Falasarna

Erro al crear miniatura:

Falasarna

Falasarna (en grec, Φαλάσαρνα) és el nom d'una antiga ciutat grega de Creta ubicada en la costa occidental, en la baïa de Livadi.

Història

Es trobava en l'extrem occidental de l'illa de Creta, prop del cap Grambusa. Va estar habitada des del periodo Minoico mig, i va aplegar a ser un dels principals ports de l'illa, especialment en el periodo helenístic. Posteriorment va deure pertànyer a Cidonia ya que cap a l'any 186 a. C., en el marc d'una disputa entre Gortina i Cnosos, Roma va enviar com a emissari a Api Claudio per a resoldre les hostilitats i va ordenar la restitució a Cnosos dels territoris perduts i va decretar que Cidonia devia donar llibertat a Falasarna. En l'any 173 a. C. els cretenses varen enviar 3000 hòmens baix el mando de Suso de Falasarna i Sija de Cnosos per a recolzar a Perseo de Macedònia contra els romans. Es va convertir més vesprada en centre de pirateria i va ser destruïda pels romans en el I

Arqueologia

Els primers vestigis de l'antiga ciutat varen ser trobats en el XIX, i posteriorment s'han realisat excavacions en 1968 i a partir de 1986.

En l'àrea de l'acrópolis s'han tret a la llum porcions de muralles i torres de el IV També s'han identificat restants d'atres edificis i de les instalacions de l'antic port. Les excavacions en la necròpolis han tret tombes en pithoi, aixina com tombes excavades en el sol, entre atres tipos d'enterrament, i objectes d'aixovar funerari entre els que destaquen les peces de ceràmica, tant importada com de fabricació local. Estos restants comprenen un periodo comprés entre l'época arcaica i el periodo helenístic. També s'ha trobat una espècie de tro excavat en roca.

Per una atra part, en 2022 es va anunciar el resultat de les excavacions d'un temple que es trobava en l'acrópolis, en una cova natural que en algun moment es va derrocar i a partir de llavors va seguir utilisant-se com a santuari a l'aire lliure. S'han trobat multitut de figurillas femenines, que varen deure representar en uns casos a dònes i en uns atres a divinitats, figurillas d'animals, objectes de vidre d'Egipte i Fenicia, puntes de flecha, llances, i chicotetes peces de ceràmica. Molts de les troballes pertanyen a l'época arcaica, i en ells predomina el denominat estil dedálico. Atres troballes, tant arquitectònics com a recipients i atres objectes, pertanyen als sigles IV i III a. C., época en la que el temple va ser reconstruït, en estil dòric. Una inscripció trobada en un recipient confirma que se li realisaven ofrenes a la deesa Deméter.