Estrela de heli

Una estrela de heli és una estrela de tipo espectral O o B l'espectre de la qual mostra llínees d'absorció d'heli especialment forts, i llínees d'hidrogen dèbils o absents. Les estreles de heli extremes no presenten traces de hidrogen, mentres que les estreles de heli miges mostren llínees de hidrogen visibles pero més dèbils que en les estreles normals. La pèrdua de les capes exteriors de hidrogen, deixant expost el núcleu de heli, pot deure's a un fort vent estelar (com en les estreles de Wolf-Rayet), o a la transferència de massa en una estrela binaria les components de la qual estan molt pròximes (estreles binàries de contacte). Les estreles γ² Velorum, α Telescopii i σ Orionis I són eixemples d'estreles de heli.

Aixina mateix, es denomina variable de heli a una estrela Bp (B peculiar) en a on l'intensitat de les llínees d'absorció de heli varia periòdicament.

Referències

• Helium star. The internet Encyclopedia of Science [1] archivat en Wayback Machine.