L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Estat Popular de Baviera

El Estat Popular de Baviera (en alemán: Volksstaat Bayern)[nb 1] va ser un estat socialiste de curta duració en Baviera de 1918 a 1919. L'Estat Popular de Baviera es va establir el 8 de novembre de 1918 durant la Revolució de Novembre, com un intent d'un estat socialiste per a reemplaçar el Regne de Baviera dins de la República de Weimar. L'estat va ser dirigit per Kurt Eisner fins al seu assessinat en febrer de 1919, i va coexistir en la República Soviètica de Baviera rival des del 6 d'abril de 1919, en el seu govern baix el mando de Johannes Hoffmann exiliat en Bamberg. L'Estat Popular de Baviera es va dissoldre en l'establiment del Estat Lliure de Baviera el 14 d'agost de 1919.

Antecedents

 
Sagell del rei Luis III de Baviera en la sobreimpresión Volksstaat Bayern (Estat Popular de Baviera).

Les raïls de l'Estat Popular de Baviera es troben en la derrota del Imperi alemà en la Primera Guerra Mundial i les tensions socials que varen aplegar a un punt crític poc despuix. D'este caos va esclatar la Revolució de Novembre. A finals d'octubre de 1918, els mariners alemans varen escomençar una série de tumults en Kiel i atres ports navals. A principis de novembre, estos disturbis varen estendre els disturbis civils en Alemània.

Munich, la capital de Baviera, era "una illa de bohemianisme anàrquic i radicalisme polític en una mar rural, predominantment catòlic, de chicotetes ciutats i cases de fusta disperses en les estribaciones dels Alps", segons Michael Burleigh.[1] Alan Bullock escriu que "Poques ciutats en el Reich eren tan sensibles als disturbis com Munich: la seua atmòsfera política era inestable i exagerada cap a un extrem o un atre"[2] i, segons Joachim Fest, "Cap atra ciutat en Alemània havia quedat tan commocionada pels acontenyiments i les emocions de la revolució i les primeres semanes de la posguerra com l'excitant Munich".[3]

El 2 de novembre de 1918 es varen acordar àmplies reformes constitucionals de l'estructura de govern del Regne de Baviera, en discussió entre el govern real i tots els grups parlamentaris des de setembre de 1917. Estos varen incloure, entre atres coses, l'introducció de la representació proporcional i la transformació de la monarquia constitucional en una monarquia parlamentària. No obstant, els events en el terreny estaven superant estes mides.

A partir del 3 de novembre de 1918, les protestes iniciades pel Partit Socialiste Independent Socialdemócrata d'Alemània (USPD) varen demanar la pau i varen exigir la lliberació dels líders detinguts. En la vesprada del 7 de novembre de 1918, el primer aniversari de la revolució russa, Kurt Eisner, un polític idealiste del Partit Socialdemócrata Independent[4][5] va dirigir a una multitut estimada en 60.000 persones en la Theresienwiese —lloc actual del Oktoberfest— en Munich. Va exigir una pau immediata, una jornada laboral d'huit hores, consol per als desocupats, abdicació del rei bavar Luis III i l'emperador alemà, Kaiser Guillermo II, i va propondre la formació de consells de treballadors i soldats. La multitut va marchar al quarter de l'eixèrcit i es va guanyar a la majoria dels soldats; els que no varen ser a la revolució estaven massa cansats de la guerra per a opondre resistència.[6] El grup combinat, estimat en més de 100.000, després va marchar al Palau Residenz.[7] Eixa nit, el Rei Ludwig, abandonat per l'eixèrcit, va fugir del Palau en la seua família i es va instalar en el Palau Anif en les rodalies de Salzburc, per lo que esperava que fora una estadía temporal. Va ser el primer dels monarques en l'Imperi alemà en ser depost.

Al sendemà, Eisner, una figura ben coneguda en una llarga barba negra que sempre vestia un abric negre i un capell i ulleres en ensellament d'acer,[8] va obtindre l'aprovació dels consells revolucionaris locals de treballadors i soldats, va declarar a Baviera com un estat lliure —sinònim de república— una declaració que va derrocar a la monarquia de la dinastia Wittelsbach, que havia governat Baviera durant més de 700 anys, i Eisner es va convertir en Ministre-President de Baviera.[9] Eisner era un judeu de classe mija que havia segut crític de teatre en Berlín abans de deixar a la seua esposa i la seua família per a anar a Munich, a on es va reunir en una periodista, freqüentava els cafens del districte de Schwabing de la ciutat i va escriure crítiques per al Müchener Post —encara que més vesprada va perdre el seu treball perque era part de la "dreta revisionista" del Partit Socialdemócrata, que volia que el partit abandonara el seu apego a l'ideologia marxiste—.

Eisner va ajudar a fundar la sucursal de Munich del Partit Socialdemócrata Independent i es va fer conegut per la seua postura contra la guerra, que ho havia retingut huit mesos en la presó despuix d'organisar una série de folgues per a la pau en giner de 1918; va ser lliberat baix una amnistia general en octubre de 1918.[8] A pesar del seu dò per a la retòrica i l'oratòria, Eisner no tenia experiència política o administrativa quan es va convertir en ministre president.[7][10][3][6]

Govern d'Eisner

 
Kurt Eisner, Ministre-President de l'Estat Popular Lliure de Baviera.

El 12 de novembre de 1918, el rei Luis III va firmar la declaració d'Anif lliberant als oficials civils i militars dels seus jurament. El nou govern d'Eisner va interpretar açò com una abdicació, encara que fins a la data, cap membre de la Casa Real de Wittelsbach ha renunciat formalment al tro.[11]

Encara que va advocar per una república socialista, Eisner es va distanciar dels bolcheviques russos, declarant que el seu govern protegiria els drets de propietat. Durant uns dies, l'economiste de mercat social de Munich Lux Brentano es va eixercitar com a Comissari del Poble per al Comerç (Volkskommissar für Handel).

El 7 de giner de 1919, es va promulgar una Constitució Estatal Provisional (Vorläufiges Staatsgrundgesetz).

La nova república va escomençar en moltes folgues contra ells. Cap dels líders eren natius bávaro, i eren bohemio i intelectuals —la majoria d'ells eren judeus— que destacaven pel seu prejuí antiburgués. Els de la dreta varen cridar a Eisner un "vagabunt estranger, racialmente estranger" i un bolchevique, i els seus associats com "pocavergonyes alienígenas sense escrúpuls", "pocavergonyes judeus" i "delinqüents del treball". Eisner no va ajudar en res en declarar que el seu règim tindria "govern per bondat" i crearia un "regne de llum, bellea i raó". Va haver espectàculs freqüents com a desfilades, demostracions, concerts i discursos, pero el utopisme filosòfic del règim va guanyar a pocs convers. Eisner inclús va admetre la culpa alemana per la Primera Guerra Mundial en una conferència socialista en Berna, Suïssa, i, en el seu secretari Felix Fechenbach, va publicar documents dels archius oficials de Baviera que mostraven la complicitat alemana en l'ultimàtum austríac a Sèrbia en juliol de 1914, despuix del assessinat de l'archiduc Francisco Fernando.[nb 2][8][3] Inclús els ministres del gabinet estaven insatisfets en el liderage d'Eisner: un d'ells li va dir "Eres un anarquiste... No eres estadiste, eres un mec... Estem sent arruïnats per la mala gestió". Una campanya organisada per a la destitució d'Eisner del seu càrrec no es va fer esperar.[6]

Com el nou govern no va poder proporcionar servicis bàsics, pronte va perdre el respal del conservador camp bavar, necessari per a que qualsevol govern es mantinguera unit en la província rural.[6] El USPD d'Eisner va ser derrotat en les eleccions de giner de 1919, ocupant el sext lloc, en solament el 3 per cent dels vots, i solament va obtindre tres escans en la llegislatura provincial (el Landtag), mentres que el Partit Popular de Baviera, que, a pesar del seu nom, era conservador, va conseguir 66 escans. Eisner, aparentment perque era contrari a renunciar al poder, va retardar la convocatòria del Landtag fins que la pressió pública de tots els sectors —inclosa una amenaça de mort de la Societat Thule si no renunciava al seu càrrec— ho obligara a fer-ho. Finalment, va fixar la reunió de la llegislatura el 21 de febrer de 1919,[13] més d'un més despuix de les eleccions.[14]

Mentres es dirigia al Landtag per a anunciar la seua renúncia, Eisner va ser assessinat a tirs pel nacionaliste Anton Graf von Arc auf Valley, un excaballero aristocràtic condecorat que ara era un estudiant de l'Universitat de Munich, que sostenia que judeus, socialistes, capitalistes i atres elements indesijables havien causat que Alemània perguera la Primera Guerra Mundial. Com a judeu, socialiste, bohemio i berlinés, Eisner era el blanc perfecte.[8] Arc-Valley havia segut humiliat quan una màfia izquierdista li va arrancar el galpón del seu capell despuix de la guerra, i després va sofrir una major humiliació quan va ser rebujat com a membre de la Societat antisemita Thule per l'ascendència judeua del costat de la seua mare.[13][6]

Vore també

Referències

 
El texto que sigue es una traducción defectuosa. Si quieres colaborar con Wikipedia, busca el artículo original y mejora esta traducción.
Copia y pega el siguiente código en la página de discusión del autor de este artículo: {{subst:Aviso mal traducido|Estat Popular de Baviera}} ~~~~

Notes informatives

  1. ↑ També conegut com Freier Volksstaat Bayern (Estat Popular Lliure de Baviera) o més vesprada simplement com Freistaat Bayern (el nom oficial actual de Baviera); el nom de l'estat també s'ha traduït com a República Popular de Baviera i República de Baviera; per a una major discussió sobre els térmens Volksstaat i Freistaat. "‘Freistaat Bayern’: Metamorphosen eines Staatsnamen." Vierteljahrshefte für Zeitgeschichte 45 (1997). pp. 121–142. Plantilla:D'icon
  2. ↑ Fechenbach was tried in October 1922 for violation of a press law, although his acts were framed as "high treason". He sentence of 11 years in prison was a blatant miscarriage of justice, especially considering that in February 1924, Adolf Hitler and the other participants in the Beer Hall Putsch were tried on actual charges of high treason and received considerably milder sentences, of which they served only a small part. With Fechenbach, on the other hand, did not even get his case reviewed by a higher court for four years. In the end, he was murdered by a Nazi death squad in 1933.[12]

Cites

  1. ↑ Burleigh, Michael (2000) The Third Reich: A New History, New York: Hill and Wang, p. 39
  2. ↑ Bullock, Alan (1984) Hitler: A Study in Tyranny (revised ed.) New York: Harper Torchbooks. p. 62 ISBN 0-06-131123-5
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Fest, Joachim C. (1973) Hitler. Winston, Richard and Winston, Clara (trans.) New York: Vintage Books. pp. 109–111; p. 774–75 n.1
  4. ↑ Gaab, Jeffrey S. (2006). Munich: Hofbräuhaus & History, Peter Lang / International Academic Publishers, p. 58.
  5. ↑ Bullock, Alan (1991) Hitler and Stalin: Parallel Lives New York: Knopf. p. 70. ISBN 0-394-58601-8
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Kershaw, Ian (1999) Hitler: Hubris: 1889-1936. New York:Norton. pp.112–116 ISBN 0-393-04671-0
  7. ↑ 7,0 7,1 Mitcham (1996), p. 11
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 Evans, Richard J. (2003) The Coming of the Third Reich. New York: Penguin. pp. 158–161 ISBN 0-14-303469-3
  9. ↑ Schuler, Thomas. «The Unsung Hero: Bavaria's amnèsia about the man who abolished the monarchy». The Atlantic Claves. Archivat des d'el original, el 19 de decembre de 2013. Consultat el 27 d'octubre de 2019.
  10. ↑ Mitcham (1996), p.30
  11. ↑ Karacs. «Bavaria buries the royal dream Funeral of Prince Albrechty». The Independent.
  12. ↑ Bracher, Karl Dietrich (1970) The German Dictatorship. Steinberg, Jean (translator). New York: Penguin Books. p.137. ISBN 0-14-013724-6
  13. ↑ 13,0 13,1 Mitcham (1996), p. 31
  14. ↑ Burleigh, Michael (2000) The Third Reich: A New History, New York: Hill and Wang, p. 40 ISBN 0-8090-9325-1

Bibliografia

  • Burleigh, Michael. The Third Reich: A New History, New York: Hill and Wang. ISBN 0-8090-9325-1.
  • Evans, Richard J. (2003). The Coming of the Third Reich, New York: Penguin. ISBN 0-14-303469-3.
  • Kershaw, Ian. Hitler: Hubris: 1889-1936, New York: Norton. ISBN 0-393-04671-0.
  • Mitcham, Samuel W., Jr. (1996), Why Hitler? The Genesis of the Nazi Reich, Westport, Connecticut: Praeger, ISBN 0-275-95485-4


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Estat_Popular_de_Baviera&oldid=1429391»