Expedició Riu Mackenzie
L'expedició del riu Mackenzie (en inglés: Mackenzie River expedition) de 1825 a 1827 va ser la segona de les tres expedicions a l'Àrtic dirigides per l'explorador John Franklin i organisades per la Royal Navy. El seu objectiu era l'exploració de la costa d'Amèrica del Nort entre les desembocadures dels rius Mackenzie i Coppermine i l'estret de Bering, en lo que hui és Alaska, Yukón, els Territoris del Noroest i Nunavut. Franklin va estar acompanyat per George Back i John Richardson, en els qui havia colaborat anteriorment en la desastrosa expedició Coppermine de 1819-1821. A diferència de l'expedició anterior de Franklin, esta va tindre un gran èxit i va donar com resultat la cartografia de més de 1000 km de nova costa[1] entre el riu Coppermine i la baïa Prudhoe, en Alaska, un àrea que fins a llavors havia permaneixcut en gran part inexplorada pels europeus.[2]
Context
El Pas del Noroest, una suposta ruta marítima cap al oceà Pacífic a través del oceà Àrtic, havia segut buscat durant molt temps pels exploradors europeus com a possible ruta comercial cap a Àsia Oriental i les Índies Orientals. Durant l'Era de l'Exploració, la suposta existència del passage va motivar gran part de l'exploració europea en Amèrica del Nort. A principis del XIX, la Royal Navy, que havia creixcut fins a alcançar proporcions sense precedents durant les Guerres Napoleòniques, va centrar gran part de la seua atenció en el descobriment del passage.[3] baix l'influència de sir John Barrow, la Royal Navy va patrocinar moltes expedicions a l'Àrtic, incloses les dirigides per John Ross, William Edward Parry, James Clark Ross i John Franklin. Durant els següents cinquanta anys, la Royal Navy va dominar les mars àrtiques.[4]
El propi Franklin era en eixe moment un marí experimentat, que havia servit en la Royal Navy des d'adolescent i que hi havia estat present durant la batalla de Trafalgar en 1805. En 1819, va ser elegit per a liderar una expedició l'intenció de la qual era cartografiar la costa septentrional del continent nortamericà cap a l'est des de la desembocadura del riu Coppermine. l'expedició Coppermine havia segut, des de qualsevol punt de vista objectiu, un desastre; Franklin va fracassar per complet en el seu fi de cartografiar una secció suficient de la costa àrtica, i la mitat del seu grup de 22 persones va morir en el transcurs del viage. A pesar dels decepcionants resultats de l'expedició, a la seua tornada a Gran Bretanya, Franklin va ser elogiat com un héroe i ascendit a post-capità en 1822. A l'any següent va escomençar a planificar una atra expedició a l'Àrtic, en l'intenció, esta volta, d'utilisar el riu Mackenzie com a ruta principal de viage de l'expedició.[5]
El mateix Franklin va idear l'itinerari de l'expedició, que va ser acceptat pel Almirantazgo en autumne de 1823. D'acort en les seues instruccions oficials, primer passaria l'estiu de 1825 viajant al Gran Llac de l'Orso a través de les rutes comercials habituals, a on s'haurien construït els quarters d'hivern del grup. A partir de la primavera de 1826, Franklin descendiria el riu Mackenzie fins a la seua desembocadura, a on després dividiria la partida. Un destacament més menut, dirigit per Richardson, devia cartografiar la costa intermija entre els rius Mackenzie i Coppermine. El propi Franklin viajaria cap a l'oest a lo llarc de la costa en l'objectiu final d'alcançar el cap Icy, l'extrem nort del mar de Bering. A partir d'ahí, Franklin tindria l'opció de reunir-se en el HMS Blossom baix el mando de Frederick William Beechey o retornar al quarter d'hivern del grup, més vesprada conegut com Fort Franklin i hui com Délı̨nę, en el Gran Llac de l'Orso. En cas de trobar-se en Beechey, Franklin seria transportat a les illes Sandwich (ara illes hawaianas) o a Cantón, despuix de lo que mamprendria el seu propi camí de tornada a Anglaterra.[F-R 1]
Preparatius
A pesar del mal resultat de la seua expedició anterior, Franklin havia deprés vàries lliçons clau que conduirien a l'èxit futur de l'expedició al riu Mackenzie. En la seua opinió, el punt dèbil de l'expedició Coppermine havia segut la seua dependència de l'ajuda exterior. Els seus preparatius no es varen completar en la suficient antelació i va dependre massa dels comerciants de pells, dels voyageurs i de les Primeres Nacions, tots ells varen resultar molt manco comunicatius de lo previst. Aplicant este coneiximent a la seua nova expedició, Franklin va buscar depositar una major confiança en el personal naval britànic i, lo més important, dur suministraments suficients per a la duració del viage. La recent unió de la North West Company i l'Hudson's Bay Company, i la consegüent cessació del, fins a eixa fusió, casi constant estat de conflicte entre abdós companyies, també va significar que qualsevol assistència anticipada seria molt més provable que es materialisara.[5]
Els suministraments es transportarien des de la York Factory a l'interior del continent a partir de 1824. Mentres encara estava en Gran Bretanya, Franklin va supervisar la construcció de les embarcacions de la companyia. Encara que les canoes de corfa d'abedull eren l'estàndart de facto per a viajar a lo llarc de les vies navegables internes d'Amèrica del Nort, Franklin les va considerar no aptes per a la navegació en les aigües obertes de l'oceà Àrtic. Per això, va encarregar la construcció de tres embarcacions de fresno i caoba, la major de les quals tenia 8 m d'eslora i era capaç de transportar 2,7 t d'equipage. Els instruments de navegació incloïen un sextant, altímetros i un telescopi. Els suministraments incloïen tabac, alcohol, tendes de campanya, llibres, paper, instruments de peixca, mantes, roba, pistoles, gavinets i astrals; gran part dels suministraments de la companyia estaven destinats a comercialisar-se en les comunitats locals de les Primeres Nacions.[F-R 2]
Vore també
Notes
- (1828) Narrative of a Second Expedition to the Shores of the Polar Siga, Philadelphia: Carey, Lligga, and Carey.
- ↑ Franklin y Richardson, 1828, p. xxi.
- ↑ Franklin y Richardson, 1828, p. xii.
- ↑ Fleming, 1998.
- ↑ Holland, 1972, vol. 10.
- ↑ Fleming, 1998, p. 30.
- ↑ «Map Shewing The Discoveries made by British Officers in the Arctic Regions from the Year 1818 to 1826».
- ↑ 5,0 5,1 Holland, 1988, vol. 7.
Bibliografia
- Hayes, D.. First Crossing: Alexander Mackenzie, His Expedition Across North America, and the Opening of the Continent, Vancouver: Douglas & McIntyre, pp. 211–224. ISBN 9781926706597.
- Fleming, F.. Barrow's Boys: a Stirring Story Of Daring, Fortitude, And Outright Lunacy, New York: Grove Press. ISBN 9780802197559.
- «Back, Sir George». Dictionary of Canadian Biography, vol. 10.
- Holland, Clive A.. «Franklin, Sir John». Dictionary of Canadian Biography, vol. 7.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Expedición Río Mackenzie» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.