quan va canviar el disseny per una figura de Britania. En 1911, en el regnat de Jorge V, el florín va recuperar el disseny d'escuts i ceptres que tenia a fins de l'era victoriana, i va mantindre este motiu fins a 1937, quan varen retornar els emblemes nacionals.

En 1968, abans de la decimalisació, la Real Casa de Moneda va començar a falcar la nova moneda de dèu penics, idèntica al florín en especificacions i valor facial. El florín va seguir en circulació en conjunt en la nova moneda fins a 1993, quan es va reduir el diàmetro dels dèu penics.

Història

Antecedents

Encara que les primeres propostes per a la decimalisació del sistema monetari britànic daten de 1682, l'idea va prendre serietat quan Estats Units, França, i atres països a fins del XVIII i principis del XIX, varen començar a adoptar sistemes decimals, i quan en 1841 i 1843 distintes comissions varen demanar la seua implementació.

En 1847 sir John Bowring va presentar una moció en el Parlament que demanava l'introducció d'un sistema monetari decimal, i l'acunyament de monedes d'un dècim i un centèsim de lliura. Esta proposta va rebre un gran respal, i el govern de John Russell va prometre la producció d'una moneda valorada en una dècima part d'una lliura, o dos chelins, per a posar a prova a l'opinió pública, i per a considerar en el futur l'introducció d'atres monedes decimals.

Va haver molta discussió sobre la denominació de la nova moneda ans que es decidira per florín. Este nom no es devia a l'antiga moneda anglesa de la mateixa denominació, sino que a la moneda dels Països Baixos, que era similar en valor i tamany.

Victòria (1849-1901)

El «florín sense Deu» de 1849.

Els primers florines es varen falcar en 1849, i presenten un estil gòtic en un retrat de la regna Victoria molt jove en l'anvers, i els escuts coronats de les nacions del Regne Unit en una formació cruciforme, junt als seus emblemes florals ubicats en els ànguls, en el revers. Esta moneda s'assembla molt a la denominada corona gòtica de 1847 —el dissenyador de l'anvers d'abdós peces va ser el gravador cap de la Real Casa de Moneda, William Wyon, mentres que el dissenyador del revers d'abdós monedes va ser William Dyce—, encara que a diferència de l'escritura gòtica de la corona, el florín de 1849 té lletres romanes. La moneda de 1849, emesa en argent, pesa 11,3 grams (definit com 4⁄11 d'onça troy) i té un diàmetro de 28 milímetros. Ademés, la nova moneda deixa en clar el seu valor facial en l'inscripció one florin one tenth of a pound (un florín, un dècim d'una lliura) en el revers. Per a ajudar en l'experiment decimal la moneda anomenada mija corona (dos chelins i sis penics, o un octau d'una lliura), propenca al florín en tamany i valor facial, no es va emetre entre 1850 i 1874, any en que es va tornar a falcar a demanat dels bancs. Diverses enquestes varen senyalar que abdós monedes eixercitaven un paper útil en el comerç, i varen circular juntes fins a la decimalisació.

Este primer acunyament va causar un gran impacte, ya que per primera volta en casi 200 anys una moneda britànica presentava un retrat del monarca en una corona, ademés de que l'inscripció en l'anvers victòria regina 1849 ometia l'habitual d g de Dei gratia (per la gràcia de Deu) de l'inscripció de la moneda, lo que va dur a que se li coneguera com el «florín sense Deu». L'omissió de l'abreviatura f d de Fidei defensor (Defensora de la fe) va generar encara una major controvèrsia. Alguns sospitaven que el mestre de ceca, Richard Lalor Sheil, irlandés i catòlic, conspirava per a derrocar al règim protestant, pero, de fet, l'inscripció havia segut sugerida pel príncip Alberto, espós de la reina Victoria. Sheil va declarar en la Cámara que l'inscripció havia segut un error, i el florín es va redissenyar per a la seua pròxima edició en 1851.

El diàmetro del nou florín es va incrementar a 30 milímetros i totes les lletres es varen canviar a estil gòtic, lo que va ajudar a que es coneguera com el «florín gòtic». Esta moneda es va realisar pels mateixos dissenyadors, la data apareix en números romans i ni la efigie de la reina Victoria, ni l'heràldica del revers varen canviar en gran mida. L'inscripció en l'anvers és la de victòria d g britt reg f d en la data d'acunyament, mentres que en el revers es mostra one florin one tenth of a pound. A pesar de l'existència d'una comissió real, l'impuls per la decimalisació pronte es va extinguir, i no hi havia més que un tébeu respal per a una moció de 1855 en la Cámara, que aplaudia l'emissió del florín i que buscava la posada en circulació de noves monedes decimals. El florín gòtic es va falcar cada any fins a 1887, en excepció de 1861 i 1882. Des de 1864 molts florines varen dur números de troquel en l'anvers, com a part d'una possible investigació de la ceca sobre el temps en que es desgastaven estes matrius d'acunyament. A partir de 1867 el brit de l'anvers va passar a britt, per a seguir la pràctica de que en llatí es duplica la consonant final en els abreujaments de plurals. Aixina, el títul de la reina Victoria va canviar a «Reina dels britànics», per a incloure les colónies i atres territoris.

En 1887, com a part d'un redisseny de la família de monedes per al jubileu d'or de la reina Victoria, un nou disseny de l'anvers, que mostra a la reina com una dòna major, va debutar en les monedes d'argent i d'or. Este disseny es va conéixer com el «retrat del jubileu», i el seu disseny es va realisar per Joseph Boehm. Els diversos emblemes florals es varen retirar del revers i es varen reemplaçar per ceptres entre els escuts, en l'aparició d'una estrela de l'Orde de la Jarretera en el centre. El retrat del jubileu ràpidament va resultar impopular degut en part a la corona que duya la reina, que es va considerar com ridículamente menuda. El florín del jubileu va compartir el seu revers en el doble florín, denominació que va tindre una curta duració. El creador i gravador del disseny va ser Leonard Charles Wyon, baix l'influència de la família de monedes d'or de Carlos II dissenyada per John Roettiers. El diàmetro es va reduir a 29,5 milímetros, i totes les inscripcions estaven en lletres llatines i números aràbics. L'inscripció en l'anvers mostra victòria dei gratia, mentres que en el revers diu fid def britt reg, sense indicació del valor facial. El florín del jubileu es va falcar cada any entre 1887 i 1892.

Donada l'impopularitat del bust del jubileu, en febrer de 1891 es va crear un comité per a recomanar nous dissenys. Es va seleccionar un anvers dissenyat per Thomas Brock, i el comité també va recomanar alguns nous dissenys per al revers. El comité assessor va recomanar que s'usara una efigie distinta, també de Brock, per a distinguir a la moneda de la mija corona. Esta recomanació no es va acceptar, i el florín va utilisar el mateix anvers. Per a distinguir-ho millor de la mija corona, el diàmetro es va reduir de 29 a 28,5 milímetros. En l'anvers està inscrit victòria dei gra britt regina fid def ind imp, junt en un nou revers que mostra tres escuts separats per una rosa, una penca i un trébol, que simbolisa a Anglaterra, Escòcia i Irlanda respectivament, baix d'una corona, i l'inscripció one florin two shillings (un florín, dos chelins). El creador d'este revers va ser sir Edward Poynter, i es va emetre cada any entre 1893 i 1901, l'any de la mort de Victoria.

Eduardo VII (1901-1910)

Les dos cares del florín es varen redissenyar despuix de l'ascensió del fill de Victoria, Eduardo VII, pel gravador cap de la ceca, George William de Saulles. El florín del rei Eduardo VII es va falcar cada any des de 1902 fins a 1910, i les seues especificacions varen permanéixer en 11,3 grams de pes i 28,5 milímetros de diàmetro. L'anvers mostra la efigie del rei que mira cap a la dreta, en l'inscripció edwardvs vii dei gra britt omn rex fd ind imp, mentres que l'atre costat presenta una figura de Britania de peu assotada pel vent, que sosté un escut en la seua mà esquerra i una fitora en la seua mà dreta, en l'inscripció one florin two shillings, (un florín, dos chelins) seguida per la data d'acunyament.

De Saulles va crear el nou florín d'esta manera per a distinguir la moneda de la mija corona, ya que havien queixes de confusió entre abdós. Provablement va basar el disseny en el dólar de comerç britànic de 1895. La modele per al disseny va ser Susan Hicks-Beach, la filla de Michael Hicks-Beach, primer comte de St. Aldwyn, qui va servir com a canceller de la Facenda i mestre de la ceca de ex officio.

Jorge V (1910-1936)

Erro al crear miniatura:

Revers del florín de 1932.

Els florines que duen la efigie de Jorge V orientada cap a l'esquerra, realisada per sir Bertram Mackennal, es varen falcar en cada any del regnat (1910-1936), a excepció de 1910 i 1934. El disseny del revers inicial (1911-1926) es va desenrollar de forma interna en la Real Casa de Moneda, i estava destinat a ser el disseny del doble florín de 1887, el qual és molt similar al «florín del jubileu». El pes i el diàmetro de la moneda no varen canviar, pero, pels auments en el preu de l'argent, la composició metàlica es va canviar en 1920 de 0,925 d'argent a 50% d'argent, 40% de coure, 10% de níquel; en 1922 a 50% argent, 50% de coure; i en 1927 a 50% d'argent, 40% de coure, 5% de níquel i 5% de zinc. Els canvis en l'aleació despuix de 1920 es varen deure a que la Casa de la Moneda va intentar trobar una aleació platejada que fora atractiva. Les inscripcions en l'anvers de la versió original del florín de Jorge V mostren georgivs v d g britt omn rex f d ind imp i en el revers one florin (un florín) i l'any d'acunyament.

El florín modificat datat entre 1927 i 1936 va ser obra de George Kruger Gray i no va alterar en gran medida el disseny d'escuts i ceptres, pero va llevar les corones dels escuts en posicionar-els en els ceptres, i va agregar una «G», l'inicial del rei, en el centre del disseny. L'inscripció en l'anvers es va convertir en georgivs v dei gra britt omn rex, i en el revers en fid def ind imp en la data i el valor one florin (un florín). El bust del rei en l'anvers es va modificar llaugerament en 1927.

Eduardo VIII (1936)

A lo llarc de 1936, l'any en que va regnar Eduardo VIII, va continuar l'acunyament de monedes de totes les denominacions en els dissenys de Jorge V, en espera de la preparació de les monedes del nou monarca. Per l'abdicació d'Eduardo, no es varen llançar de forma oficial a la circulació monedes que ho representaren. Existix un disseny d'un florín per al rei Eduardo, que va deure rebre l'aprovació en l'época en que el rei va abdicar, en decembre de 1936. Encara que existix una tradició d'alternar la direcció de la efigie del monarca en cada regnat, i els retrats de Jorge V s'havien orientat a l'esquerra, Eduardo creïa que eixe costat era més halagador, per lo que l'anvers mostra la efigie del rei orientada cap a l'esquerra, dissenyada per Humphrey Paget, en l'inscripció edwardvs viii d g br omn rex. El revers, obra de Kruger Gray, mostra una rosa coronada flanquejada per una penca i un trébol, en una «I» baix de la penca i una «R» baix del trébol, i les inscripcions fid def ind imp i two shillings (dos chelins) 1937.

Jorge VI (1936-1952)

El florín del rei Jorge VI, falcat cada any entre 1937 i 1951, s'assembla molt al planificat per al seu germà Eduardo VIII. Com en els dissenys per al rei Eduardo, s'ometen les paraules one florin (un florín), les que permaneixerien absents en el restant de l'existència de la moneda. L'anvers, de Thomas Humphrey Paget, mostra la efigie del rei orientada cap a l'esquerra en l'inscripció georgivs vaig vore d g br omn rex. El revers, de Kruger Gray, representa una rosa coronada en una penca i un trébol a cada costat. Hi ha una «G» baix de la penca i una «R» baix del trébol, i l'inscripció fid def ind imp two shillings fins a 1948. Des de 1949, les monedes es varen falcar sense el ind imp, per l'independència d'Índia. A partir de 1947, el contingut del metal va canviar, com en totes les monedes d'argent britàniques en circulació, a 75% de coure i 25% de níquel, lo que es va deure a la necessitat de que el Regne Unit tornara este metal de la Llei de Préstam i Arrendament als Estats Units. El diàmetro i el pes del florín varen permanéixer sense canvis, en 11,3 grams i 28,5 milímetros, a pesar del canvi d'aleació.

Isabel II (1953-1970)

Els florines de la reina Isabel II es varen falcar cada any entre 1953 i 1967, ademés de monedes en una calitat de prova d'acunyament datades en 1970. L'anvers mostra el retrat de la reina Isabel de Mary Gillick, en l'inscripció elizabeth ii dei gratia britt omn regina en 1953, o elizabeth ii dei gratia regina en tots els demés anys. Este canvi es va realisar per a reconéixer l'evolució de la Mancomunidad Britànica, que per a llavors contenia algunes repúbliques. El revers, d'Edgar Fuller i Cecil Thomas, representa una Rosa Tudor en el centre rodejada de penques, trébols i porros, en la frase llatina fid def, la denominació i la data. Els dissenys varen ser seleccionats per un comité assessor de la Casa de Moneda després d'una competència pública.

D'acort en el pla de decimalisació, a partir de 1968 es va introduir la nova moneda de dèu penics del mateix tamany, pes i composició metàlica que el florín, per lo que va deixar de ser falcat per a la circulació despuix de les emissions de 1967. Les noves i velles monedes circulaven en conjunt com florines abans del Dia Decimal —15 de febrer de 1971—, i com dèu penics despuix.

Els florines varen permanéixer en circulació despuix del Dia Decimal. En 1987, despuix d'un estudi del sistema monetari, el govern de Margaret Thatcher va anunciar la seua intenció d'emetre una nova moneda de dèu penics, reduïda en tamany. En 1992 es va emetre una moneda més chicoteta de dèu penics, despuix de lo que l'antic florín es desmonetizó el 30 de juny de 1993. En açò, el florín es va convertir en l'última moneda predecimal que es va retirar de circulació.

Bibliografia

• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFCraig2010">Craig (2010). The Mint : a history of the London Mint from A. D. 287 to 1948 (en anglés), Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-17077-2.
• (1992) «Reform, the New Technology and Tower Hill», A New History of the Royal Mint (en anglés), Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-24026-0.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJosset1962">Josset (1962). Money in Britain (en anglés), Londres: Frederick Warne.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFLevi1880">Levi, Leone (1880). The History of British Commerce and of the Economic Progress of the British Nation, 1763-1878, 2.ª edició (en anglés), Londres: John Murray.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFLinecar2010">Linecar (2010). British Coin Designs and Designers (en anglés), Cambridge: G. Bell & Sons. ISBN 978-0-7135-1931-0.
• (1999) Coincraft's Standard Catalogue English & UK Coins 1066 to Dona't, 5.ª edició (en anglés), Londres: Standard Catalogue Publishers. ISBN 978-0-9526228-8-8.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFSeaby1985">Seaby (1985). The Story of British Coinage (en anglés), Londres: B. A. Seaby. ISBN 978-0-900652-74-5.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFSpink2016">Spink (2016). Coins of England and the United Kingdom, 52.ª edició (en anglés), Londres: Spink. ISBN 978-1-907427-98-5.