Anar al contingut

Filipo l'Àrap i el cristianisme

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Bust of emperor Philippus Arabus - Hermitage Museum.jpg
Un bust de Filipo l'Àrap en el Museu Hermitage.

Filipo l'Àrap va ser un dels pocs emperadors romans de el III que li va tindre simpatia als cristians,[1] encara que la seua relació en el cristianisme és una temàtica obscura i polèmica.

Context històric

[editar | editar còdic]

Filipo va nàixer en Auranitis, un districte àrap a l'est del Mar de Galilea. Els centres urbans i helènics de la regió varen ser cristianizados en els primers anys de el III a través dels principals centres cristians en Bosra i Edessa; hi ha poca evidència de la presència cristiana en els pobles menuts de la regió en este periodo, com en el lloc de naiximent de Filipo en Shahba.[2] Filipo va servir com prefecto del pretori, comandant de la Guàrdia Pretoriana, a partir de l'any 242; posteriorment, va ser nomenat emperador en l'any 244. En l'any 249, despuix d'una breu guerra civil, va morir a mans del seu successor, Decio.

Transmissió

[editar | editar còdic]

A finals de el III i durant el IV, alguns clercs varen sostindre que Filipo havia segut el primer emperador cristià; aixina va ser descrit en la Crònica de Jerónimo que era molt coneguda durant l'Edat Mija[3] i en el molt popular Història Adversus Pagans d'Orosio (la Història Contra els Pagans).[4] La majoria dels experts sostenen que estos i atres informes deriven finalment de Història Ecclesiastica (la Història Eclesiàstica) d'Eusebio de Cesarea.[5]

La més important secció de la Història d'Eusebio sobre les creències religioses de Filipo descriu la visita de l'emperador a una Iglésia en Dissabte Sant quan se li va negar l'entrada per part del bisbe fins que este confessara els seus pecats.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Shahîd, Rome and the Arabs, 67-68.
  2. Perry Anderson, Passages from Antiquity to Feudalism (London: NLB, 1974), 87–88; Bowersock, Roman Aràbia, 126; cf. Shahîd, Rome and the Arabs, 72.
  3. Barnes, Constantine and Eusebius, 111–14.
  4. Shahîd, Rome and the Arabs, 83; Lieu and Montserrat, 40, 42, 48, 61 n. 89.
  5. I.g., Gregg, 43; Pohlsander, "Philip the Arab and Christianity", 466; E. Stein apud Shahîd, Rome and the Arabs, 69.


Referències

[editar | editar còdic]