Flatland, romançada of many dimensions

Flatland, romançada of many dimensions

Flatland: A Romançada of Many Dimensions, traduïda a l'espanyol com Planilandia: Una novela de moltes dimensions, és una novela satírica de 1884 escrita per Edwin Abbott Abbott baix l'seudònim "A Square" (Quadrat A). És una obra especialment popular entre estudiants de matemàtiques, física i ciències de la computació, ya que la seua fàcil llectura resulta útil per a estudiar el concepte de múltiples dimensions. Com a peça lliterària, Planilandia és un eixemple de sàtira de la jerarquia social imperant en l'época victoriana.

En 2007 es va rodar una película titulada Flatland i un curtmetrage titulat Flatland: The Movie, abdós estan basats en la novela.

Argumente

El llibre parla sobre un món bidimensional cridat Planilandia. El narrador, un humil quadrat, nos guia a través d'algunes de les implicacions de la seua vida en dos dimensions. Quadrat A té un somi en el qual visita un món unidimensional (Linealandia), i intenta convéncer al rei de Linealandia sobre l'existència d'una segona dimensió, la qual no pot ser entesa pels habitants de Linealandia. Quadrat A rep llavors, la visita d'una esfera tridimensional, de la qual no pot comprendre l'existència fins a vore la tercera dimensió per sí mateixa. Poc despuix té un somi sobre visitar Puntilandia la qual està composta d'un sol punt en consciència de la seua existència que ocupa tot i no sap de res a banda de sí mateixa. En l'Esfera deprén que no pot rescatar al punt del seu estat d'auto-satisfacció. Deprén a aspirar i a ensenyar a uns atres a tindre aspiracions.

La relació estudiant-alumne s'invertix quan la ment de Quadrat A s'obri a noves dimensions paraleles, i tracta de convéncer a l'esfera de l'existència d'atres dimensions diferents a les conegudes. Quadrat A termina en presó en Planilandia pels seus intents de corromper el pensament clausurat que hi havia en Planilandia, el qual estava establit sobre les dos úniques dimensions. Impotent, queda tancat anhelant que un visionari es trobe algun dia en les seues memòries.

Societat

La societat en Planilandia es troba fortament estratificada. En el fondo de l'escala social i com la classe més baixa estan les dònes que són representades per les llínees i, per això, són incapaces d'evolucionar. Les dònes carixen de drets, se'ls prohibix l'accés a la educació, li les descriu com a meques, impulsives i de curta memòria fins al punt de que s'utilisa en elles un idioma diferent, més simple i emocional, que el llenguage científic i racional que usen entre els hòmens.

A penes per damunt de les dònes-llínees estan els triàngul isósceles, que quant més aguts siguen més brutals són considerats. Els isósceles són els obrers, soldats i en molts casos, es convertixen en criminalés. Són tractats com la classe més baixa i se'ls eixecuta sense miraments davant el menor delicte. Ademés, molts criminals són duts a les escoles i universitats per a usar-los en experiments fins que moren (per falta d'aliment) i són reemplaçats. Els isósceles són massivament molts més que qualsevol atra figura geomètrica pero, pels odis i conflictes entre ells, azuzados per la classe dominant, minven la seua capacitat d'acció junt en la pròpia repressió estatal.

Els isósceles més evolucionats tenen fills equiláteros que conformen el següent estrat en la societat; la classe mija baixa; els artesàs i comerciants. Com cada home té un fill en un costat més que ell (un triàngul té un quadrat, i aixina successivament), la següent classe social són els quadrats i els pentàgons que representen la classe mija alta; els professionals; advocats, científics, etc. És difícil que un quadrat o pentàgon siga eixecutat per alguna falta, i usualment els castics per a esta classe solen ser la cadena perpètua.

La classe noble la representen els cridats polígons, que es referix a tot aquell per damunt del hexàgon. L'estrat més alt de la societat són els sums sacerdots: els círculs. En realitat, no són círculs perfectes sino simplement polígons en tants centenars de costats que semblen un círcul. El governant absolut és el Cap Círcul. Els círculs, molt freqüentment, són estèrils o tenen com a molt un sol fill.

Fòra d'estos estrats socials es troben els “irregulars” qualsevol figura geomètrica imperfecta en costats o ànguls irregulars. Són considerats deformes i predisposts per naturalea a la maldat. En alguns estats se'ls assessina en nàixer, encara que en els més moderats se'ls aïlla de la societat, obligant-los a tindre treballs rutinaris, sempre en captiveri i estricta vigilància, ademés de prohibir-se'ls casar-se per a impedir que es reproduïxquen.

Sigles arrere va succeir lo que es va cridar la Revolució Cromàtica, quan despuix de descobrir els colors, les persones de totes les figures geomètriques es varen pintar de vius colors. Els cromatistas, com se'ls cridava, liderats per un círcul irregular al que se li va permetre viure, varen predicar l'igualtat de totes les figures i l'obligatorietat de tots de pintar-se. Els círculs, fins a llavors, no es pintaven, pero els cromatistas advocaven perque es pintaven dels mateixos colors que les dònes, en la qual cosa conseguirien emancipar a les dònes. Pero un triàngul isósceles en colors de pentàgon va aprofitar esta confusió per a violar a una jove llínea, lo que li va restar el respal femení a la rebelió i esta va ser reprimida finalment per l'Estat.