Estada

Estada

País :

Espanya

• Com. Autònoma:

Aragó

• Província:

Osca

• Comarca:

• Partit judicial:

Ubicació:

• Altitut:

382

Superfície:

15.874683

Població:

215 hab. (INE 2025)

• Densitat:

Gentilici:

Predomini llingüístic:

Còdic postal:

22424

Festes majors:

Alcalde:

Valero Jose Aguayos Bestue (Aragón Existe)

Pàgina web:

Estada és un municipi i localitat espanyola de la província d'Osca, en la comunitat autònoma d'Aragó. El terme municipal, ubicat la comarca del Somontano de Barbastro, té una població de Erro en la seqüencia d'órdens: la funció «getValue» no existix.. El caixco urbà està situat a l'esquerra del riu Cinca, molt prop de la confluència en el riu Ésera.^[1]

Geografia

Estada es troba situada en el llímit entre la part plana i fèrtil de la província d'Osca i el Prepirineu. Estada està dotada d'una rica horta degut a que està a escassos metros del riu Cinca i de la seua confluència en el riu Ésera. L'accident geogràfic més important és la serra de la Carrodilla, en altures que apleguen als 1000 m en el terme municipal.

Es troba situada a escassos 10 km de Barbastro i a 100 km de França. És pas obligat per a totes aquelles persones que, des de Saragossa o Madrit vullguen anar a l'estació d'esquí de Cerler.

Història

Existixen restants de Vila Stata, vila romana paleocristiana, que se supon l'orige de la població actual. Encara que no estava situada en lo que és l'actual núcleu urbà, la rodalia era molt gran. Es conserva un mosaic de gran valor en el Museu Provincial de Saragossa.

En 1087 Estada és conquistada per Pedro I d'Aragó, en el marc de les conquistes prèvies a la pren d'Osca i Barbastro. El cap more de l'assentament, Cadima, va ser expulsat. De realengo entre 1087 i 1206 per presentar tenentes.^[2] El 22 de febrer de 1255 el rei Jaime I d'Aragó va donar a Martín Pérez, Justícia d'Aragó, el castell i vila de Estada.^[3] El 26 de febrer de 1256 el rei Jaime I d'Aragó va vendre Estada a Martín Pérez, Justícia d'Aragó.^[4]

Economia

Les principals activitats econòmiques de Estada són la ganaderia extensiva i l'agricultura (dacsa, girasol, ordi, horticultura).

En el poble també hi ha cases de turisme rural i un bar-restaurant. Ademés, en formar part de la Denominació d'Orige Protegida Somontano, conta en un celler del mateix nom que el poble. Per últim, és destacable, per al tamany del poble, el pes que té el sector del transport, en tres empreses dedicades al transport pesat.

Administració i política

Periodo	Alcalde	Partit
1979-1983	Naturino Otto Gairín^[5]	UCD
1983-1987	Nuria Calvo	PSOE
1987-1991	Pilar Valera	PSOE
1991-1995	Pilar Valera	PSOE
1995-1999	Fernando Jesús María Pueyo Sichar^[6]	PP
1999-2003
2003-2007
2007-2011
2011-2011
2011-2015	José María Bafaluy Colomina^[7]
2015-2019	José María Bafaluy Colomina^[7]
2019-2023	José María Bafaluy Colomina	PP
2023-	Valero Aguayos	Aragó Existix

Distribució històrica del Ple de l'Ajuntament^[8]
Total de regidors		5	5	5	5	5	5
Partit polític		2003	2007	2011	2015	2019	2023
Partit polític		Edils	Edils	Edils	Edils	Edils	Edils
	Partit Popular d'Aragó (PP)	3	4	4	3	4	0
	Partit dels Socialistes d'Aragó (PSOE-Aragó)	2	—	1	1	1	2
	Chunta Aragonesista (CHA)	—	1	—	1	—	—
	Aragó Existix (AE)	—	—	—	—	—	3

Demografia

Segons el cens de l'INE de l'any 2025, Estada conta en 215 habitants.

Estada conta en una població de Erro en la seqüencia d'órdens: la funció «getValue» no existix..

Gràfica d'evolució demogràfica de Estada^[9]

Any	1842	1857	1860	1877	1887	1897	1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2001	2011	2021
Població	322	552	565	488	538	499	524	514	492	449	407	441	433	328	254	193	192	229	203

Població de dret segons els censos de població del INE

Població de fet segons els censos de població de l'INE

Administració

Alcaldes democràtics (1979–2027)

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Naturino Otto Gairin	UCD
1983 - 1987	Nuria Calvo Bistuer	PSOE
1987 - 1991	Pilar Valera Perez	PSOE
1991 - 1995	Pilar Valera Perez	PSOE
1995 - 1999	Pueyo Sichar Fernando	PP
1999 - 2003	Fernando Pueyo Sichar	PP
2003 - 2007	Fernando Pueyo Sichar	PP
2007 - 2011	Fernando Jesús María Pueyo Sichar	PP
2011 - 2015	Fernando Jesus Maria Pueyo Sichar	PP
2015 - 2019	Jose Maria Bafaluy Colomina	PP
2019 - 2023	Jose Maria Bafaluy Colomina	PP
2023 - 2027	Valero Jose Aguayos Bestue	Aragón Existe

Cultura

Patrimoni

Iglésia parroquial dedicada a Sant Pedro (feta en les pedres de l'antic castell).
Ermita de Sant Valero (restaurada).

Deports

Gran Recorregut; GR 45 Senderes del Somontano.
Ademés, hi ha un equip de béisbol format per veïns de Barbastro i afores que du el nom del poble, i que competix en gran èxit en la lliga provincial.

Festes

Dia 29 de giner en honor de sant Valero
Dia 22 de juliol en honor a Santa Magdalena.

Vore també

Referències

↑ SL, DiCom Mijos. «Gran Enciclopèdia Aragonesa Online» (en es). www.enciclopedia-aragonesa.com. Archivat des de l'original, el 16 de juliol de 2021. Consultat el 2021-07-16.
↑ (UBIETO ARTETA, Els Tenentes, p. 138; DURÁN, Colecció diplomàtica de la catedral d'Osca, nº. 668 i 669)
↑ (SINUÉS, nº. 829)
↑ (HUICI-CABANES, Documents de Jaime I, nº. 703)
↑ Ministeri de Facenda i Administracions Públiques (Govern d'Espanya). «Trenta aniversari de les primeres eleccions municipals de la democràcia». Archivat des de l'original, el 6 de març de 2014. Consultat el 6 de març de 2014.
↑ Alcaldes d'Aragó de les eleccions de 2011
↑ (14 de juny de 2015).«Alcaldes de tots els municipis de la província d'Osca».Heralt.és.Consultat el 29 d'agost de 2015.
↑ «Resultats de les eleccions municipals en Estada». Eldiario.és.
↑ Institut Nacional d'Estadística (Espanya). «Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842». Consultat el 31 de juliol de 2025.

Bibliografia

http://www.ine.es/* UBIETO ARTETA, Antonio. "Història d'Aragó". Els pobles i els despoblats II (Ed. Anubar. Saragossa, 1985)
CONTE OLIVEROS, Jesús. “Personages i Escritors d'Osca i Província”. Ed. Llibreria General (Saragossa 1981)

Enllaços externs

Commons

Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Estada.

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Estada» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] SL, DiCom Mijos. «Gran Enciclopèdia Aragonesa Online» (en es). www.enciclopedia-aragonesa.com. Archivat des de l'original, el 16 de juliol de 2021. Consultat el 2021-07-16.

[2] (UBIETO ARTETA, Els Tenentes, p. 138; DURÁN, Colecció diplomàtica de la catedral d'Osca, nº. 668 i 669)

[3] (SINUÉS, nº. 829)

[4] (HUICI-CABANES, Documents de Jaime I, nº. 703)

[5] Ministeri de Facenda i Administracions Públiques (Govern d'Espanya). «Trenta aniversari de les primeres eleccions municipals de la democràcia». Archivat des de l'original, el 6 de març de 2014. Consultat el 6 de març de 2014.

[6] Alcaldes d'Aragó de les eleccions de 2011

[7] (14 de juny de 2015).«Alcaldes de tots els municipis de la província d'Osca».Heralt.és.Consultat el 29 d'agost de 2015.

[8] «Resultats de les eleccions municipals en Estada». Eldiario.és.

[Evo-9] Institut Nacional d'Estadística (Espanya). «Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842». Consultat el 31 de juliol de 2025.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]