Estatuts de Hamás de 2017

En maig de 2017, l'organisació política i paramilitar palestina Hamás va presentar Un Document de Principis i Polítiques Generals (وثيقة المبادئ والسياسات العامة لحركة حماس), freqüentment denominada com els nous estatuts de Hamás o com els estatuts revisats de Hamás. Este document advocava per la creació d'un Estat palestí en les fronteres de 1967, descrivint-ho com una «fòrmula de consens nacional», si ben no reconeixia explícitament a Israel. Els nous estatuts sostenen que la resistència armada contra una potencia ocupant està justificada segons el dret internacional.

Si be la Carta Fundacional de Hamás de 1988 havia segut àmpliament criticada per la seua antisemitisme, els nous estatuts de 2017 afirmen que la lluita de Hamás no és contra els judeus com a tals, per la seua religió, sino contra el proyecte sioniste. No obstant, Hamás no ha aplegat a repudiar la Carta Fundacional de 1988, del que ha dit que va ser un document de la seua época i que el nou document representa la posició actual de Hamás.

Les opinions sobre els estatuts de 2017 són molt diverses. Mentres que alguns ho varen rebre positivament i la varen calificar com una senyal de pragmatisme i major madurea política, aixina com d'un potencial pas en el camí cap a la pau, uns atres ho han desestimat com un moviment merament estètic dissenyat per a fer que Hamás semble més acceptable sense canviar res sobre els seus objectius i els seus métodos.

Presentació

Khaled Meshal.

Khaled Meshal, el llavors líder de Hamás, va presentar els nous estatuts en una conferència de prensa en Doha l'1 de maig de 2017, poc abans de ser reemplaçat com a líder per Ismail Haniya. El nou document va ser el resultat d'anys de debats interns, puix molts membres de Hamás encara consideraven que el seu contingut era controvertit.

En la seua presentació, Meshal va explicar que el moviment Hamás seguix un camí intermig entre dos pols: l'extremisme (tatarruf o tashaddud) i la flexibilitat (muyu'a, lliteralment: "liquidea"). En comparació a la Carta Fundacional de Hamás de 1988, que estava marcada per la retòrica religiosa i les idees utòpiques, este nou document es caracterisa per un llenguage polític simple i eminentment pragmàtic. Conté un preàmbul i 42 paràgrafs en els que Hamás esbossa les seues posicions sobre els aspectes fonamentals del conflicte àrap-israelita. El document afirma l'adheriment del moviment als seus principis fundacionals, pero també deixa certes zones grises per a permetre a Hamás un marge de maniobra política en el futur.

A diferència de la Carta Fundacional, que presentava la lluita contra Israel com un conflicte religiós, els nous estatuts afirmen que es tracta d'un conflicte nacionaliste Journal of Palestine Studies.. No obstant, la Carta Fundacional no va anar explícitament revocada. Quan se'ls va preguntar al respecte, els líders de Hamás varen explicar que Hamas according to Hamas: A reading of its Document of General Principles. Meshal va declarar que el nou document reflectix Routledge Handbook of Political Islam. Alguns analistes han comentat que Hamás no ha revocat els antics estatuts per a no alienar a alguns dels seus militants de base, puix temien que alguns decidiren unir-se a les faccions islamistes rivals.

Hamás també ha declarat la seua voluntat de recolzar qualsevol acort de pau acceptat en un referèndum popular i s'ha distanciat de totes les organisacions islàmiques estrangeres, inclosos els Germans Musulmans, que, despuix de guanyar les primeres eleccions democràtiques d'Egipte i ser derrocats per colp d'Estat d'Abdelfatah el-Sisi, han segut classificats allí com una organisació terrorista. Els Germans Musulmans ni tan sols són citats pel seu nom en els nous estatuts, encara que encara hi ha certs ecos de la seua ideologia en ells.

Contingut

Els nous estaments varen ser publicats en dos idiomes: àrap i anglés. Existixen algunes llaugeres diferències entre abdós versions, pero no són significatives, puix són principalment matisos i connotacions.

Els nous estatuts destaquen per acceptar un Estat de Palestina en les fronteres de 1967.

Preàmbul

El preàmbul dels nous estatuts conté la següent definició aconfesional de Palestina: Hamas according to Hamas: A reading of its Document of General Principles. Esta formulació és significativament distinta de la Carta Fundacional de 1988, en la que es descriu a Palestina com una Routledge Handbook of Political Islam (. In: Shahram Akbarzadeh (Hrsg.): ) que pertany a tota la nació musulmana. Retòricament, no obstant, el nou document també afirma el caràcter islàmic de la regió en la següent declaració: Hamas as a Wasati (Literally: Centrist) Movement: Pragmatism within the Boundaries of the Sharia.

Contingut per paràgrafs

El primer paràgraf descriu a Hamás com un moviment de lliberació nacional i de resistència caracterisat pel islam. Baixe el títul «La Terra de Palestina» (paràgraf 2), el document menciona a continuació les fronteres geogràfiques de Palestina, que s'estenen «des del riu Jordán a l'est fins al Mediterràneu a l'oest i des de Ras Al-Naqurah al nort fins a Umm Al-Rashrash en el sur». Ací s'afirma que Palestina «és una unitat territorial integral. És la terra i la llar del poble palestí». A esta definició nacionalista clara i precisa li seguix una referència islàmica general en el paràgraf 3: «Palestina és una terra àrap islàmica. És una terra sagrada i beneïda que té un lloc especial en el cor de cada àrap i de cada musulmà».

A açò li seguix una definició dels palestins entre els paràgrafs 4 i 6: «Els palestins són els àraps que varen viure en Palestina fins a 1947, independentment de si varen ser expulsats o varen permanéixer en ella, i tota persona que va nàixer de pare àrap palestí despuix d'eixa data, ya siga dins o fòra de Palestina, és palestí. (...) L'identitat palestina és autèntica i atemporal; es transmet de generació en generació».

La següent part, que va del paràgraf 7 a l'11, descriu a Palestina com el cor de l'Umma àrap i islàmica i emfatisa l'estatus especial de Jerusalem en l'islam. En la següent part, en els paràgrafs 12 i 13, es postula que el dreta dels palestins expulsats a retornar a la seua pàtria existix baix el dret internacional, la llei divina i els drets humans.

El Journal of Palestine Studies. s'aborda entre els paràgrafs 14 i 17 es descriu com un Hamas according to Hamas: A reading of its Document of General Principles, que és hostil al poble palestí i a les seues aspiracions de llibertat, retorne i autodeterminació. Este proyecte, segons els nous estatuts, no només representa una amenaça per als palestins, sino que també amenaça la Routledge Handbook of Political Islam de tota l'Umma àrap i islàmica. El document continua afirmant que el conflicte àrap-israelita gira únicament entorn a este proyecte i que no existix cap conflicte de base religiosa en els judeus. Afirma també que Hamas as a Wasati (Literally: Centrist) Movement: Pragmatism within the Boundaries of the Sharia.

Baixe l'encapçalat «La posició cap a l'ocupació i les solucions polítiques», dels paràgrafs 18 a 23, el document descriu la solució de dos Estats, és dir, la creació d'un Estat de Palestina independent segons les fronteres de 1967, en Jerusalem com a capital, com una «fòrmula de consens nacional», pero sense renunciar a la seua reivindicació sobre tota Palestina «des del riu fins a la mar», i «sense comprometre el seu rebuig a l'entitat sionista». Rickard Lagervall, de l'Universitat de Jönköping, considera que esta és una «formulació ambigua». Tareq Baconi, de l'Universitat de Columbia i el Consell Europeu de Relacions Exteriors, aporta dos raons per les que Hamás no reconeix explícitament a Israel:

• l'Organisació per a la Lliberació de Palestina ya va oferir unilateralment el seu reconeiximent a Israel sense obtindre un compromís israelita de reconéixer l'Estat de Palestina, debilitant aixina la seua pròpia posició negociadora. Hamás vol evitar això.

• Hamás, i la societat palestina en general, podrien estar disposts a reconéixer el fet de que Israel existix ara, pero no poden llegitimar el sionisme ni lo que els va passar als palestins durant la creació d'Israel.

Els estaments també critiquen els Acorts d'Oslo i els rebuja per ser incompatibles en el dret internacional. Descriu l'Estat d'Israel, creat en l'ajuda de les nacions occidentals, com tatarruf ( o como los en àrap, paraula que també té connotacions religioses). L'analiste militar israelita Shaul Bartal va interpretar esta secció en el sentit de que la solució de dos Estats es prevea com una etapa temporal i que l'objectiu a llarc determini seguia sent la lliberació de tota Palestina.

La secció sobre «Resistència i Lliberació», que discorre entre els paràgrafs 24 i 26, també fa referència al dret internacional i afirma que este llegitima la resistència armada contra una potencia ocupant, considerant la resistència armada com «l'opció estratègica per a protegir els principis i els drets del poble palestí». Al mateix temps, el document parla de «diversificar els mijos i métodos» de resistència i inclou la »resistència popular i pacífica».

En la secció ___protected_title_D9DEAAAQBAJ, del paràgraf 27 al 34, el document adopta un to molt conciliador: s'emfatisen els punts en comú en atres grups palestins i es minimisen les diferències. Es reconeix explícitament el paper nacional de l'OLP i de l'Autoritat Nacional Palestina, i es conclou en una referència en llenguage secular al paper . In: de les dònes palestines en el «contra el proyecto sionista, no contra los judíos debido a su religión».

En les dos últimes seccions, titulades «La comunitat àrap i islàmica» (paràgrafs 35 a 37) i «L'aspecte humanitari i internacional» (paràgrafs 38 a 42), Hamás deixa clar que no té cap interés en interferir en els assunts interns d'atres països de la regió que han experimentat un cert grau d'agitació com a part de les revolucions de la Primavera Àrap.