Anar al contingut

Fermentació ABE

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La fermentació ABE (fermentació aceto-butílica-etíllica o fermentació acetona-butanol-etanol) és un procés que fa us de la fermentació bacteriana per a produir acetona, n-butanol i etanol a partir de carbohidrats tals com l'almidó i la glucosa.

El procés va ser desenrollat pel químic Chaim Weizmann, i va anar el principal procés utilisat durant la Primera Guerra Mundial per a produir acetona, compost destinat a la producció de cordita, una substància essencial per a l'indústria de guerra britànica.

Història

La producció de butanol per mijos biològics va ser portada a terme per primera volta per Louis Pasteur en 1861.

En 1905, el bioquímic austríac Franz Schardinger va descobrir que es podia produir acetona d'una forma similar.

En 1910 Auguste Fernbach va desenrollar un procés de fermentació bacterià utilisant almidó de creïlles com a matèria primera per a la producció de butanol.[1] L'explotació industrial de la fermentació ABE va escomençar en 1916, durant la Primera Guerra Mundial, en l'aïllament de la bactèria Clostridium acetobutylicum portat a terme per Chaim Weizmann, com es descriu en la palesa d'Estats Units N.º 1315585.

El procés Weizmann va ser el mecanisme d'operació portat a terme per la Commercial Solvents Corporation, des d'aproximadament 1920 a 1964 en plantes en els Estats Units (Terre Haute, IN, i Peoria, IL), i en Liverpool, Anglaterra. La planta de Peoria va ser la de major escala de les tres; utilisava melaça com a matèria primera i tenia tancs de fermentació de 96'' i 50 000 galons.

Despuix de la Segona Guerra Mundial, la fermentació ABE es va convertir en un procés generalment no rendable, comparat en la producció dels mateixos tres solvents (acetona, butanol, etanol) a partir del petròleu.

Durant les décades de 1950 i 1960, la fermentació ABE va ser reemplaçada per les plantes químiques de petròleu. Pel diferent preu de la matèria primera, la fermentació ABE va permanéixer sent viable en Suràfrica fins als primers anys de la década de 1980, a on l'última planta va tancar en 1983.cita requerida

Actualment no hi ha plantes ABE operant.cita requerida

Microbiologia

El procés de fermentació ABE, es troba relacionat en els processos de fermentació portats a terme per rents en la producció de vins, cervesa, o combustibles; en estos processos els rent fermenten sucres per a produir etanol. No obstant, i a diferència de lo que ocorre en les fermentació industrials clàssiques; els organismes que porten a terme la fermentació ABE són anaerobi estrictes (anaerobi obligats). La fermentació ABE produïx solvents en una proporció de 3 parts d'acetona, 6 parts de butanol a 1 part d'etanol. Per lo general fa us d'un cep de la bactèries pertanyent a la classe de les Clostridies, (família Clostridiaceae). L'espècie més estudiada i més àmpliament utilisada és Clostridium acetobutylicum, encara que Clostridium beijerinckii també ha segut utilisat en molt bons resultats.

Els clostridios són bactèries grampositivas, que com a característica fisiològica important, es consideren bacils anaeròbics estrictes, sent paràsits i saprofitas molts d'ells. Com a peculiaritat presenten la característica de que esporulan. Tant la esporulació com la solventogénesis són mecanismes de les cèlules de Clostridium per a resistir ambients hostils.

Referències

  1. ↑ «Còpia archivada». Archivat des de l'original, el 8 de decembre de 2014. Consultat el 10 de juny de 2013.