Evaniidae

Evaniidae

Evaniidae és una família d'himenòpters parasitoides en al voltant de 20 gèneros i 400 espècies descrites. Ademés, es coneixen 11 gèneros fòssils, en un total de 20 espècies. Estan distribuïdes per tot lo món, llevat les regions polars. Les larves d'estes avespes són parasitoides de panderoles i es desenrollen dins de les ooteques dels seus hostes.Per això, són molt comuns en ambients urbans i és habitual trobar-les en edificis, en llocs habitats per panderoles.

Morfologia

En els Evaniidae, el metasoma s'inserta a gran altura en el propodeo, molt per damunt de les coxas posteriors. El metasoma, molt esclerotizado, és prou chicotet i està comprimit lateralment entre els segments 2 i 8. Quan estan actives, ho mouen de forma constant i brusca. Estes característiques, unides a la presència d'un peciol llarc i tubular d'un sol segment, li donen al grup el seu nom comú: avespa bandera o avespa insígnia. En les femelles, l'ovipositor és curt i prim.

El cap és pràcticament immòvil i s'unix al mesosoma per mig d'un coll curt. Les antenes són llargues, solen constar de 13 segments i no presenten diferències entre mascles i femelles.

Respecte a les ales, la família presenta les següents apomorfías:

• Lòbuls jugales profundament separats tant en les ales anteriors com en les posteriors.
• Pèrdua de les venes travesseres en la zona distal de l'ala anterior (encara que açò resulta difícil de determinar en alguns casos).
• Les ales posteriors conserven únicament les venes medial, cubital i part de la costal; totes les demés s'han perdut.

Ecologia

Erro al crear miniatura:

Ilustració de Evania appendigaster (avall a la dreta) i la seua bua (dalt a la dreta), parasitoides de la panderola americana (Periplaneta americana).

En els casos coneguts, les larves de Evaniidae són parasitoides dels ous de les panderoles. No obstant, solament es dispon d'informació fiable sobre els hospedadores d'una chicoteta fracció d'esta família, per lo que és provable que existixquen estratègies de cicle vital més inusuals. En alguns casos, existix una gran especificidad parasitoide-hospedador (produint-se fenomens de coevolución), mentres que algunes espècies són menys selectives a l'hora d'elegir hospedador i ataquen casi qualsevol ooteca (càpsula d'ous) de tamany apropiat.

Per mig del seu ovopositor, la femella deposita un únic ou en l'interior d'una ooteca de panderola; la larva eclosiona ràpidament i consumix els ous d'esta. L'ou pot depositar-se entre els ous o inclús dins d'un d'ells. Algunes espècies són capaces de realisar la posada inclús quan la panderola femella encara transporta la ooteca recent formada, mentres que atres espècies solament ataquen ootecas completes que ya s'han després de la mare. Les avespes semblen ser capaces de determinar si una ooteca ya alberga una larva parasitoide i eviten ovopositar en tals casos. En cas de doble posada, les larves són caníbals, de modo que la primera en eclosionar dins de la ooteca devora qualsevol ou d'avespa que puga haver present.

Dos espècies de Evaniidae, Evania appendigaster i Prosevania fuscipes, han conseguit una distribució pràcticament mundial hui en dia, despuix d'haver segut introduïdes junt als seus corresponents hospedadores de la família Blattidae (gèneros Blatta i Periplaneta). Encara que s'alimenten d'insectes considerats plagues, rara volta alcancen poblacions lo suficientment numeroses com per a actuar com a agents eficaços de control biològic. Donada l'abundància de panderoles en assentaments humans i les seues afores, els evánidos són habituals en estos hàbitats (a on moltes atres avespes estan absents) i se'ls troba en freqüència en edificis buscant hostes. Els adults, per la seua banda, s'alimenten del néctar de les flors. Cap membre de la família, en cap etapa del seu desenroll, supon un perill per als sers humans ni les mascotes.