Anar al contingut

Estrets Turcs

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Els estrets turcs (Türk Boğazları[1]) es referix als dos estrets en el noroest de Turquia, el de Bósforo i el dels Dardanels, que conecten el Mar de Mármara en el Mar Negra, per un costat, i el braç de la mar Egea al mar de Mármara, per l'atre. Tradicionalment s'han considerat com el llímit entre els continents d'Europa i Àsia. Els estrets turcs han segut regits des de 1936 per la Convenció de Montreux.

Els estrets han segut de vital importància estratègica marítima des de temps tan antics com la guerra de Troya que es va lliurar prop de l'entrada de la mar Egeo. En els dies finals de l'Imperi Otomà, la "qüestió de l'Estret" va involucrar als diplomàtics d'Europa i l'Imperi Otomà.

El tractat actual que regula les relacions és la Convenció de Montreux de 1936 relatiu al règim dels estrets turcs, que encara està en vigor. Es dona a la República Turca el control sobre els bucs de guerra que entren en Turquia a lo llarc dels estrets, pero garantisa el lliure pas de bucs civils en temps de pau.

Vore també

Referències