Anar al contingut

Companyia Espanyola de Mines del Rif

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Companyia Espanyola de Mines del Rif

La Companyia Espanyola de Mines del Rif (CEMR) va ser una societat anònima espanyola fundada en 1908 per a l'explotació de mineral de ferro en el nort d'Àfrica, que operaria en el territori del protectorat espanyol de Marroc. Es va dissoldre en 1984.

Història

[editar | editar còdic]

D'acort en els acorts internacionals de la Conferència d'Algecires Espanya establix en el nort de Marroc el Protectorat Espanyol de Marroc a on es trobaven les montanyes del Rif i els jaciments d'Uixán, prop de Melilla. Les accions de la CEMR es varen negociar a partir del 21 de juliol de 1908. L'objectiu principal era l'explotació de mineral de ferro en les montanyes de Uixán i Axara, que pertanyen al massiç de Beni Buifrur i en la regió de Guelaya de l'actual província de Nador. La mina es trobava a 15 km al suroest de Nador i a 28 km del moll de Melilla.[1][2][3] El consell d'administració de CEMR estava compost per l'èlit empresarial de l'Espanya de principis de sigle: Miguel Villanueva (ministre de Marina), Álvaro i Gonzalo Figueroa Torres (comte de Romanones i duc de les Torres), Juan Antonio Güell i López (comte de Güell) i Gerardo Roiz de la Parra i de la Pedraja (fill de Jerónimo Roiz de la Parra), entre uns atres.[4]

Construcció dels depòsits de mineral (1924) per a abastir el cargadero de mineral. Al fondo el viaducte de CEMR.

A principis de el XX la zona es trobava immersa en una gran inestabilitat política. Per a l'explotació dels jaciments la societat va aplegar a un acort en Bou Hamara, també conegut com El Rogui. Bou Hamara havia segut pretenent al tro del sultà Abd al-Aziz de Marroc, i despuix de ser derrotat s'havia assentat en la regió de Guelaya eixercint el control sobre el seu territori. L'acort va supondre el pagament a Bou Hamara de 400.000 pessetes en durs d'argent i una participació del 20% dels beneficis. Bou Hamara també va aplegar a acorts per a l'explotació dels jaciments de Mont Afra per la Companyia del Nort Africà o Compagnie minière de l'Afrique du Nord, de capital francés per als jaciment de Afra, també en Beni Buifrur. Ademés, empresaris de l'acer alemans com Mannesmann portaven a terme pràctiques corruptes per a conseguir els drets d'explotació miners. Bou Hamara va ser capturat el 8 d'agost pels Beni Urriaguel (cridats Aith Waryaghar en bereber), la tribu bereber més poderosa de la zona, que ho entregarien a l'eixèrcit del nou sultà Muley Hafid, en les mans del qual va ser condenat a la decapitació.[5] La guerra de Melilla es va produir a conseqüència del ataque als obrers que construïen el ferrocarril a Sant Joan de les Mines, per a protegir els interessos miners i comercials de la CEMR front a les cabilas, davant l'inhibició de Muley Hafid d'assegurar la zona i l'amenaça d'intervenció de França en auxili de la Compagnie minière de l'Afrique du Nord, lo que hauria supost la pèrdua de lo acordat en la Conferència d'Algecires.

Almagasens de mineral de la CEMR i Central Elèctrica de Melilla.
Mina a cel obert en Uixan

En 1914 es va produir l'inauguració del ferrocarril entre Melilla-Llímits (Beni Enzar) i Sant Joan de les Mines, prop de Segangán, en proyecte de Manuel Becerra Fernández. Entre juliol de 1920 i 1925 es va construir el cargadero de mineral de Melilla en la finalitat d'introduir el mineral de ferro extret de les mines en cargueros, un port en el que es varen realisar proves a lo llarc de 1925 i va ser inaugurat en 1926.[4][6]


En el periodo 1918-1967 la CEMR va exportar més de 200.00 tonellades de mineral de ferro al Regne Unit. Atres companyies mineres espanyoles que varen exportar pel Port de Melilla en l'época varen ser la Companyia Minera de Setolazar i la Minera Hispà-Africana co.[7] En l'independència de Marroc en 1956 CEMR va cessar les seues inversions en mines i infraestructures per les seues previsions de nacionalisació per part de Marroc i part d'estes varen ser administrades per l'empresari marroquí Fouad Ali El-Khattabi en colaboració en el govern de Marroc. En 1967 Alts Forns de Viscaya va anunciar la cessació de les seues compres de mineral i en 1968 el jaciment de CERM va ser expropiat per Marroc davant l'absència d'inversions necessàries en peletizaació. Ademés, Marroc va intentar fer-se en les infraestructures en Melilla de la CEMR com el cargadero, un tram del ferrocarril, la central elèctrica de Melilla i un depòsit de combustibles. La concessió de les mines de Beni Buifrur va ser adjudicada a la societat pública Marroquina Société d’Exploitation dones Mines du Rif (SEFERIF), pagant un cànon per a l'us de les instalacions de CEMR-ETSA de Melilla. En 1972 Marroc va realisar les inversions necessàries en peletizaació per a revitalisar la mineria del Rif i el Port de Nador en finançació, entre uns atres, del Eximbank nortamericà.[8] El port de Nador es va inaugurar en 1979 i l'últim embarque de SECERIF en Melilla es va efectuar en 1980. CEMR-ETSA es va liquidar el 16 d'octubre de 1984.[9][10]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ filmotecadeandalucia La Companyia Espanyola de Mines del Rif
  2. ↑ Walter Dieckmann, Die geologischen Verhältnisse der Umgebung von Melilla unter besonderer Berücksichtigung der Eisenerz-Lagerstätten dones Gebietes von Beni-Bu-Ifrur im marokkanischen Rif, Berlin Dissertation 1912.
  3. ↑ Consultat el 2022-01-24.
  4. ↑ 4,0 4,1 «el_sigle_XIX_i_primera_mitat_de el_XX_ La ciutat de Melilla i els seus autors, Diccionari biogràfic d'arquitectes i ingeniers (finals del sigle XIX i primera mitat de el XX)».
  5. ↑ C. R. Pennell Morocco Since 1830: A History C. Hurst & Co. Publishers, 2000 pág. 140
  6. ↑ «EL CARGADERO DE LA COMPAÑIA ESPAÑOLA DE MINAS DEL RIF EN MELILLA | Vida Marítima».
  7. ↑ Rézette, Robert (1976). THE SPANISH ENCLAVES IN MOROCCO Parell ROBERT REZETTE (en en), Nouvelles Editions Llatins.
  8. ↑ «[1]». Consultat el 2022-02-05 (en en-US).
  9. ↑ Investigacions de Història Econòmica - Economic History Research.11(3)
    174–183.ISSN 1698-6989.doi:10.1016/j.ihe.2014.09.001.Consultat el 2022-02-06.
  10. ↑ Sanmartín Solano, 1985, p. 68.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • (1985).Aldaba.(5)
55-74.ISSN 0213-7925.


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Companyia_Espanyola_de_Mines_del_Rif&oldid=859716»