Arla Foods
Arla Foods amba és una cooperativa multinacional danesa-sueca[1][2] en sèu en Viby, Dinamarca. És el major productor de productes làcteus d'Escandinàvia, i el major productor de làcteus del Regne Unit.[3]
Arla Foods es va formar com a resultat de la fusió entre la cooperativa làctea sueca Arla i l'empresa làctea danesa MD Foods el 17 d'abril de 2000. El nom Arla deriva de la mateixa paraula que la paraula anglesa 'early' ("enjorn") i és un terme suec arcaic per a 'primerenc (en el matí)'.
Història
Orígens
En la década de 1880, els productors de llet de Suècia i Dinamarca varen formar chicotetes cooperatives per a invertir en instalacions comunes de producció de làcteus. La primera lleteria cooperativa es va establir en Suècia en Stora Arla Gård en Västmanland en 1881 baix el nom de Arla Mejeriförening,[4] i la primera lleteria cooperativa danesa es va establir en Hjedding, en les afores deØlgod, en el sur de Jutlandia en 1882.[5]
El 26 d'abril de 1915, els grangers lleters d'Estocolm i els comtats adjacents varen crear l'organisació lletera cooperativa més gran de Suècia, Lantmännens mjölkförsäljningsförening (Associació minorista de llet de grangers), que operava lleteries i una cadena de tendes que venien productes làcteus.[6]
En 1927, l'empresa va registrar el nom Mjölkcentralen (El Centre de la Llet, abreviat MC) i, a partir de la década de 1950, un número creixent de lleteries cooperatives en atres parts de Suècia va escomençar a unir-se a MC.[7] En 1975, MC va canviar el seu nom a Arla, un nom utilisat anteriorment no solament per la primera cooperativa làctea de Suècia, sino també pel minoriste de productes làcteus més gran de Gotemburgo entre 1909 i 1965.
A fins del XX, Arla tenia una participació de mercat del 65% en Suècia.[8]
L'1 d'octubre de 1970, quatre empreses lleteres i tres lleteries individuals varen establir Mejeriselskabet Danmark (MD).[9] En 1988, l'empresa va canviar de nom a MD Foods. En 1992, MD Foods i la segona companyia làctea més gran de Dinamarca, Kløvore Mælk, varen firmar un acort de cooperació financerament vinculant, i en 1999, les dos companyies es varen fusionar per a convertir-se en MD Foods, obtenint el 90% de la producció de llet danesa.[9]
En abril de 2000, MD Foods es va fusionar en la sueca Arla i va formar Arla Foods A.m.b.A en sèu en Aarhus, Dinamarca,[8] i es va convertir en Arla Foods com li la coneix hui.
Operacions actuals
Arla Foods és la quarta companyia làctea més gran del món sobre el volum de llet, la sèptima sobre la facturació.[10] A principis de 2016, 12 500 agricultors d'Europa Occidental i Escandinavia eren propietaris de la cooperativa.[11]
Arla Foods té tres marques menors: Castello Blue, Arla,[12] i Lurpak que es venen en tot lo món. La marca Arla és tant una marca cooperativa com una marca en totes les categories de productes.[13] La marca de manteca i pastes per a untar Lurpak és propietat de Danish Dairy Board, i Castello és una marca de formage que inclou formage blau i formage groc.[14][15]
Arla Foods va incorporar Arla Foods Ingredients, una antiga divisió, com a subsidiària independent en 2011. L'empresa desenrolla i fabrica ingredients a pur de llet, principalment proteïnes làctees funcionals i nutricionals, fosfolípits bioactivos, minerals, permeado i lactosa per a l'indústria alimentària.
L'oficina central es troba en Dinamarca. Arla Foods Ingredients té una planta de producció de propietat total en Dinamarca, en producció conjunta en instalacions en Argentina i Alemània. En març de 2011, Arla Foods i DMK varen formar l'empresa conjunta ArNoCo GmbH & Co. KG, per a produir proteïnes de sèrum per a l'indústria alimentària. En febrer de 2018, Arla Foods va anunciar els seus plans d'invertir £70 millons en el Regne Unit, com a part de la seua estratègia per a assegurar oportunitats a llarc determini per als seus agricultors en tota Europa.[16] En octubre de 2019, Arla Foods va invertir aproximadament 50 millons d'euros en un lloc de producció de formage en Baréin. Per a 2025, Arla espera aumentar la producció anual en Baréin a més de 100 000 tonellades baix les seues marques Puck, Arla, Dano, Kraft i Private Label.[17]
Boicot de 2006
Les vendes de Arla es varen vore greument afectades per un boicot de dos mesos als productes danesos en Orient Mig en 2006.[18] L'ira entre els musulmans per les caricatures satíriques de Mahoma publicades en Dinamarca va ser la causa inicial.
Quan el govern danés es va negar a condenar les caricatures o a reunir-se en onze embaixadors de nacions musulmanes, es va organisar un boicot als productes danesos, començant en Aràbia Saudita i estenent-se per tot el Mig Orient. Orient Mig és el mercat més gran de Arla fòra d'Europa.
El 3 de febrer de 2006, l'empresa va dir que les vendes en Orient Mig es varen agotar per complet, lo que li va costar a l'empresa 2 millons de dólars al dia.[19] Poc en acabant de que el boicot afectara les vendes de Arla, el govern danés es va reunir en embaixadors musulmans i el periòdic va emetre una disculpa. A pesar d'açò, el boicot va continuar sense cessar durant dos mesos.
En març de 2006, Arla va traure un anunci en Aràbia Saudita, disculpant-se per les caricatures i indicant el respecte de Arla per l'Islam en el país. Açò va provocar controvèrsia en Dinamarca, a on les organisacions de dònes i alguns polítics varen criticar a Arla i varen demanar a les dònes daneses que boicotejaren els productes de Arla en Dinamarca. En abril de 2006, l'empresa va dir que els seus productes tornarien a colocar-se en les tendes d'Orient Mig.[20]
Abans del boicot, abastia a 50,000 comerços de la zona. Es va anunciar que molts dels seus principals clients en Aràbia Saudita escomençarien a vendre la seua manteca i formage el 8 d'abril de 2006. En eixe moment, Arla va escomençar a patrocinar causes humanitàries en el Mig Orient per a fomentar bones relacions públiques en la regió.[21]
Campanya Don't Cancel the Cow
En 2022, Arla va llançar una campanya publicitària cridada Don't Cancel the Cow afirmant que l'aument del veganisme entre els jóvens era la raó per la que el futur de l'indústria làctea era incert.[22] La campanya es dirigix als jóvens per la seua preocupació per l'impacte ambiental de la llet de vaca.[23]
Distribució Internacional
Indonèsia
En Indonèsia, Arla és distribuïda per Indofood, Pandurasa Kharisma i Prambanan Kencana com a empresa conjunta i empresa importadora.[24]
Malàsia
En Malàsia, Arla és distribuïda per Lamsoon,[25] que també distribuïx productes de Lion Corporation.
China
En China, Arla és distribuïda per Mengniu.[26]
Japó
En Japó, Arla va ser distribuïda alguna volta per Morinaga Milk Industry. No obstant, ara ho distribuïxen vàries chicotetes empreses.[27]
Coreja
En Corea, Maeil Dairies distribuïx Arla.[28]
Egipte
En Egipte, Arla és distribuïda per Juhayna.[29]
Àfrica occidental
En Àfrica occidental, Arla és distribuïda per Tolaram Group, que també distribuïx Indomie, Nestlé i Colgate.[30]
Estats Units
En EE. UU., Arla és distribuïda per Dairy Farmers of America, que també distribuïx Fromageries Bel.[31][32]
Alemània
En Alemània, Arla és distribuïda per DMK Group.[33]
Regne Unit
En el Regne Unit, Arla és distribuïda per Volac, que també distribuïx Nestlé, First Milk i Wilmar.[34][35]
Referències
- ↑ «Arla – a household name in the Nordic countries» (en en). www.arla.com. Consultat el 2022-03-23.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ «Tesco vows to rein in prices as profits treble». BBC News (13 d'abril de 2022). Consultat el 13 d'abril de 2022. «However, the UK's largest dairy Arla recently warned that with cost increases of some 36%, farmers faced tough cost challenges.»
- ↑ Arla Sweden: Arla - ett namn med anor Linked 17 January 2018
- ↑ Jarka Chloupková. «European Cooperative Movement – Background and common denominators». Department of Economics and Natural Resources, Unit of Economics, The Royal Veterinary and Agricultural University. Archivat des de l'original, el 2018-01-27. Consultat el 2017-08-21.
- ↑ Arla Sweden: Från Mjölkbolaget till Mjölkcentralen Linked 17 January 2018
- ↑ Arla Sweden: Arlas història i korthet Linked 17 January 2018
- ↑ 8,0 8,1 «MD Foods/Arla Merger Speeds Dairy Globalisation». Just Food (2000). Archivat des de l'original, el 2018-08-01. Consultat el 2017-08-21.
- ↑ 9,0 9,1 Christensen (2012-10-08). «Fra andelsmejerier til Arla Foods 1882-2012». www.danmarkshistorien.dk. Aarhus University, Institut for Kultur og Samfund. Archivat des de l'original, el 15 de juny de 2022. Consultat el 2017-07-17.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ «Arla - your global dairy company - Let in the goodness». arla.com.
- ↑ Brandt, Charlotte; Carugati, Andrea (2012). «Deliberately by design, or? Enterprise Architecture transformation at Arla Foods», Advances in Enterprise Information Systems II (en en), pp. 91–104. doi:10.1201/b12295-12. ISBN 978-0-415-63131-0.
- ↑ «Arla genom åren» (en sv). Arla Foods. Archivat des de l'original, el 2 de juliol de 2007. Consultat el 2007-07-19.
- ↑ «Historien bakom namnet Arla Foods» (en sv). Arla Foods. Archivat des de l'original, el 2 de juliol de 2007. Consultat el 2007-07-19.
- ↑ Williamson (2018-02-01). «Arla to pour £72m in UK diary sites in 2018» (en en-gb). The Manufacturer. Consultat el 2020-02-24.
- ↑ «Arla inaugurates US$55m cheese production site in Bahrain as dairy demand jumps in MENA region». foodingredientsfirst.com (2019-10-28).
- ↑ Abosag, Ibrahim(11 de maig de 2010).«Dancing with macro‐boycotters: the case of Arla Foods».Màrqueting Intelligence & Planning.28(3): 365–373.ISSN 0263-4503.doi:10.1108/02634501011041471.
- ↑ «Arla cheesed off over Middle East boycott», The Daily Telegraph(London), 4 de febrer de 2006.
- ↑ «Arla dairy ixes crippled by Middle East boycott» (en en). DairyReporter.com (2006-01-31). Consultat el 2025-04-16.
- ↑ «Arla returns to the Middle East», BBC News, 7 d'abril de 2006.
- ↑ «Has vegan culture cancelled the cow?» (en en). The Big Issue (2022-06-29). Consultat el 2022-07-04.
- ↑ Rees, Tom. «Vegan 'cancel culture' hits dairy farmers», The Telegraph, 2022-04-25. Consultat el 2022-08-17 (en en-gb).
- ↑ «Gandeng Produsen Denmark, Indofood Perkuat Bisnis Susu», Agrifood, 26 de decembre de 2017.
- ↑ «Arla Foods», Lam Soon, 1 de novembre de 2016.
- ↑ «Arla's Investment In Chinese Dairy Delivers Huge Gains», Scandasia, 28 de març de 2014.
- ↑ Cotterill, Ronald W.. «Competitive Strategy Analysis In The Food System», Google Books, 13 de març de 2019.
- ↑ «Brands», Maeil.
- ↑ «BRICs and beyond: Why Arla's Egyptian JV with Juhayna is shrewd», Just Food, 28 de maig de 2015. Consultat el 16 de juny de 2023.
- ↑ «Arla Signs Construction Agreement With Tolaram On Kaduna Commercial dairy Farm», Premium Claves, 7 d'abril de 2006.
- ↑ «New Cheddar Cheese Joint Venture With Dairy Farmers Of America», Arla, 23 de març de 2016.
- ↑ «Bel Brands USA Partners With DFA On Sustainable Milk Cooling Program», Dairy Reporter, 5 d'agost de 2021.
- ↑ «DMK Group & Arla Foods Sign Mozzarella Contract Manufacturing Agreement», Arla, 20 de decembre de 2017.
- ↑ «Partnerships», Volac.
- ↑ «Our Partners», First Milk.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Arla Foods» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.