Estrela de huit puntes
L'estrela de huit puntes o estrela tartésica, també cridada estrela de Salomón o estrela d'Abderramán I,[1] és una forma geomètrica usada per vàries cultures baix distints noms i significats. És el resultat de la superposició de dos quadrats concèntrics, un dels quals ha segut girat 45 graus.
._Estrella_de_8_puntas.jpg)
L'estrela de huit puntes és una figura molt simple que apareix en casi totes les civilisacions mediterrànees antigues. Encara que els eixemples més antics segons pareix es troben en Oriente Pròxim,[2] també s'ha confirmat el seu us en llocs de l'occident, com per eixemple en varis punts de la península ibèrica.[3]
Durant els sigles d'ocupació musulmana en la península ibèrica es falquen les primeres monedes en l'estrela de huit puntes com a símbol polític i com a element decoratiu.[4] Pero va anar en el Regne de Granada a on alcança el seu màxim esplendor passant a la decoració d'edificis, gravats, joyeria, etc.[5] Els mozárabes i mudéjares varen dur l'estrela de huit puntes per tot el nort de la península ibèrica i els musulmans i moriscos la varen difondre pel Magreb i l'Orient Mig. Actualment pot vore's en numerosos edificis d'Espanya, com en l'Alhambra.[6]
Tartessos
L'orige de l'estrela de huit puntes està present en la mitologia i religió tartésica com a part de l'adoració al sol,[7] puix ya des del neolític est era representat com una circumferència i huit rajos.[8]
Posteriorment, els turdetanos, en una época encara de plena sobirania, representaven esta estrela en les seues monedes com un clar símbol del poble.[9] En canvi, els hispanorromanos de la Bètica, en dependre del Imperi romà, es varen llimitar a representar l'estrela en alguns mosaics.[10]
Al-Ándalus
Va ser la cultura andalusí la que la va definir ya com un símbol cultural falcant-l'en les primeres monedes. Ademés l'us d'ella en tants àmbits va fer que inclús se li canviara el nom pel de Estrela d'Abderramán I.
També el Regne nazarí de Granada va incloure l'estrela de huit puntes en alguns pendons. És en esta época quan alcança el seu màxim esplendor en ser utilisada en decoració, arquitectura, joyeria, teles, gravats, tapissos i inclús com a símbol polític. Inclús en l'empuñadura de l'espasa de Boabdil.[11]
Referències
- ↑ «[1]».
- ↑ J. M. Sadurní. «Descobrixen un relleu de la deesa Ishtar en l'antiga ciutat asiria de Nimrud». Història national geographic.
- ↑ «Campanya nacional i internacional per a salvar de la picola la singular font d'estrela de 8 puntes» (en és). Diari de Huelva. Consultat el 2026-04-29.
- ↑ «716. El dinar bilingüe de Còrdova». casaarabe.és. Consultat el 2021-12-24.
- ↑ «CER.és Coleccions en Ret - Museus» (en és). ceres.mcu.és. Consultat el 2026-04-29.
- ↑ «Els colors de l'Alhambra» (en és-es). Patronat de l'Alhambra i Generalife. Consultat el 2026-04-29.
- ↑ «Tartessos, més allà de la llegenda». Història national geographic.
- ↑ «¿Qué significa l'estrela de huit puntes i per qué és el símbol de Dellafuente?» (en és). Diari ABC. Consultat el 2026-04-29.
- ↑ «Tipo | Moneda ibèrica». monedaiberica.org. Consultat el 2026-04-29.
- ↑ «el%20sol.&text=Posteriorment%2C%20els%20andalusos%20turdetanos%2C%20en,un%20clar%20s%C3%ADmbolo%20de el%20poble. L'estrela tartésica, present en decoració, arquitectura, ceràmica, joyeria…». tipicodeandalucia.com. Consultat el 2021-12-24.
- ↑ «el%20sol.&text=Posteriorment%2C%20els%20andalusos%20turdetanos%2C%20en,un%20clar%20s%C3%ADmbolo%20de el%20poble. L'estrela tartésica, present en decoració, arquitectura, ceràmica, joyeria…». tipicodeandalucia.com. Consultat el 2021-12-24.
Vore també
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Estrella de ocho puntas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.