Ferdinandea

Ferdinandea

Ferdinandea és una illa volcànica sumergida que forma part del volcà submarí Empédocles, a 30 km al sur de Sicília. Actualment, és un mont submarí el cim del qual està solament a uns 5 metros per baix de la superfície del mar Mediterrànea. Les erupció ho varen elevar per damunt del nivell de la mar vàries voltes abans que l'erosió ho sumergira de nou.

Geografia

El cim del Ferdinandea se situa a 37° 6' de latitut Nort i 12° 42' de llongitut Este, a mig camí entre la ciutat siciliana de Sciacca i l'illa italiana de Pantelaria.

Història

Ferdinandea (1831)

Ferdinandea (1831)

Les referències més antigues sobre erupció submarines en la zona de Ferdinandea es remonten a la primera guerra púnica (entre 264 i 241 a. C.). Sembla que el volcà va eixir a la superfície de nou atres dos voltes entre el XVII i el XIX.

L'última aparició del volcà es remonta a juliol de 1831, quan les erupció varen fer que el volcà s'elevara fins a 65 metros sobre el nivell de la mar, creant una illa de 4 km²; casi immediatament el professor en geologia de l'Universitat de Berlín Karl Hoffman, qui estava casualment de visita en Sicília, va anar el primer ser humà en desembarcar en la recent apareguda ínsula. No obstant, Gran Bretanya, que controlava l'illa de Malta, va ser la primera nació que va reivindicar la seua sobirania, denominant-la “Illa Graham“ despuix d'haver colocat la seua bandera en l'illa el 2 d'agost. El rei de les Dos Sicilias, Fernando II de Borbón, va enviar varis navío en la finalitat de contestar a eixa reivindicació, denominant-la a la seua volta “Illa Ferdinandea”. El 29 de setembre, un destacament aplegat de França va plantar la bandera francesa sobre l'illa i la va denominar “Illa Julia”. Espanya va declarar aixina mateix les seues ambicions territorials, sense ni tan sols desembarcar. En decembre de 1831, els navío britànics no varen trobar cap vestigi de l'illa una volta es varen relaixar les tensions sísmiques; el volcà havia tornat a descendir baix la superfície, eliminant a la seua volta les tensions diplomàtiques que havia generat.

Mentres va existir, va rebre la visita de numerosos científics de diferents països. També va rebre la visita de Walter Scott; i inspira a varis escritors, entre ells a James Fenimore Cooper (El cràter), Alejandro Dumas (Li Spéronare) o Juliol Verne (Les grandioses aventures del mestre Antifer, El Canceller i Els fills del capità Grant).

Despuix d'una última erupció en 1863, no es va parlar del volcà durant més d'un sigle. En 1925, el seu cim va descendir fins als 25 m baix el nivell de l'mar. En els anys 1980, un avió nortamericà va bombardejar el volcà en prendre-ho per un submarí libio.

En 2002, un aument de l'activitat sísmica en la zona de Ferdinandea va conduir als vulcanólogos a especular sobre una eventual erupció i una reaparició de l'illa. De fet, el cim del volcà estava en 1999 a huit metros baix el nivell de la mar, i en 2002 a cinc metros. Varis artículs de la prensa britànica i italiana varen tornar a posar d'actualitat les diferències diplomàtiques i els buceadores italians varen colocar una bandera i una placa de pedra en el text «L'isola Ferdinandea era i resta dei Siciliani» («L'illa Ferdinandea era i queda dels siciliano») sobre el cim del volcà a fi d'engalanar l'eventual emersión d'esta illa, pero tal bandera i la placa varen ser trobades més tart trencades. Actualment no es registra cap activitat volcànica i el cim seguix a sis metros baix el nivell de la mar, constituint un banc submarí que és cridat en la cartografia internacional més difosa Banc Graham, 24 milles nàutiques al noreste de Panteleria.

L'illa Ferdinandea, ademés dels citats noms "Graham" i "Julia", també ha segut cridada "Corrao", "Hotham", "Nera" (Negra) i "Sciacca" (Trencada).