Event del Chiquet de 2014-2016

Event del Chiquet de 2014-2016

Anomalia en la temperatura de la superfície de la mar en l'Oceà Pacífic en la semana centrada en novembre de 2015

El Chiquet de 2015-2016 va ser un event ocasionat per l'Oscilació del Sur, coneguda també com El Chiquet, per mig de la qual el calfament del Oceà Pacífic equatorial oriental resulta en el desenroll d'aigües inusualment càlides entre la costa d'Amèrica del Sur i la Llínea Internacional de Canvi de Data. Estes aigües inusualment càlides varen influir en el clima mundial de vàries maneres, ocasionant condicions de sequia en varis països incloent Veneçuela, Austràlia i vàries illes del Pacífic, mentres que també es varen registrar inundacions significatives. Durant l'event, varen ocórrer més ciclons tropicals de lo normal dins de l'Oceà Pacífic, mentres que varen ocórrer menys de lo normal en l'Oceà Atlàntic.

Progressió meteorològica

l'event del Chiquet de 1997–1998 va ser considerat com un dels events d'El Chiquet més forts en l'història registrada, lo que va resultar en sequies generalisades, inundacions i uns atres desastres naturals que varen ocórrer a escala global. Posteriorment, el clima de l'Oceà Pacífic va estar dominat per una fase freda de l'oscilació decenal del Pacífic, en tres events significatius de La Chiqueta que varen ocórrer entre 1998–2001, 2007–09 i 2010–12. A pesar del trasfondo de la Chiqueta en el clima del Pacífic, varen ocórrer quatre events del Chiquet durant 2002–03, 2004–05, 2006–07 i 2009–10, pero varen ser més dèbils i varen tindre duració més breus que l'event de 1997–98. En acabant de que va culminar l'event de la Chiqueta de 2010-12, varen persistir condicions casi neutrals sobre l'Oceà Pacífic sense que ocorregueren events de la Chiqueta o El Chiquet. Posteriorment es va produir una intensa activitat de tifons entre setembre i novembre de 2013, per lo que es va pensar que estava succeint un canvi imminent del clima del Pacífic provocat pel Chiquet en lloc de la Chiqueta.

Durant giner de 2014, despuix d'analisar varis models climàtics, l'Organisació Meteorològica Mundial va advertir que hi havia una major possibilitat de que ocorreguera un event lleu del Chiquet durant eixe any. Durant els mesos següents, el clima de l'Oceà Pacífic va escomençar a exhibir característiques que sugerien l'inici imminent d'un event del Chiquet. Sobre l'oceà, estes característiques varen incloure: una accelerada caiguda del nivell de la mar en l'oest de Micronesia, aixina com una gran àrea d'aument de les temperatures de la superfície de la mar que estaven presents en latitut baixes prop de la llínea internacional de canvi de data . En l'atmòsfera, estes característiques incloïen vents persistents de l'oest en latitut equatorials, que es varen desplaçar cap a l'est, en direcció a les Islas Marshall . Una gran àrea de convecció atmosfèrica va ocórrer en una baixa latitut prop de la llínea internacional de canvi de data, en associació en el desenroll d'una cantitat inusual de ciclons tropicals al principi de la temporada prop de les Islas Marshall. Com a resultat d'algunes d'estes condicions, el Centre de Predicció Climàtica dels Estats Units (CPC de la NOAA) i l'Institut Internacional d'Investigació per al Clima i la Societat (IRI) varen emetre una Vigilància del Chiquet dins del seu diagnòstic de març de 2014.

Durant els següents mesos de 2014, l'atmòsfera no va respondre per a reforçar el desenroll del Chiquet, en la vaguada del monsó permaneixent dèbil i una disminució en l'activitat de ciclons tropicals, mentres que no es varen produir episodis de forts vents de l'oest en latitut baixes. Alguns dels indicadors oceànics del Chiquet tampoc varen seguir aumentant, i es va produir un refredat del subsol sobre el Pacífic tropical i de les temperatures del mar. No obstant, a fins de 2014, varis dels índexs del Chiquet que s'utilisen usualment per a jujar l'estat de la ENOS varen indicar que s'havien desenrollat condicions dèbils del Chiquet sobre l'Oceà Pacífic. Com a resultat, algunes de les agències meteorològiques internacionals, inclosa l'Agència Meteorològica de Japó i l'Observatori d'Hong Kong, varen informar que s'havia desenrollat un event del Chiquet durant 2014, mentres que unes atres, com el Servici Meteorològic de Fiji, varen considerar que en 2014 no havia ocorregut realment un event del Chiquet. En este moment es va pensar que l'estat de la ENOS continuaria en les condicions limítrofes del Chiquet, abans de tornar a les condicions neutrals.

En acabant de que ocorreguera el tifó Figues en febrer de 2015, es va obrir un nou escenari: El Chiquet podria enfortir-se i persistir fins a finals de 2015. Este escenari va ser respalat per les mateixes característiques climàtiques que havien pronosticat el desenroll dèbil del Chiquet durant 2014. Durant el seu diagnòstic de març de 2015, el CPC de la NOAA i el IRI varen informar que s'havien observat condicions del Chiquet durant febrer de 2015, en acabant de que les temperatures de la superfície de la mar per damunt del promig s'acoplaren débilmente en l'atmòsfera tropical.

Per a giner de 2015, l'activitat de raches de vent de l'oest va tornar al seu estat normal. La primera ona de Kelvin es va desenrollar al voltant de març i una atra es va formar al voltant de maig. Ademés, al voltant de juliol es va produir una atra forta racha de vent de l'oest com a resultat de ciclons tropicals bessons que es varen estendre a abdós costats de l'equador. Un event encara més fort en octubre, i un event inusualment més fort va ocórrer des de finals de decembre de 2015 fins a giner de 2016, resultant en la formació de ciclons bessons en costats oposts de l'equador. En maig de 2015, l'Oficina Australiana de Meteorologia va confirmar respectivament l'arribada de condicions lleus del Chiquet. Es va pronosticar que les condicions del Chiquet en juliol s'intensificarien a condicions fortes per a l'autumne i l'hivern de 2015. Ademés de les aigües més càlides de lo normal generades per les condicions del Chiquet, l'Oscilació Decadal del Pacífic també estava creant temperatures superficials de la mar persistentemente més altes de lo normal en el Pacífic nort-oriental. En agost, el CPC de la NOAA va predir que El Chiquet de 2015 "podria estar entre els més forts en el registre històric que es remonta a 1950". A mitan de novembre, la NOAA va informar que l'anomalia de temperatura en la regió Chiquet 3.4 per al promig de 3 mesos d'agost a octubre de 2015 va ser la segona més càlida registrada sent només superada per la de 1997.

Entre els mesos de novembre i decembre de 2015, els valors de l'Índex Oceànic del Chiquet (ONI, per les seues sigles en anglés) de la NOAA varen alcançar un màxim de 2,4 °C, més alts que la mija de decembre de 1997 de 2,2 °C, lo que suponia un nou récort. NOAA va informar posteriorment que el promig de 3 mesos des de novembre de 2015 fins a giner de 2016 de la ONI havia alcançat un màxim de 2,3 °C, lo que va significar que, en comparació, l'event de 2014–16 va estar al mateix nivell de l'event de 1997–98 en els valors més forts registrats. No obstant, en general, l'event es va considerar un dels tres events del Chiquet més forts des de 1950, considerant vàries formes diferents de medir la força d'un event. Posteriorment, l'event va escomençar a debilitar-se en la disminució de les anomalies de la temperatura de la superfície de la mar en el Pacífic equatorial, mentres que es varen escomençar a fer prediccions sobre un possible event de la Chiqueta durant 2016. Les anomalies atmosfèriques sobre l'Oceà Pacífic tropical es varen debilitar en maig de 2016 i es varen tornar consistents en les condicions neutrals de la ENOS. Estes anomalies varen incloure els índexs tradicionals i equatorials d'Oscilació del Sur que es varen acostar a zero, mentres que la convecció atmosfèrica i els vents en els nivells superior i inferior es varen acostar al promig. Com a resultat d'açò, el BoM, el CPC de la NOAA, el IRI i la JMA varen declarar que l'event récort del Chiquet havia terminat a fins de maig o principis de juny de 2016.

Efectes sobre l'activitat dels ciclons tropicals

L'event del Chiquet de 2015–16 va influir en l'activitat de ciclons tropicals en tot lo món, a on va contribuir a temporades récort en les conques de ciclons tropicals del Pacífic central i del Pacífic oriental. Pel contrari, va provocar una disminució en l'activitat dels huracans en l'Atlàntic, produint una forta cizalladura vertical del vent, una major estabilitat atmosfèrica, un moviment d'afonament més fort i un aire més sec en l'Atlàntic tropical. La conca del Pacífic Central va experimentar la seua temporada de ciclons tropicals més activa registrada en 16 ciclons tropicals registrats durant 2015. Dins de l'Hemisferi Sur, El Chiquet va espentar l'activitat de ciclons tropicals en l'Oceà Pacífic Sur cap a l'est, en activitat floreciente prop de Vanuatu, Fiji i Tonga . Com a resultat d'este desplaçament i atres factors, com un dipol positiu en l'Oceà Índic, la temporada de ciclons de la regió australiana de 2015-16 va ser la menys activa des de que varen escomençar els registres confiables durant la década de 1950, en només tres ciclons tropicals en nom desenrollant-se en la regió en comparació a un promig d'onze.

L'event també va contribuir a la formació de sis sistemes fòra dels llímits de la temporada, dins de les conques de l'Atlàntic Nort, Pacífic Oriental i Sur. Estos sistemes varen incloure el cicló tropical Raquel, que alguns varen considerar part de les temporades 2014-15 i 2015-16, pero despuix es va considerar que només era part de la temporada 2014-15. Les depressió tropicals 01F i 02F es varen desenrollar en el Pacífic Sur durant juliol i octubre de 2015 i varen afectar a Fiji, Vanuatu i les Illes Salomón. La Depressió Tropical Nine-C es va formar posteriorment en el Pacífic Central el 31 de decembre, els restants del qual varen contribuir a la seua volta al desenroll del huracà Pali el 7 de giner. Açò també va provocar el final més tardà i el començ més primerenc de les temporades d'huracans del Pacífic de 2015 i 2016, respectivament.

Atres ciclons tropicals significatius durant l'event varen incloure: el cicló Pam, que es va convertir en el segon cicló tropical més intens en el Pacífic Sur en térmens de velocitat del vent i va devastar Vanuatu ; el cicló Winston, va anar el cicló tropical més intens de l'hemisferi sur i va devastar Fiji ; el cicló Fantala, que va ser la tormenta més forta en térmens de vents sostinguts d'1 minut i 10 minuts en l'Oceà Índic Sur; i l'huracà Patricia, que va anar el segon cicló tropical més intens registrat a nivell mundial en térmens de pressió baromètrica i el més fort en térmens de vents sostinguts d'1 minut.