Estil animal
| Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |

L'art de estilo animal és un acostament a la decoració que es troba des de China fins al nort d'Europa en la primerenca Edat del Ferro, i l'art bàrbar del periodo de les migracions, caracterisat pel seu émfasis en motius animals. L'estil zoomórfico de la decoració va ser utilisat per a decorar chicotets objectes per guerrers, l'economia dels quals es basava enterament en animals i saquejos.[1]
Estil oriental
l'art escita fa un gran us de motius animals, elements que estan presents en la «tríade escita» d'armes, arneses per a cavalls i l'art animal salvage d'estil escita. Les cultures a les que es fa referència com a estil escita comprenien les cultures cimerias i sàrmates de la Sarmacia europea i s'estenien per mig de l'estepa euroasiàtica al nort de l'Orient Pròxim fins a la cultura Ordos de China. Estes cultures varen ser extremadament influents en la difusió de moltes versions locals de l'estil.
Les joyes de l'estepa presenten varis animals com a cervos, gats, aus, cavalls, orsos, llops i bésties mítiques. Les figures d'or de cervos en posició agazapada en les cames baix del cos, el cap empinat i els músculs tensos per a donar l'impressió de velocitat, són realment impressionants. Les banyes «entrellaçades» de la majoria de les figures són una característica distintiva d'este estil i que no estan presents en les figures chinenques de cervos. Molts estudiosos creuen que l'espècie representada era el reno, que no es trobava en les regions habitades pels pobles esteparis en esta época. Els més grans eren els ornaments centrals per als escuts, mentres que uns atres eren plaques més chicotetes provablement adherides a la roba. El cervo sembla haver tingut un significat especial per als pobles esteparios, potser com un tòtem del clan. Alguns eixemples notables d'estes figures són:
- El cementeri de Kostromskaya, en la regió de Kubán, que data del VI Es troba en el Museu del Hermitage, Sant Petersburg.
- Tápiószentmárton en Hongria que data del V Es troba en el Museu Nacional Hongarés, Budapest.
- Kul-Oba en Crimea data del IVEn el Museu del Hermitage.[2]
Encara que l'or era àmpliament utilisat per l'èlit gobernant de les diverses tribus escitas, el material predominant per a les diverses formes animals era el bronze. La major part d'estos artículs es varen utilisar per a decorar els arneses dels cavalls, cinturons de cuiro i vestimentes. Algunes d'estes figures de bronze s'coser als cinturons, els quals servien com a armadures.
L'ús de la forma animal va ser més allà del simple ornament, estos aparentment dotaven a l'amo de l'objecte d'una habilitat i poders similars als de l'animal representat. Aixina, l'ús d'estes formes s'estenia a les armes de guerra, ya foren espases, dagas, baïnes o astrals.
En les rodalies dels monts Urals i dels rius Volga i Kama en Rússia es troben objectes de bronze o d'aleació de coure dels sigles V-X d. C., d'estil pérmico.[3]
Estil animal germànic
L'estudi de la decoració zoomórfica germànica va ser iniciat per Bernhard Salin en una obra publicada en 1904.[4] Salin va classificar l'art animal d'aproximadament 400 a 900 d. C. en tres fases. Els orígens d'estes diferents fases seguixen sent objecte de debat. El desenroll de tendències en l'art popular provincial popular tardorromano va ser un element, de la mateixa manera que les tradicions procedents dels pobles nómades asiàtics de l'estepa. Els estils I i II es troben àmpliament per tota Europa en l'art dels pobles Estilo I durant el periodo de la migració.
Estil I. Apareix per primera volta en el noroest d'Europa, expressada per primera volta en l'introducció de la tècnica de talla en borumballa aplicada al bronze i l'argent en el V. Es caracterisa per animals els cossos dels quals estan dividits en seccions, i apareixen típicament al marge dels dissenys l'émfasis principal dels quals està en els patrons abstractes.
Estil II. Despuix de prop de 560-570 estil I, declinant, va escomençar a ser reemplaçat. Els animals de l'Estil II són bésties sanceres, els seus cossos allargats en "cintes" que s'entrellacen en formes simètriques sense pretensió de naturalisme, rarament en pates, tendint a ser descrites com a serps, encara que els caps a sovint tenen característiques d'atres animals. Els animals es subsumen en patrons ornamentals, típicament entrellaçats. Es poden trobar eixemples de l'estil II en la tapa de la bossa dorada (
) de Sutton Hoo (c. 625).
Despuix d'uns 700 estils localisats es desenrollen, i ya no és molt útil parlar d'un estil germànic general.[5] El '«bárbaros»' de Salin es troba principalment en Escandinàvia, i també es pot cridar art viking. L'entrellaçat, a on es produïx, es torna menys regular i més complex, i si no és aixina, els animals tridimensionals solen vore's de perfil pero retortillats, exagerats, surrealistes, en parts del cos fragmentades que omplin tots els espais disponibles, creant un intens i detallat sentiment energètic. Els cossos dels animals es fan difícils d'entendre per a l'espectador no entrenat, i hi ha un motiu molt comú de la Estilo II a on la boca d'un animal s'agarra a un atre element de la composició per a conectar dos parts. L'estil animal va ser un component, junt en l'art celta i els elements clàssics tardans, en la formació de l'estil de l'art insular i l'art anglosaxó en les illes britàniques, i a través d'estes rutes i unes atres del Continent, va deixar un llegat considerable en l'art migeval posterior.
Atres noms s'utilisen a voltes: en l'art anglosaxó Kendrick va preferir estilo animal i «tríada escita» per als estils I i II.[6]
Referències
- ↑ Búnquer, Emma C.. Animal Style Art from East to West (en anglés), Àsia Society, p. 13.
- ↑ Loehr, Max (1955). The Stag Image in Scythia and the Far East (vol. 9) (en anglés), Duke University Press, pp. 63-76. Consultat el 10 de novembre de 2017.
- ↑ «Perm Animal Style» (en anglés). Russia-InfoCentre (23 de juny de 2006). Consultat el 10 de novembre de 2017.
- ↑ Salin, Bernhard (1904). Die altgermanische Thierornamentik (en alemà). Consultat el 10 de novembre de 2017.
- ↑ Theuws, Frans; Nelson, Janet Laughland (2000). Rituals of power : from clapix antiquity to the early Middle Ages (en en), Brill, p. 45. OCLC 43333600. ISBN 9789004109025. Consultat el 6 de giner de 2018.
- ↑ Clemoes, Peter; Biddle, Martin; Brown, Julian (2007). Anglo-Saxon England (vol. 8) (en en), Cambridge University Press, p. 322. OCLC 895261397. ISBN 9780521038652. Consultat el 6 de giner de 2018.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Estilo animal» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.