Anar al contingut

Filmjölk

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Filmjolk.jpg
Filmjölk en un got.

El filmjölk (també conegut com fil o pel terme més antic surmjölk)[1] és un producte fermentat de la llet mesófilo suec que s'elabora fermentant llet de vaca en diverses bactèries de l'espècie Lactococcus lactis i Leuconostoc mesenteroides.[2][3] La bactèria metaboliza lactosa, el sucre present de forma natural en la llet, en àcit làctic. Este àcit dona al filmjölk un sabor agre i fa que les proteïnes de la llet, principalment caseïna, coagulen, espesando aixina el producte final. Les bactèries també produïxen una cantitat llimitada de diacetilo, que dona al filmjölk el seu sabor característic.[4] El filmjölk és semblat al sèrum de manteca, el quefir i el yogurt en consistència, pero fermentat per diferents bactèries i per tant en un sabor llaugerament diferent. Comparat en el yogurt, el filmjölk sap menys agre. En Suècia sol vendre's en paquets Tetra Pak de 1 kg en bactèries vives, que ajuden a mantindre l'equilibri entre les benignas i les perjudicials en l'intestí.[5][6]

Generalitats

[editar | editar còdic]

En els països nòrdics el filmjölk sol menjar-se para desdejunar o com berena, i de la mateixa forma que el yogurt, normalment en un tazón en una cullera. Pot beure's pero açò no sol fer-se ya que és prou espés. A sovint es menja en cereals per a desdejuni, muesli o pa crujiente desmigajado damunt. Degut a que el filmjölk solament sap alguna cosa agre, molta gent li afig sucre, melada, compota de poma, canella, gingibre, fruta o bayas.


El filmjölk comercial es fa en llet de vaca pasteurizada, homogeneizada i estandardisada. Encara que el filmjölk caser s'ha elaborat des de fa molt (registres escrits de el XVIII parlen de productes similars, pero provablement s'ha preparat des de l'época dels vikingos o abans),[7] va ser introduït al mercat suec com a producte comercial en 1931 per la cooperativa làctea sueca Arla.[4][8] El primer filmjölk era natural (no estava saborizado) i contenia un 3% de greix. Des de la década de 1960 s'han comercialisat diferents varietats de filmjölk natural en les tendes d'alimentació sueques. El långfil, una variant més elàstica del filmjölk va ser introduït en 1965; el lättfil, un filmjölk en 0,5% de greix va ser presentat en 1967; i el mellanfil, un filmjölk en un 1,5% de greix, en 1990.[8][9] En 1997 Arla va llançar el seu primer filmjölk saborizado: filmjölk de fraula.[10] El filmjölk de fraula es va fer tan popular que pronte li varen seguir atres sabors. Per a 2001 casi un terç del filmjölk venut en Suècia era en sabors.[11] Des de 2007 entre les variants del filmjölk es conten vàries en distint contingut gras, les saborizadas en fruta, vainilla o mel, i també les elaborades en bactèries probióticas, que supostament milloren la salut, com el Onaka fil, que conté Bifidobacterium lactis (un cep de bactèria popular en Japó),[12] i Verum Hälsofil, que conté Lactococcus lactis L1A en cantitats d'a lo manco 10 millardos de bactèries vives per decilitro.[13]

Tipos de filmjölk

[editar | editar còdic]

En Suècia hi ha sis cooperativas làctees nacionals que produïxen filmjölk: Arla Foods, Falköpings Mejeri, Gefleortens Mejeri, Milko, Norrmejerier i Skånemejerier. Ademés, Wapnö AB, una companyia làctea sueca, i Valio, una companyia làctea finlandesa, venen també unes poques varietats de filmjölk en Suècia. Abans de la comercialisació del filmjölk moltes famílies ho elaboraven en casa.

El cultiu fil és una varietat de bactèria de les espècies Lactococcus lactis i Leuconostoc mesenteroides, per eixemple, el cultiu fil de Arla conté Lactococcus lactis subsp. lactis, Lactococcus lactis subsp. cremoris, Lactococcus lactis biovar. diacetylactis i Leuconostoc mesenteroides subsp. cremoris.[2][3][11]

Variants clàssiques

[editar | editar còdic]
Nom Traducció lliteral Contingut gras Cultiu Fabricant Any d'introducció Descripció
Filmjölk 2,5%–3%[14][8][15][16] cultiu fil Arla Foods, Falköpings Mejeri, Gefleortens Mejeri, Milko, Norrmejerier, Skånemejerier, Wapnö AB 1931 (Arla) Filmjölk «normal», fet en un 3% de greix, ve natural o saborizado. També hi ha una variant feta en llet ecològica, una baixa en lactosa que ha segut tractat en enzima lactasa, una en fibra afegida (f-fil, fil med fiber) i una en un contingut gras més alt (Arla Vår vares finar filmjölk, 3,8–4,5% de greix). Present en l'idioma suec des de 1741.[17]
Mellanfil filmjölk mig (semidesnatado) 1,3%,[16] 1,5%[18] cultiu fil Arla Foods, Falköpings Mejeri, Gefleortens Mejeri, Milko, Norrmejerier, Skånemejerier 1990 (Arla) Filmjölk fet en un 1,5% de greix. Solament natural.
Lättfil filmjölk llauger (desnatat) 0,4%, 0,5%[16][19] cultiu fil Arla Foods, Falköpings Mejeri, Gefleortens Mejeri, Milko, Norrmejerier, Skånemejerier, Wapnö AB 1967 (Arla), 1968[20] Filmjölk fet en un 0,5% de greix, natural o en sabor. També hi ha una variant baixa en lactosa tractada en enzima lactasa.
Långfil,
finlandés pitkäviili 		fil llarc 3%[9] cultiu fil + Lactococcus lactis subsp. lactis var. longi[9] Arla Foods, Gefleortens Mejeri, Norrmejerier 1965 (Arla)[9] Filmjölk en una textura característicamente llarga i casi elàstica deguda al Lactococcus lactis var. Longi, un cep de bactèria que convertix els hidrats de carbono de la llet en llargues cadenes de polisacàrits. Solament es ven natural. Més comú en el nort de Suècia. A voltes es menja en gingibre mòlt. Present en l'idioma suec des de 1896.[21]
Bollnäsfil[22][23] fil de Bollnäs 3% cultiu fil de Bollnäs Milko Filmjölk sorgit en Bollnäs. Es ven natural o en sabor a vainilla.
Fjällfil[24][25] fil bàrbar 0,8%, 3,8–4,5% cultiu fil especial Milko Filmjölk que hormiguea la llengua quan ho menges, com el champany. Solament natural.
Filbunke,
suec finlandés fil[26]
finlandés viili 		bol de fil 2.5%,[27] 4%[28] cultiu fil especial Milko, Valio Llet que ha fermentat, sense remoure, en menuts bols.[29] Té una consistència similar a la d'un pudin. S'assembla al långfil sense remoure. Fet tradicionalment en menuts bols a partir de llet crua (sense pasteurizar ni homogeneizar), que sol contindre una miqueta de nata. La nata forma una capa groguenca agre damunt. Solament es ven natural. Present en l'idioma suec des de 1652.[29]
Laktosfri Fil[30] fil lliure de lactosa 3,5% cultiu fil Valio Filmjölk fet en un 3,5% de greix i tractat en enzima lactasa. Solament natural.

Variants probióticas

[editar | editar còdic]
Nom Traducció lliteral Contingut gras Cultiu Fabricant Any d'introducció Descripció
A-fil 0,5%, 2,7%, 3%[31] cultiu fil + Lactobacillus acidophilus[31] Arla Foods, Falköpings Mejeri, Gefleortens Mejeri, Milko, Skånemejerier, Wapnö AB 1984 (Arla)[10] Filmjölk en Lactobacillus acidophilus, una bactèria probiótica d'us comú.[32][33] Es ven natural i en sabor.
Cultura aktiv fil[34] cultiu fil actiu 0,1% cultiu fil + Lactobacillus casei F19 Arla Foods 2004[35] Filmjölk en Lactobacillus casei F19, una bactèria probiótica[36] patentada.[37] Solament es ven natural.
Kefir[11] quefir 3% Lactococcus lactis subsp. lactis, Lactococcus lactis subsp. cremoris, Lactobacillus brevis, Leuconostoc mesenteroides subsp. cremoris, Candida kefyr Arla Foods 1977 Variant de filmjölk basada en el quefir, un aliment probiótico;[38] solament conté un chicotet subconjunt dels microorganismes presents en els grans de quefir. Va sorgir en el Caucas. Ve natural.
Onaka[12] estòmec 1,5% cultiu fil + Bifidobacterium lactis Arla Foods 1990 Filmjölk en Bifidobacterium lactis, una bactèria probiótica[33] popular en Japó. Es ven natural i en sabors.
Philura[39][40] 1,5%, 2,6% Lactobacillus acidophilus, Bifidobacterium lactis, Lactobacillus casei Milko 2003[41] Té un sabor entre el filmjölk normal i el yogurt. Conté bactèries probióticas[42][33] presents normalment en el sistema digestiu. Es ven natural i en sabors.
Verum hälsofil[13] fil saludable Verum 0,5%, 4% Lactococcus lactis L1A Norrmejerier 1990[43] Filmjölk que conté a lo manco 10×109 Lactococcus lactis L1A bactèries per decilitro. Ve natural i en sabors. El Lactococcus lactis L1A és un cep patentat de bactèries probióticas que va sorgir d'un cultiu de långfil en una granja de Västerbotten.[43] En 1998 el Verum hälsofil va ser aprovat com a producte mèdic natural (naturläkemedel) per l'agència reguladora de productes mèdics sueca (Läkemedelsverket).[44] S'ha demostrat que té efectes positius sobre els sistemes immune i digestiu.
Öresundsfil[45][46][47] fil de Öresund 0,9%, 1% cultiu fil + Lactobacillus acidophilus i Bifidobacterium Skånemejerier 2000[48] Filmjölk en Lactobacillus acidophilus i Bifidobacterium, bactèries probióticas.[32][33] Es ven natural i en sabors.
ProViva Naturell Filmjölk[49] filmjölk natural ProViva 1% cultiu fil + Lactobacillus plantarum 299v Skånemejerier 1994[50] Filmjölk que conté a lo manco 50×106 Lp 299v per milílitro. Es ven natural. S'ha demostrat que la Lp 299v, una bactèria probiótica patentada,[51] disminuïx els síntomes del còlon irritat i el sistema digestiu estressat en gent que consumia ProViva.[52][53]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ (1990) Nordstedts svenska ordbok, noruega: Språkdata, Sture Allén och Nordstedts Ordbok AB, p. 242. ISBN 91-7227-134-5.
  2. ↑ 2,0 2,1 «Filmjölk» (en suec). Arla Foods. Archivat des d'el original, el 8 d'agost de 2007. Consultat el 29 de juny de 2007.
  3. ↑ 3,0 3,1 «Ekologisk filmjölk» (en suec). Arla Foods. Archivat des d'el original, el 20 d'agost de 2007. Consultat el 30 de juny de 2007.
  4. ↑ 4,0 4,1 «Kulturmjölk - grundfakta» (en suec). Mjölkfrämjandet. Archivat des d'el original, el 21 de setembre de 2007. Consultat el 19 de juliol de 2007.
  5. ↑ [enllaç trencat]
  6. ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 19 de febrer de 2016. Consultat el 19 de febrer de 2016.
  7. ↑ [enllaç trencat]
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 «Filmjölk: Filmjölk» (en suec). Arla Foods. Archivat des d'el original, el 8 d'agost de 2007. Consultat el 30 de juny de 2007.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 «Filmjölk: Långfil» (en suec). Arla Foods. Archivat des d'el original, el 8 d'agost de 2007. Consultat el 30 de juny de 2007.
  10. ↑ 10,0 10,1 «Arla genom åren» (en suec). Arla Foods. Archivat des d'el original, el 2 de juliol de 2007. Consultat el 19 de juliol de 2007.
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 «Mjölkkultur och kulturmjölk» (en suec). Arla Foods. Archivat des d'el original, el 28 de setembre de 2007. Consultat el 19 de juliol de 2007.
  12. ↑ 12,0 12,1 «Filmjölk: Onaka» (en suec). Arla Foods. Archivat des d'el original, el 8 d'agost de 2007. Consultat el 29 de juny de 2007.
  13. ↑ 13,0 13,1 «Verum Hälsofil 0,5 % och 4,0 %» (en suec). Norrmejerier. Archivat des d'el original, el 22 d'octubre de 2007. Consultat el 29 de juny de 2007.
  14. ↑ «Fil > Hallonfil med vanilj» (en suec). Norrmejerier. Archivat des d'el original, el 28 de setembre de 2007. Consultat el 30 de juny de 2007.
  15. ↑ «Hallonfil 2,6 %» (en suec). Gefleortens Mejeri. Archivat des d'el original, el 1 de juliol de 2007. Consultat el 30 de juny de 2007.
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 «Filmjölk» (en suec). Falköpings Mejeri. Consultat el 30 de juny de 2007.
  17. ↑ Språkdata, Göteborgs universitet (2000). Nationalencyklopedins ordbok (en suec), Höganäs: Bra Böcker, p. 400. ISBN 917133-802-0.
  18. ↑ «Filmjölk: Mellanfil» (en suec). Arla Foods. Consultat el 30 de juny de 2007.
  19. ↑ «Filmjölk: Lättfil» (en suec). Arla Foods. Consultat el 30 de juny de 2007.
  20. ↑ Språkdata, Göteborgs universitet (2000). Nationalencyklopedins ordbok (en suec), Höganäs: Bra Böcker, p. 986. ISBN 917133-802-0. «seden 1968»
  21. ↑ Språkdata, Göteborgs universitet (2000). Nationalencyklopedins ordbok (en suec), Höganäs: Bra Böcker, p. 972. ISBN 917133-802-0.
  22. ↑ «Bollnäsfil Original» (en suec). Milko. Consultat el 30 de juny de 2007.
  23. ↑ «Bollnäsfil Vanilj» (en suec). Milko. Consultat el 30 de juny de 2007.
  24. ↑ «Fjällfil Original» (en suec). Milko. Consultat el 30 de juny de 2007.
  25. ↑ «Fjällfil 0,8%» (en suec). Milko. Consultat el 30 de juny de 2007.
  26. ↑ «Får man fil i Sverige?» (en suec). Institut per a l'Investigació dels Idiomes de Finlàndia. Archivat des d'el original, el 30 de setembre de 2007. Consultat el 4 d'agost de 2007.
  27. ↑ [enllaç trencat]
  28. ↑ «Filbunke» (en suec). Milko. Consultat el 30 de juny de 2007.
  29. ↑ 29,0 29,1 Språkdata, Göteborgs universitet (2000). Nationalencyklopedins ordbok (en suec), Höganäs: Bra Böcker, p. 399. ISBN 917133-802-0.
  30. ↑ [enllaç trencat]
  31. ↑ 31,0 31,1 «Filmjölk: Ekologisk A-fil original» (en suec). Arla Foods. Consultat el 29 de juny de 2007.
  32. ↑ 32,0 32,1 «Lactobacillus acidophilus» (en anglés). University of Maryland Medical Center. Archivat des d'el original, el 26 d'agost de 2007. Consultat el 25 d'agost de 2007.
  33. ↑ 33,0 33,1 33,2 33,3 «Probiotics» (en anglés). PDRhealth, Thomson Healthcare. Consultat el 25 d'agost de 2007.
  34. ↑ «Filmjölk: Cultura aktiv fil» (en suec). Arla Foods. Archivat des d'el original, el 3 d'agost de 2007. Consultat el 1 de juliol de 2007.
  35. ↑ «Arlas Cultura smakar och gör gott» (en suec). Arla Foods. Archivat des d'el original, el 20 d'agost de 2007. Consultat el 19 de juliol de 2007.
  36. ↑ «Lactobacillus F19» (en suec). Arla Foods. Consultat el 1 de juliol de 2007.
  37. ↑ «Arla världspatent på ny laktobacill» (en suec). LivsmedelsSverige SLU. Archivat des d'el original, el 27 de setembre de 2007. Consultat el 1 de juliol de 2007.
  38. ↑ (2006).Revista Iberoamericana de Micología.23
    67–74.Consultat el 26 d'agost de 2007-08-26.
  39. ↑ «Philura Original» (en suec). Milko. Consultat el 30 de juny de 2007.
  40. ↑ «Philura äpple & nypon» (en suec). Milko. Consultat el 30 de juny de 2007.
  41. ↑ «Milko årsredovisning 2003: Filmjölk» (en suec). Milko. Consultat el 19 de juliol de 2007.
  42. ↑ «Lactobacillus acidophilus» (en anglés). University of Maryland Medical Center. Archivat des d'el original, el 26 d'agost de 2007. Consultat el 25 d'agost de 2007.
  43. ↑ 43,0 43,1 «Premiär för smaksatt Verum Hälsofil» (en suec). Norrmejerier. Archivat des d'el original, el 18 de setembre de 2007. Consultat el 19 de juliol de 2007.
  44. ↑ «Nyttiga bakterier bringar ordning i oroliga sommarmagar» (en suec). Norrmejerier. Archivat des d'el original, el 10 d'octubre de 2007. Consultat el 25 d'agost de 2007.
  45. ↑ «Öresundsfil naturell fil 1,0 L» (en suec). Skånemejerier. Consultat el 1 de juliol de 2007.
  46. ↑ «Öresundsfil björnbärsfil 1,0 L» (en suec). Skånemejerier. Consultat el 1 de juliol de 2007.
  47. ↑ «Öresundsfil vanilj 1,0 L» (en suec). Skånemejerier. Consultat el 1 de juliol de 2007.
  48. ↑ [enllaç trencat]
  49. ↑ «ProViva Naturell Filmjölk» (en suec). Skånemejerier. Consultat el 30 de juny de 2007.
  50. ↑ «ProViva – ett levande livsmedel» (en suec). Mejeritekniskt Forum. Archivat des d'el original, el 1 d'agost de 2007. Consultat el 19 de juliol de 2007.
  51. ↑ «Lactobacillus Plantarum 299v». Probi AB. Archivat des d'el original, el 29 de setembre de 2007. Consultat el 19 de juliol de 2007.
  52. ↑ «ProViva Frågor och svar» (en suec). Skånemejerier. Consultat el 30 de juny de 2007.
  53. ↑ «Documentation of Lactobacillus plantarum 299v». Probi AB. Archivat des d'el original, el 29 de setembre de 2007. Consultat el 19 de juliol de 2007.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Filmjölk&oldid=788467»