Anar al contingut

Cargadero de mineral de Melilla

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Cargadero de mineral de Melilla

El cargadero de mineral de Melilla, obra de l'arquitectura industrial situat en el Port Deportiu Noray, entre la seua dàrsena i la dàrsena de Santa Bàrbara, en l'Eixample Moderniste de la ciutat espanyola de Melilla i part del conjunt històric artístic de la ciutat de Melilla, be d'interés cultural.[1][2] És el major cargadero de minerals construït íntegrament en formigó d'Espanya.[3]

Història

[editar | editar còdic]

La redacció de l'anteproyecte va ser realisada per Guillermo Preus Dietrichson, director de la Companyia Espanyola de Mines del Rif, i per l'ingenier de camins Emilio Kowalski.[4] L'anteproyecte va ser acceptat en 1914, encara que modificat en posterioritat. El cargadero va ser construït entre 1920 i 1925 segons proyecte del ingenier de mines Alfonso Gómez Jordana i Sousa en la finalitat d'introduir el mineral de ferro extret de les mines en cargueros.[5] Es varen realisar proves a lo llarc de 1925 i va ser inaugurat en 1926.[3][6] El 3 de juliol de 1980 es va usar per última volta per a carregar el Lagada Bay.[7][8]

Embarcadero del Port Deportiu Noray


En l'actualitat està sense us, encara que despuix de varis plans fracassats,[9] s'ha decidit convertir-ho en un establiment hoteler,[10][11] alguna cosa per a lo que el Consell de Ministres ha alçat la prohibició de ser usat per a estage turístic[2][12][13][14]

Funcionament

[editar | editar còdic]

Una volta ser abocats els minerals pels ferrocarrils en els depòsits, i d'allí caure a les cintes transportadoras dels cinc túnels que els duyen fins a l'edifici d'enllaç, sala de màquines i casa de mando, la via única i allí passaven a atres cintes transportadoras en el cargadero pròpiament, que els traslladava fins a la gronsa, que montada en una grua els descarregava en els barcos.[15]

Descripció

[editar | editar còdic]

Consta d'un moll, en 313 metros de llarc de pedra del Gurugú, que finalisa en una baliza i l'estructura de càrrega pròpiament dita, de 273 metros de recorregut construït en formigó armat sobre el moll, en una rampa al principi i el restant recolzada en pilars, constant d'una galeria en voladizos als seus costats.[3][16][17][18][19]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Bolletí Oficial de l'Estat.(15)
    1289-1390.ISSN 0212-033X.
  2. ↑ 2,0 2,1 «El Cargadero de Mineral del Port de Melilla s'obrirà als ciutadans». www.fomento.gob.es. Archivat des d'el original, el 14 de febrer de 2018. Consultat el 13 de febrer de 2018.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 (2006).Akros: Revista de Patrimoni.(5)
    33-42.ISSN 1579-0959.
  4. ↑ Brau Net y Bellver Garrido, 2012, p. 251.
  5. ↑ Brau Net, Antonio (1997). el_sigle_XIX_i_primera_mitat_de el_XX_ La ciutat de Melilla i els seus autors, Diccionari biogràfic d'arquitectes i ingeniers (finals de el XIX i primera mitat de el XX), Màlaga: Seyer, p. 84-87. ISBN 84-87291-81-3.
  6. ↑ «EL CARGADERO DE LA COMPAÑIA ESPAÑOLA DE MINAS DEL RIF EN MELILLA | Vida Marítima» (en és-es). vidamaritima.com. Consultat el 17 d'agost de 2018.
  7. ↑ (2011).Revista Akros 10.
    60-65.ISSN 1579-0959.Consultat el 3 d'agost de 2017.
  8. ↑ (1997) Història de Melilla a través dels seus carrers i barris, Associació d'Estudis Melillense.
  9. ↑ «[1]». Consultat el 17 d'agost de 2018 (en és-ES).
  10. ↑ Bolletí Oficial de l'Estat.(177)
    43771-43772.ISSN 0212-033X.Consultat el 9 d'octubre de 2017.
  11. ↑ Brau Net, Antonio; Bendahán, {{{nom2}}} (2008). Guia del Modernisme en Melilla (en Espanyol-anglés), Mestre Books. ISBN 978-90-809396-4-6.
  12. ↑ «a-navegants-en-el-cargadero-de-mineral-de-melilla ». Consultat el 15 de juliol de 2018 (en és).
  13. ↑ «a-estages-turisticos.html ». Consultat el 15 de juliol de 2018 (en és).
  14. ↑ «Un BIC de Melilla es convertirà en hotel» (en és). Tourinews. Consultat el 17 d'agost de 2018.
  15. ↑ (1985).Aldaba.(5)
    55-74.ISSN 0213-7925.
  16. ↑ Lechado Granados, Mª del Carmen; Melero Pascual, {{{nom2}}}; Cabanillas Gutiérrez, {{{nom3}}}; Amar Salat, {{{nom4}}} (2015). MELILLA GUÍA TURÍSTICA, Galland Books, p. 75. ISBN 978-84-16200-16-0.
  17. ↑ Brau Net, Antonio (2002). Guia de Melilla, León: Editorial Evergrafiques S.L., p. 69. ISBN 84-241-9300-8.
  18. ↑ [enllaç trencat]
  19. ↑ Camacho Martínez, Rosario (2005). «Image de Melilla en l'arquitectura contemporànea», A. Brau Net i Pilar Fernández Uriel (dir.) (ed.). Història de Melilla, Melilla: Ciutat Autònoma de Melilla, Conselleria de Cultura i Festejos. ISBN 84-95110-25-3.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Cargadero_de_mineral_de_Melilla&oldid=971358»