Fertilisació humana
La fertilisació humana, també cridada fecundació humana o concepció, és el procés pel qual un espermatozoide i un òvul (ovòcit) es fusionen per a donar lloc a una nova cèlula, el zigot, que marca l'inici del desenroll prenatal.
Avall: Embrió d'una cèlula (estadi de zigot) en els dos corpúsculs polars (CP) i els dos pronúcleos. Microscopi d'interferència.
Este procés implica la fusió del material genètic d'abdós gamets. Generalment ocorre en el terç extern de les trompes de Falopi, en una regió denominada ampolla tubárica.
La fecundació in vitro (FIV) és una tècnica de reproducció assistida en la que l'unió de l'òvul i l'espermatozoide es produïx fòra del cos de la dòna, en un laboratori.
Història
editarEn l'antiguetat i en la creència popular de moltes cultures, no existia una conexió clara entre l'acte sexual i l'ocurrència de l'embaràs. A sovint, la concepció s'atribuïa a factors externs com l'aigua, la llum solar, la lluna o inclús certs aliments.[1]
Filòsofs grecs com Demócrito, Alcmeón de Crotona, Parménides, Empédocles i els meges hipocráticos sostenien que abdós progenitors contribuïen per igual a la descendència, aportant cada u una "llavor" o semen.[2] Aristóteles, en canvi, va propondre una visió diferent: la nova vida es formava per la fusió del decorregut menstrual femení (que aportava la matèria) i el semen masculí (que aportava la forma i el moviment). Este procés de formació gradual ho va denominar epigénesis.[3][2]
El descobriment del òvul dels mamífers pel embriólogo Karl Ernst von Baer en 1827 va supondre una fita fonamental. Fins a llavors, prevalia el preformacionisme, l'idea errònea de que l'espermatozoide (observat al microscopi) contenia un homúnculo o ser diminut ya format, i que la dòna solament aportava el "terreny" per al seu desenroll. Este concepte va dur a l'us del terme "llavor" per als espermatozoides, una denominació inapropiada que ya està en desús.
Els científics de el XIX varen començar a desentranyar la dinàmica de la fertilisació.[4] En 1842, el fisiólogo anglés Martin Barry va descriure la penetració d'un espermatozoide en un òvul de conill.[5]
A partir dels alvanços en medicina reproductiva de el XX, la concepció també és possible per mig de tècniques com l'inseminació artificial i la fecundació in vitro.
Anatomia i fisiologia de la trobada
editar
La fertilisació humana té lloc en l'interior del cos de la dòna, específicament en la ampolla de la trompa de Falopi. Esta porció de l'oviducte medix entre 7 i 8 cm de llongitut i té un diàmetro de 7-8 mm, sent la regió més ampla i llarga de la trompa.[6]
Els espermatozoides, despuix de passar pel procés de capacitació en el tracto genital femení, són guiats cap a l'ovòcit per mig de quimiotaxis. S'ha identificat que la progesterona, secretada per les cèlules del cúmul oóforo que rodegen a l'ovòcit, actua com un potent quimioatrayente.[7] La progesterona s'unix al canal CatSper en la membrana de l'espermatozoide, aumentant el calcio intracelular i induint una motilitat hiperactiva que orienta la seua nade cap a concentracions més altes del hormona.[8]
Vore també
editarReferències
editar- ↑ Pschyrembel: Wörterbuch Sexualität. De Gruyter. Berlin/New York 2003, Lemma Zeugungsmythen.
- ↑ 2,0 2,1 Jutta Kollesch, Diethard Nickel: Antike Heilkunst. Ausgewählte Texte aus dem medizinischen Schrifttum der Griechen und Römer. Philipp Reclam juny, Leipzig 1979 (= Reclams Universal-Bibliothek. Band 771); 6. Auflage ebenda 1989, ISBN 3-379-00411-1, S. 24 f.
- ↑ Maienschein J. 2017. The first century of cell theory: From structural units to complex living systems. In: Stadler F. (eds.), Integrated History and Philosophy of Science. Vienna Circle Institute Yearbook. Institute Vienna Circle, University of Vienna, Vienna Circle Society, Society for the Advancement of Scientific World Conceptions, vol 20. Springer, Cham. link.
- ↑ Garrison, Fielding. An Introduction to the History of Medicine, pages 566-567 (Saunders 1921).
- ↑ Reinhard Hildebrand: Barry, Martin. In: Werner E. Gerabek, Bernhard D. Haage, Gundolf Keil, Wolfgang Wegner (Hrsg.): Enzyklopädie Medizingeschichte. De Gruyter, Berlin/ New York 2005, ISBN 3-11-015714-4, S. 147.
- ↑ Solano Barboza L.A., Amezcua S.. «Anatomia de l'aparat genital femení, UNAM» (html). Archivat des d'el original, el 15 de giner de 2008. Consultat el 9 de febrer de 2021.
- ↑ «The sperm chemoattractant secreted from human cumulus cells is progesterone».Human Reproduction.23(10)
- 2339–2345.doi:10.1093/humrep/donen265.
- ↑ «Reproductive biology: Progesterone's gateway into sperm».Nature.471(7338)
- 313–314.ISSN 1476-4687.doi:10.1038/471313a.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fertilisació humana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.