Fiches salitreras
Les fiches salitreras són un tipo de fiches que es varen utilisar per al pagament dels treballadors en moltes de les indústries d'obtenció del salitre en els campaments miners cridats oficina salitrera, en les zones saliteras del nort de Chile, i en zones de Bolívia i Perú que varen passar a poder de Chile despuix de la Guerra del Pacífic. Les primeres fiches es varen utilisar cap a 1850, i varen estar en us fins a mediats de la década de 1920. En elles els treballadors podien obtindre suministraments en les pulperías, les tendes de cada empresa.
Tipos de fiches saliteras
Les primeres fiches salitreras es fabricaven en les pròpies oficines, utilisant chapes fines de latón, de forma circular, que es falcaven per una sola cara utilisant un martell acuñador. La de l'oficina Sant Carlos, de 4 reals (moneda peruana en l'época), és un eixemple. També es varen utilisar fiches d'este tipo en les oficines Cala-Cala, Califòrnia, Paccha i unes atres, en la zona de Antofagasta. El valor està expressat en reals, segons el sistema monetari peruà de l'época. Posteriorment es varen fabricar per mig d'acunyament pel sistema habitual, en cospeles de latón, coure, alumini o cuproníquel.
A partir de 1879, totes les fiches tenen el seu valor expressat en pesos i centaus, segons el sistema monetari chilé. Donada l'insuficient capacitat de l'indústria chilena per a fabricar-les, la majoria es varen falcar en els països d'orige de les companyies explotadores de les oficines. En Chile es varen fabricar en la seua gran majoria en vulcanita o ebonita, un tipo de plàstic primitiu. Estes fiches tenien dos ventages importants: per una part es podien fabricar fàcilment –l'Imprenta i Litografia Univers, de Valparaíso, estava especialisada en elles– i per una atra resistien els ambients salinos de les salitreras millor que el metal.[1] En total es coneixen més de 2000 fiches saliteras distintes.[2]
Utilisació
Les fiches salitreras més antigues es varen utilisar provablement simplement en substitució de la moneda corrent. No obstant, a partir de 1890 les fiches monetiformes varen passar a formar part d'un sistema més complex, incloent també un atre tipo de fiches, les nomenades «fiches de carretada» i unes llibretes personals per a cada obrer, per a realisar anotacions de treball realisat, fiches rebudes per a la pulpería, i saldo, positiu o negatiu.[1]
Els treballadors que extreen el caliche treballaven casi sempre a destajo, rebent una «ficha de carretada» per cada carreta carregada, o un val de paper en el que s'indicava el treball realisat.
En eixe val o les fiches devien presentar-se al sendemà en l'administració, per a que se'ls anotara en la llibreta les carretadas o la jornada laboral, si treballaven a sòu, i per a rebre una certa cantitat en fiches, el «suplix» o «diari», per a compres en la pulpería. Estes operacions contables solia portar-les a terme un familiar, esposa o fills, i en el cas dels obrers fadrins unes gestores especialisades, les libreteras, que rebien una chicoteta remuneració per això.[3] Si el treball realisat era superior a l'import del «suplix», el saldo quedava en la llibreta, lo mateix que si era inferior.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Calvo Rebollar, Miguel(2009).«Diners no veen, només fiches. El pagament de salaris en les salitreras de Chile fins a 1925».De Re Metallica, 12, 9-30.doi:10.5281/zenodo.3695098.
- ↑ Espinosa, Ismael (1990). Fiches, Vals i Billets Salitreros de Chile, Perú i Bolívia, Santiago de Chile: Edicions Espinosa.
- ↑ González, Sergio (2002). Hòmens i Dònes de la Pampa. Tarapacá en el Cicle d'Expansió del Salitre, LOM Edicions, Santiago de Chile.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fichas salitreras» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.