Euphorbia berteroana és una espècie de fanerógama pertanyent a la família de les euforbiàcees.

Erro al crear miniatura:
Euphorbia berteroana (Euphorbia berteroana)

Descripció

És una planta herbàcea generalment de vida curta que alcança fins a 50 cm d'altura. Té els brots erectos, ramificats i en làtex. Les fulles són opostes, de fins a 2 cm de llarc, casi rectangulars, en la base asimètrica i l'àpiç redonejat, marge serrat, a voltes en taques roges o morades. Les flors d'estes plantes es troben molt modificades; l'estructura que sembla una flor, és dir la que du l'ovari i els estams, és en realitat una inflorescència cridada ciatio, estos són campanulats en 4 glàndules en la seua vora. Té numeroses flors masculines (representades exclusivament per estams nuets) i una femenina (representada per un ovari en 3 estils, cada u dividit en 2 branques, l'ovari sobre una llarga columna). El frut és una càpsula trilobada que en madurar se separa en 3 parts, cada una s'obri per a deixar eixir la seua única llavor.

Distribució

És nativa de Texas en Estats Units a Oaxaca en Mèxic, Carib, Brasil al nort d'Argentina.

Hàbitat

Es troba en les vores de camins, xaraés pertorbats, xara xerófilo i selva baixa caducifolia. És una planta anual que florix de juny a novembre.

Taxonomia

Euphorbia berteroana va ser descrita per Balb. ex Spreng. i publicat en Systema Vegetabilium, editio decima sexta 3: 794. 1826.[1][2]

Etimologia

Euphorbia: nom genèric que deriva del mege grec del rei Juba II de Mauritània (52 a 50 a. C. - 23), Euphorbus, en el seu honor – o en alusió a la seua gran pancha – ya que usava mèdicament Euphorbia resinifera. En 1753 Carlos Linneo va assignar el nom a tot el gènero.[3]

berteroana: epítet otorgat en honor del botànic italiano Carlo Giuseppe Bertero (1789-1831),

Sinonímia
  • Anisophyllum berteroanum (Balb. ex Spreng.) Klotzsch & Garcke (1860).
  • Chamaesyce berteroana (Balb. ex Spreng.) Millsp. (1909).
  • Euphorbia bicephala Bertol. (1844).
  • Euphorbia stipitata Millsp. (1900).
  • Euphorbia puberula Fernald (1901).
  • Chamaesyce puberula (Fernald) Millsp. (1916).
  • Chamaesyce barberoana Croizat (1943).[4]

Referències

Publicacions

  1. Anonymous. 1986. List-Based Rec., Soil Conserv. Serv., O.S.D.A. Database of the O.S.D.A., Beltsville.
  2. CONABIO. 2009. Catàlec taxonòmic d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
  3. Forzza, R. C. & et al. 2010. 2010 Llista de espécies Flora do Brasil. https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/.
  4. Hokche, O., P. I. Berry & O. Huber. 2008. 1–860. In O. Hokche, P. I. Berry & O. Huber Nou Cat. Fl. Vasc. Veneçuela. Fundació Institut Botànic de Veneçuela, Caracas.
  5. Zuloaga, F. O., O. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & I. Marchesi. (eds.) 2008. Catàlec de les Plantes Vasculars del Con Sur (Argentina, Sur de Brasil, Chile, Paraguai i Uruguai). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1): i–xcvi, 1–983; 107(2): i–xx, 985–2286; 107(3): i–xxi, 2287–3348.

Enllaços externs

Commons