Estat de Creta

El Estat de Creta (en griego: Κρητική Πολιτεία, romanizado: Kritiki Politeia; Plantilla:Lang-ota, romanizado: Girid Devleti) va ser un estat autònom que es trobava baix la suzeranía otomana, situació garantisada per les grans potències, que comprenia la totalitat de l'illa de Creta. L'Estat va ser establit en 1898, a causa de l'intervenció de Regne Unit, França, Itàlia, Àustria-Hongria, i Rússia en l'illa. En 1897, una insurrecció en Creta va dur a l'Imperi otomà a declarar la guerra a Grècia, despuix de lo que Regne Unit, França, Itàlia i Rússia varen intervindre en els territoris otomans sobre l'idea de que ya no es podia mantindre el control en la zona. Açò va servir de preludi a l'anexió final de l'illa al Regne de Grècia, lo que va ocórrer de facto en 1908 i de jure en 1913.

Història

Antecedents

Artícul principal → Història de Creta.

L'illa de Creta, un possessió otomana des del fi de la guerra de Candía, es trobava majoritàriament habitada per població de parla grega i de religió cristiana ortodox. Durant i despuix de la guerra d'independència de Grècia, els cristians de l'illa es varen rebelar vàries voltes contra el poder otomà, perseguint l'ideal d'unió en Grècia. Estos eren brutalment somesos, pero varen conseguir assegurar algunes concessions del govern otomà baix la pressió de l'opinió pública europea. En 1878, el Pacte d'Halepa va establir a l'illa com un estat autònom baix la sobirania otomana, fins que els otomans varen renegar d'eixe acort en 1889.

L'afonada del Pacte va aumentar les tensions en l'illa, duent a una atra rebelió en 1895, la qual es va expandir en 1896–1897 en succeir en tota l'illa. Sis grans potències (Àustria-Hongria, França, l'Imperi alemà, el Regne d'Itàlia, l'Imperi rus, i el Regne Unit) varen enviar bucs de guerra a Creta en febrer de 1897, i les seues forces navals es varen combinar per a formar un "Esquadró Internacional" encarregat d'intervindre per a detindre els combats en Creta. En Grècia, societats secretes nacionalistes i el fervent irredentisme de l'opinió pública va forçar al govern grec a enviar forces militars a l'illa. A pesar de que l'Esquadró Internacional va detindre ràpidament els seus moviments, la presència de forces gregues en Creta va provocar una guerra en l'Imperi otomà. Les forces gregues i les insurgents cretenses varen conseguir capturar i mantindre baix control la major part de l'illa, pero, no obstant, el desprevenido eixèrcit grec va ser esclafat per l'otomà, quí va ocupar Tesalia. La guerra va acabar en l'intervenció de les grans potències, els qui varen forçar a retirar-se de Creta al contingent grec, i a parar l'alvanç de l'Eixèrcit otomà. En el Tractat de Constantinopla el govern otomà va prometre implementar les disposicions del Pacte d'Halepa.

Establiment de l'Estat de Creta

Sagell de Creta, en representació de l'Alt Comissari el Príncip Jorge.

Desfilada dels Marines Reals britànics en els carrers de La Canea en Creta despuix de l'ocupació de l'illa per les grans potències en la primavera de 1897.

En febrer de 1897, les potències varen decidir que per a restablir l'orde en l'illa era necessari dispondre d'un govern temporal propi, duent la decisió a través d'un "Consell d'Almirants", en almirants dels sis poders que eren part de l'Esquadró Internacional. Per mig de bombardejos navals cap a les forces insurgents de Creta, el desembarc de mariners i infants de marina en terra per a ocupar ciutats clau, i bloquejant Creta i ports clau en Grècia, l'Esquadró Internacional va posar fi als combats organisats en Creta a fins de març de 1897, encara que l'insurrecció continu. En març i abril de 1897, varen aplegar soldats dels eixèrcits de cinc dels poders (Alemània va declinar enviar forces terrestres) per a ocupar les ciutats claus de Creta. A partir de llavors, el Consell d'Almirants es va centrar en negociar un acort que posaria fi a l'insurrecció sense posar fi al govern otomà de Creta, pero açò va resultar impossible. Llavors varen decidir que Creta devindria en un estat autònom baix el suzeranía de l'Imperi otomà. Alemània es va opondre fortament a esta idea i es va retirar de Creta i de l'Esquadró Internacional en novembre de 1897, sent seguida per Àustria-Hongria en març de 1898, pero les restants quatre potències varen continuar en els seus plans.

El 6 de setembre de 1898 (25 d'agost de 1898 segons el calendari juliano llavors en us en Creta, el qual estava atrassat 12 dies respecte al calendari gregoriano modern durant el XIX), una turba musulmana cretense va massacrar a centenars de cretenses grecs i va assessinar al vicecónsul britànic, la seua família, i 14 soldats i mariners britànics, en la ciutat de Candía (modern Heraclión). Com a resultat, l'Esquadró Internacional i les forces d'ocupació en terra varen expulsar a totes les forces otomanes de Creta en novembre de 1898. L'Estat autònom de Creta, baix la sobirania otomana, guarnit per una força militar internacional i en el seu alt comissionat proporcionat per Grècia, es va fundar quan el Príncip Jorge de Grècia i Dinamarca va aplegar per a assumir el càrrec com a primer alt comissionat (en griego: Ὕπατος Ἁρμοστής: , Hýànets Harmostēs), separant efectivament a Creta de l'Imperi Otomà, el 21 de decembre de 1898 (9 de decembre segons el calendari juliano). El Consell d'Almirants va ser dissolt el 26 de decembre de 1898.

Escut d'armes del príncip Jorge com a alt comissionat de l'Estat de Creta.

El Banc Nacional de Grècia va establir un banc en l'illa, el Banc de Creta, que va obtindre el permís del monopoli d'emissió de billets durant 40 any. L'Estat de Creta també va establir una força paramilitar, el Gendarmería de Creta, inspirada en els Carabineros italians, per a mantindre orde públic. La Gendarmería cretense va incorporar les quatre chicotetes unitats de gendarmería que les quatre potencies ocupants restants havien creat abans de l'arribada del príncip Jorge.

Conflictes interns i el tumult de Thériso

El Consell Eixecutiu de Creta en 1898 en Venizelos (segon des de l'esquerra).

Venizelos en els seus companyers Foumis i Mans en Thériso.

Moneda de cinc dracmes de l'Estat de Creta (1901).

El 13 de decembre de 1898, el príncip Jorge es va investir com a alt comissionat pel determini de tres anys. El 27 d'abril de 1899, es va crear un Comité Eixecutiu en el que va participar com a ministre de Justícia un jove advocat de La Canea format en Atenes, Eleftherios Venizelos. Per a 1900, Venizelos i el príncip Jorge ya tenien diferències respecte a les polítiques internes, aixina com sobre el tema de la Enosis, l'unió en Grècia.

Venizelos va dimitir a principis de 1901, i durant els següents tres anys, ell i els seus seguidors varen lliurar una amarga lluita política contra la facció del príncip, duent a l'illa a un punt mort política i administrativamente. Finalment, en març de 1905, Venizelos i els seus seguidors es varen reunir en el poble de Thériso, en els cerros propencs a la Canea, i varen constituir una "Assamblea Revolucionària", exigint reformes polítiques i declarant la «unió política de Creta en Grècia com un sol estat constitucional lliure» en un manifest que varen entregar als cònsuls dels grans potències. La Gendarmería cretense va seguir sent lleal al príncip, pero numerosos diputats es varen unir al tumult i, a pesar de la declaració de llei marcial per les potències el 18 de juliol, les seues forces militars no es varen moure contra els rebels.

El 15 d'agost, l'Assamblea de Creta va votar a favor de les propostes de Venizelos i les grans potències varen negociar un acort pel qual el príncip Jorge dimitiria i es crearia una nova constitució. En les eleccions de 1906, els partits a favor del príncip varen obtindre 38 127 vots, mentres que els partits que recolzaven a Venizelos varen rebre 33 279 vots, pero, de totes maneres, en setembre de 1906, el príncip Jorge va ser reemplaçat per ex primer ministre grec Alexandros Zaimis i va abandonar l'illa. Ademés, els agents grecs varen ser enviats a reemplaçar als italians en l'organisació de la Gendarmería, seguit pel començ de la retirada de les tropes estrangeres, deixant a Creta baix control grec de facto.

Població

La població total en 1911 era de 336 151 habitants: 307 812 cristians, 27 852 musulmans i 487 judeus.

Bibliografia

• Houtsma, M. Th. (1993). First Encyclopaedia of Islam: 1913–1936 (en en), Brill. ISBN 978-9-004-09796-4.
• (1910).«The Cretan Question».Cambridge University Press.4(2)

276-284.doi:10.2307/2186614.

• Kitromilides, Paschalis M. (2006). Eleftherios Venizelos: The Trials of Statesmanship (en en), Edinburgh University Press, pp. 384. OCLC 469960839. ISBN 978-0-748-62700-4.
• (2014).«A Very Bad Plau Indeed For a Soldier. The British involvement in the early stages of the European Intervention in Crete. 1897 - 1898.».

Bibliografia adicional

• (2006).«Enosis: The Union of Crete with Greece».Consultat el 6 de setembre de 2020.
• Kallivretakis, Leonidas (2006). «A Century of Revolutions: The Cretan Question between European and Near East Politics», P. Kitromilides (ed.). Eleftherios Venizelos: the trials of statesmanship, A (en en), Edinburgh University Press, pp. 11–35. ISBN 978-0-748-67126-7.
• Macrakis, A. Lilly (2006). «Venizelos' Early Life and Political Career in Crete, 1864–1910», P. Kitromilides (ed.). Eleftherios Venizelos: the trials of statesmanship, A (en en), Edinburgh University Press, pp. 27–84. ISBN 978-0-748-67126-7.