Ferrocarrils de via estreta en el protectorat espanyol de Marroc

Locomotora Henschel & Sohn en el ferrocarril Nador-Tistutín (1918)

Els ferrocarrils de via estreta del protectorat espanyol de Marroc varen ser la ret ferroviària construïda per Espanya en el Marroc espanyol, Ceuta i Melilla. La zona de Melilla i Nador va ser la primera en dispondre de transport ferroviari. A continuació es va construir la llínea ferroviària Ceuta-Tetuán i les infraestructures ferroviàries curtes del port de Larache en el llitoral atlàntic.

Melilla

Mapa militar de Melilla en época de la guerra del Rif, en tres vies férrees (1921)

En Melilla, la Junta d'Obres del Port de Melilla i Chafarinas va iniciar, baix la direcció de l'ingenier Manuel Becerra, la construcció d'un extens port per a transportar el tràfic de minerals de la minera CEMR. De 1907 a 1911 les obres varen ser encomanades a la Companyia Trasatlántica. Per a la construcció del port es varen amprar llínees férrees per al transport de pedra des de les pedreres de Horcas Redones, primer, i Sidi Musa, despuix. Estos traçats varen ser desmantellats despuix del final de les obres i venudes les quatre locomotores Orenstein & Koppel adquirides per a este propòsit.

Estació de Segangan en 1911

La Companyia Espanyola de Mines del Rif, fundada en juliol de 1908, per a l'explotació de concessions mineres en Idem, Beni-Sidel i Mazuza, contruyó la primera ret ferroviària del protectorat espanyol de Marroc des de Melilla. Es va tractar de la llínea de ferrocarril Melilla-Sant Joan de les Mines, llínea férrea d'ample mètric i treinta y uno quilómetros de llongitut, el recorregut de la qual va ser el següentː Melilla-Beni Ensar-Tizi Tavessart-Atalayon-Nador-Segangan-Sant Joan de les Mines-Mines de Jebel Uisai (Ulad Canem). Per a 1914 la CEMR operava tres trens diaris de passagers a Nador dels quals dos continuaven fins a Sant Joan de les Mines en el seu corresponent regrés a Melilla.

L'empresa Ferrocarril Nador–Tistutin va construir una llínea de 36 km d'ample mètric en el següent recorregutː Nador-Tinequemart-Zeluan-Mont Arruit-Tistutin-El Batel. Durant la guerra del Rif esta llínea va ser objectiu de les cabilas rifeñas. Per a la llogística de la guerra i el transport de tropa, intendencia i armament, es varen construir diferents ramals. En 1926, en la finalitat de la guerra, varen ser desmantellats. Es tractava de trams per als que s'ampraven locotractorsː

• El Batel a Laababda i Soc el Had
• El Batel a Ben Tiep
• Laababda a Donar Tafersit

Ademés, es va acometre la construcció de ramals d'ample de 600 mm per a l'eixèrcit espanyol en material ferroviari i locomotores alemanes que havien segut amprades en la Primera Guerra Mundial.

• El Batel – Donar Driuch
• El Batel – Ulad Candussi – Donar Quebdani
• Donar Driuch – Tafersit

A la calor del desenroll miner de la zona, les empreses mineres Companyia del Nort Africà i la Companyia Minera Setolazar varen construir també infraestructures ferroviàries de 600 mm. Abdós ampraven la caseta ferroviària de Beni Ensar i contaven en un traçat que discorria en paralel a el de la CEMR entre Nador i el port de Melilla.

Per últim, es pot senyalar la llínea férrea de dèneu quilómetros amprada fins a 1919 per la Companyia del Nort Africà entre les seues concessions de mines de plom en Mont Afra i el port de Melilla, cedida posteriorment al port de Melilla.

Ceuta

En 1904 es va fundar la Junta d'Obres del Port de Ceuta per a la construcció del port de Ceuta que va construir el ferrocarril Ceuta-Benzú fins a la pedrera que sortia les obres del port.

Legionaris en l'abaixador de Donar Riffien (1920)

En 1912 es va fundar el Ferrocarril Ceuta-Tetuán, una llínea de cuarenta y uno quilómetros d'ample mètric. L'inauguració de la llínea va tindre lloc en març de 1918 i el seu recorregut era el següent: Ceuta, Miramar, Castillejos, Donar Riffien, Negre, Racó del Medik, Malalién i Tetuán.

En 1913 va ordenar la construcció d'una llínea férrea de 600 mm i díhuit quilómetros fins a Riu Martín en el lloc que havia ocupat l'anterior llínea d'ample internacional. Es va inaugurar en 1915 per la companyia Ferrocarril Tetuan-Rio Martin i prolongacions. En 1921 es varen inaugurar el ramal de díhuit quilómetros a Benkarrir i Zina, el de huit quilómetros a Laucien i el pont ferroviari de Mogote.

Bibliografia

• José Manuel Vidal Pérez & Joan Alberich González: Els ferrocarrils en els protectorats i colónies espanyoles en Àfrica ISBN 84-930930-9-2
• EDBrant: Ferrocarrils en el nort d'ÀfricaISBN 0-7153-5254-7
• AEDurrant, AAJorgensen, CPLewis: Steam en ÀfricaISBN 0-600-34946-2
• Klaus Fricks, Roland Bude, Martin Murray: Llista d'obres de locomotores de vapor O&K 1892-1945ISBN 0-9506092-3-4
• Bernhard Schmeiser: Krauss-LokomotivenISBN 3-900134-36-7
• Llistes de constructors de locomotores no publicades (en la seua majoria compiladas originalment pel Dr. Ing. Bernhard Schmeiser i agregat en informació adicional obtinguda posteriorment)
• Llista d'obres de American Locomotive Company (ALCo) (Harward Business School, còpia de 1948)
• Llista d'obres de Anjubault / Corpet Louvet
• Llesta d'obres de Baldwin (copia 1833-1956 compilada a partir de la llista de demanats original de Baldwin)
• Batignolles Châtillon, Nantes, Llista d'obres de Sant Josep
• Llista d'obres de Borsig
• A. Llista d'obres de Cail
• Llesta d'obres de Carels
• Llesta d'obres de Chrzanów
• Llesta d'obres de Couillet
• Llesta d'obres de Decauville
• Elsässische Maschinenbau Gesellschaft / Societe Alsacienne de Construction Mecaniques Belfort, Graffenstaden, Mulhouse Llista d'obres
• Llesta d'obres de Esslingen
• Llesta d'obres de Falcon
• Llesta d'obres de Fives Lille
• Llista d'obres de Gouin / Batignolles
• Llista d'obres de Henschel
• Llesta d'obres de Jung
• Kerr Stuart & Co, Llista d'obres de LD de Frank Jux 1991
• Llista d'obres de JAMaffei
• Llesta d'obres de la Meuse
• Etablissement A. Pinguely Llesta d'obres
• Llesta d'obres de Schneider & Cie, Li Creusot
• Llista d'obres de Schwartzkopff (BMAG)
• Llista d'obres de Tubize
• Llesta d'obres de Weidknecht et Compagnie