Ona Kelvin
Les ones Kelvin són onas oceàniques paraleles extremadament llargues que es propaguen d'oest a est en els oceans, especialment notori en el Pacífic, a on fa que la capa superior de la mar relativament càlida es concentre i el nivell de la mar aumente.[1] Una ona de Kelvin, en oceanografia i com a part de la dinàmica de decorreguts, és llineal o no dispersiva; és també un modo de destorbament a gran escala d'un vórtice en la dinàmica de superfluits; en térmens de la derivació meteorològica o oceanogràfica, es pot supondre que el component de velocitat meridional desapareix, és dir, no hi ha fluix en la direcció nort-sur, lo que fa que les equacions de moviment i continuïtat siguen molt més simples.[2] Esta ona du el nom del descobridor, Lord Kelvin (1879).[3]
Ona Kelvin equatorial
[editar | editar còdic]També cridada ona Kelvin equatorial (OKE), és un tipo especial d'ones de gravetat que és afectada per la rotació de la Terra i pot ser generada per polsos de vents de l'oest i en el Pacífic es propaga en direcció cap a les costes de Sudamérica. Profundisa la termoclina, tenint com a conseqüència calfaments transitoris en el ecosistema marí de l'aflorament de la mar peruana, lo que es relaciona en el fenomen del Chiquet.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Kelvin wave ©2020 Encyclopædia Britannica, Inc.
- ↑ Gill, Adrian E. (1982), Atmosphere–ocean dynamics, International Geophysics Séries, 30, Academic Press, pp. 378–380, ISBN 978-0-12-283522-3
- ↑ Thomson, W. (Lord Kelvin) (1879), "On gravitational oscillations of rotating water", Proc. Roy. Soc. Edinburgh, 10: 92–100
- ↑ Situació de les ones Kelvin en el Pacífic tropical. Institut de la Mar del Perú
- Este artícul conté una traducció derivada de «Onda Kelvin» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.