Fanagoria
.JPG){kind=link}
Fanagoria (Plantilla:Lang-grc) va ser la major colónia grega en la península de Tamán. La ciutat va ser un gran centre comercial, sent la capital de la part oriental del Regne del Bósforo (que antigament era considerada Àsia), mentres que Panticapea era la capital de la part occidental (considerada Europa).
Història antiga
[editar | editar còdic]Fanagoria va ser fundada cap a l'any 543 a. C. per colon grecs de Teos[1] que varen tindre que fugir d'Àsia Menor com a conseqüència d'un conflicte que els va enfrontar en Ciro II el Gran. La ciutat va prendre el seu nom d'un d'estos colon, Fanagoras.[2]
En el V, la ciutat va prosperar gràcies al comerç en els escitas i els meotes. Fanagoria va comprendre un àrea de 75 hectàrees, dels quals una tercera part ha segut posteriorment sumergida baix el mar. A mitan de el IV la ciutat va ser incorporada al Regne del Bósforo que fins a llavors va ser una ciutat lliure. La ciutat va guanyar importància en la disminució de l'esplendor de la capital Panticapea, situada en la costa oposta del Bósforo. En els primers sigles de nostra era, Fanagoria es va convertir en el principal centre comercial i demogràfic del regne.
Durant el final de la tercera guerra mitridática, la ciutat es va sublevar i es va posicionar en la República romana. L'insurrecció va acorralar a Mitrídates VI en la ciutadella, a on es va suïcidar. Anys despuix va sofrir el sege de Farnaces II del Ponto qui la va conquistar, encara que més vesprada va entaular relacions amistoses en els seus habitants i es va retirar de la ciutat despuix de prendre alguns rehens.[3]
Una inscripció trobada durant les excavacions demostra que la reina Dinamis, contava en el respal d'Augusto, nomenant-ho com a «Emperador, fill de deu (César), supervisor de tota terra i la mar».[4] La llealtat a Roma de Fanagoria li va permetre mantindre una posició dominant en la regió fins a el IV, quan va ser saquejada i destruïda pels invasores hunos.
Posteriorment es va descobrir una estela de marbre en una inscripció en persa antic de Darío I, datada en la primera mitat de el V (522 al 486 a. C.), data en la que va governar el rei persa.[5] Aixina mateix s'han trobat vestigis d'antigues muralles gregues.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Adolfo J. Domínguez Moneder, La polis i l'expansió colonial grega. Sigles VIII-VI, p.19, Madrit: Síntesis (1993), ISBN 84-7738-108-9.
- ↑ Ustinova, Yulia, The Supreme Gods of the Bosporan Kingdom, Brill Academic Publishers, 1999. p. 61.
- ↑ Apiano, Guerres mitridáticas 120.
- ↑ D. Kendall, G. O'Collins, S. T. Davis. La Trinitat. Oxford University Press, 2002. p. 30.
- ↑ Troben en el sur de Rússia un artefacte que podria convertir-se en una sensació mundial
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fanagoria» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.