Estany de Yálova

Erro al crear miniatura:

Estany de Yálova

El estany de Yálova, Gialova o Divari, és un cos d'aigua ubicat en Mesenia i en l'extrem suroest del Peloponeso, a uns 8 km al nort de Pilos, en el suroest de Grècia continental. Junt en la baïa de Voidokiliá, és un àrea protegida de gran interés natural i cultural, cobrint un àrea d'aproximadament 2.400 hectàrees. Les seues aigües són salobres, la seua profunditat no excedix un metro i en la seua àrea es desenrollen dotzenes de menuts hàbitats, incloent dunes d'arena en tamariscos, marismas, boscs de cedres, prats verticals, plages d'arena i canals fluvials.

Ecologia

L'estany de Yálova és considerada un paraís per a la vida selvada, especialment les aus migratòries, que fan la seua primera parada ací en el seu viage des d'Àfrica fins al nort d'Europa. Molts mamífers, reptils, amfibis i peixos tenen el seu hàbitat ací, principalment el camalleó africà, que és una espècie en perill d'extinció. Es creu que esta espècie va aplegar a l'àrea durant el periodo romà, i es troba en atres parts del Mediterràneu, a on va prevaldre la Pax Romana, especialment en la península ibèrica, Malta i Chipre.

Tota la zona, junt en la baïa de Navarino i l'illa d'Esfacteria, forma part de la Ret Natura 2000, mentres que a nivell nacional ha segut designada com a Zona de Protecció Especial en el còdic GR2550008 i com a Lloc de la Comunitat en el còdic GR2550004.

Vista de l'estany de Yálova i de la plaja de Voidokiliá des del castell antic de Navarino

Lloc arqueològic

Aixina mateix, l'àrea ha segut declarada zona de protecció arqueològica, ya que té punts únics d'interés arqueològic, com la tomba de Trasimedes en Voidokiliá, les ruïnes de l'antic Pilos en Koryfasio, el Paliokastro o castell antic de Navarino, i la cova de Néstor. En la década de 1960, el llavors curador d'antiguetats, N. Gialouris, va excavar un cementeri helenístic en Yálova. Les excavacions varen traure a la llum una série de tombes en forma de caixa, que estaven intactes. Ademés del material esquelètic molt interessant, les tombes estaven plenes de relíquies, principalment ceràmica, pero també monedes, objectes de metal i joyes. Entre ells, destaca una bossa a prova de bales, també coneguda com "cantimplora", una caixa d'argila (colador), una chicoteta bossa feta d'escurada, restants de peixcateries, etc. Les troballes d'eixes excavacions ara es troben en el Museu Arqueològic de Pilos.