Anar al contingut

Estàtues de Ain Ghazal

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Les estàtues de Ain Ghazal són vàries figures grans modelades en algeps sobre canya datades en el periodo Neolític precerámico C i descobertes en Jordània, en l'assentament de 'Ain Ghazal. Un total de 15 estàtues i 15 busts varen ser descoberts de 1983 a 1985 en dos taiboles subterrànees, creats en una diferència de 200 anys.[1]

Datades entre mediats de l'octau mileni a. C. i mediats del sèptim mileni a. C., les estàtues es troben entre les representacions a gran escala més primerenques de la figura humana, i estan considerades un dels eixemples més notables de l'art prehistòric del periodo neolític precerámico B o C.[2][3] Algunes estàtues antropomorfas encara més antigues han segut descobertes en la Mesopotamia superior, com l'Home de Urfa.[4][5][6]


Encara que es creu que representen als antepassats entre aquells pobles, el seu propòsit és incert.[7]

Formen part de la colecció del Museu de Jordània en Amán, pero algunes han segut prestades a atres llocs, o enviades per a la seua conservació. Una estàtua es troba en el Museu del Louvre en París. Una de les figures en dos caps s'exhibix en el Louvre Abu Dabi. Dos estàtues es conserven en el Museu Britànic de Londres des de 2013.

Descripció

Erro al crear miniatura:
Estàtues en la Ciutadella de Amán.
Erro al crear miniatura:
Estàtua de Ain Ghazal exhibida en el Museu del Louvre, París.

Les figures són de dos tipos, busts i estàtues completes. Alguns dels busts són dobles i tenen dos caps. S'aprecia un gran esforç en la modelació dels caps, en els ulls ben oberts perfilats i en iris abdós de betum. Les estàtues representen hòmens, dònes i chiquets; les dònes són reconeixibles per traces que s'assemblen a pits i panches llaugerament abultades, pero les diferències físiques entre abdós sexes no estan emfatisades, i cap de les estàtues presenta genitals, l'única part detallada de la figures són les cares.[8]

Les estàtues varen ser realisades en algeps de pedra calcàrea humit sobre un núcleu de canyes utilisant juncs dels que creixen a lo llarc de les vores del riu Zarqa. En el temps les canyes es varen podrir, deixant carcasses d'algeps en un interior buit. L'algeps o calç es forma calfant pedra calcàrea a temperatures d'entre 600 i 900 graus celsius; el producte, Hidròxit de calcio, es mescla en aigua, formant una massa que es pot molejar. L'algeps es convertix en un material resistent a l'aigua quan se seca i endurix. Caps, torsos i cames es varen formar en manojos separats de canyes que després es ensamblaron i varen cobrir en algeps. Els iris i ulls varen ser perfilats en betum i els caps varen ser originalment cobertes en alguna classe de peluca o tocat.[9]

Són comparativament altes, pero no de tamany natural, les estàtues més altes s'aproximen a 1 m. Són desproporcionadament planes, aproximadament 10 cm de gruixa. No obstant varen ser dissenyades per a mantindre's en peu, provablement ancorades al pis en recints tancats i pensades per a ser vistes només de front.[10][11]

La manera en que varen ser fetes no els permetria durar molt temps. Pero com varen ser enterrades en perfectes condicions és possible que no aplegaren a ser exhibides per un llarc periodo, sino creades per a acompanyar un sepeli intencionat.[8]

Descobriment i conservació

Estàtua de Ain Ghazal en el Museu Arqueològic de Jordània, Amán.

El lloc de 'Ain Ghazal va ser descobert en 1974 per desenrolladors que estaven construint l'autopista que conecta Amán en la ciutat de Zarqa. L'excavació va escomençar en 1982. El lloc va estar habitat entre ca. 7.250–5.000 a. C.[12] En la seua primera época, durant la primera mitat del sèptim mileni a. C., el poblat s'estenia sobre 10–15 hectàrees i estava habitat per unes 3.000 persones.[12]

Les estàtues varen ser descobertes en 1983. Mentres examinaven una secció travessera de terra en un camí excavat per un buldòzer, els arqueòlecs varen trobar la vora d'una fossa gran de 2,5 metros baix la superfície, que contenia estàtues d'algeps. L'excavació dirigida per Gary O. Rollefson va tindre lloc en 1984-1985, en un segon conjunt d'excavacions baix la direcció de Rollefson i Zeidan Kafafi durant 1993–1996.[13]

Un total de 15 estàtues i 15 busts varen ser trobats en dos taiboles, separats per casi 200 anys. Com varen ser cuidadosadament depositades en les fosses cavades en els pisos de cases abandonades, estan extraordinàriament ben conservades.[14] Restants d'estàtues similars trobades en Jericó i en la cova de Nahal Hemar han sobrevixcut només en estat fragmentario.[10]

La fossa a on les estàtues varen ser trobades va ser cuidadosadament cavada entorn, i els continguts colocats en una caixa de fusta reblida en bromera de poliuretano per a la seua protecció durant el trasllat.[9] Les estàtues estan fetes d'algeps, el qual és fràgil especialment despuix d'estar enterrat tantísimo temps. El primer conjunt d'estàtues descobert en el lloc va ser enviat a l'Institut Arqueològic Real en Gran Bretanya, mentres el segon conjunt, trobat uns anys més vesprada, va ser enviat al Institut Smithsoniano en Nova York per al treball de restauració. Les estàtues varen ser tornades a Jordània despuix de la seua conservació i poden ser vistes en el Museu de Jordània.[15]


Part d'elles es varen prestar al Museu Britànic en 2013. Una d'elles va ser restaurada en Gran Bretanya en 2012.[16]

Vore també

Referències

  1. ↑ McCarter, Susan (12 de novembre de 2012). Neolithic, Routledge, pp. 161–163. ISBN 9781134220397. G. O. Rollefson in: Ian Kuijt (ed.), Life in Neolithic Farming Communities: Social Organization, Identity, and Differentiation, Springer (2006), p. 153.
  2. ↑ Kleiner, Fred S.; Mamiya, {{{nom2}}} (2006). Gardner's Art Through the Ages: The Western Perspective: Volume 1, Twelfth edició, Belmont, Califòrnia: Wadsworth Publishing, pp. 25. ISBN 0-495-00479-0. "ca. 6250 6250 BCE".
  3. ↑ «Llime Plaster statues». British Museum. Trustees of the British Museum. Archivat des d'el original, el 18 d'octubre de 2015. Consultat el 21 de setembre de 2015. The tallest of the Ayn Ghazal statues reach about 1 m in height, and they llaure assumed to have been free-standing, anchored in the ground (although they could not stand up unsupported). Upper Paleolithic figurines tend to be smaller than 20 cm in height. Taller representations of the human form from the Paleolithic era, such as the Venus of Laussel, llaure in bas-relief or painted.
  4. ↑ Chacon, Richard J.; Mendoza, {{{nom2}}} (2017). Feast, Famine or Fighting?: Multiple Pathways to Social Complexity (en en), Springer, pp. 120. ISBN 9783319484020.
  5. ↑ Schmidt, Klaus (2015). Premier temple. Göbekli tepe (Li): Göbelki Tepe (en fr), CNRS Editions, p. 291. ISBN 9782271081872.
  6. ↑ Collins, Andrew (2014). Gobekli Tepe: Genesis of the Gods: The Temple of the Watchers and the Discovery of Eden (en en), Simon and Schuster, p. 66. ISBN 9781591438359.
  7. ↑ Feldman. «Ain-Ghazal (Jordan) Pre-pottery Neolithic B Period pit of llime plaster human figures». Joukowsky Institute, Brown University. Consultat el 16 de juny de 2018. «They llaure largely held to represent the ancestors of those in the community, or variations on this theme. One ca make the argument for this based on the similar treatment of the heads of these statues and the disarticulated and buried plastered skulls. The burial of the statues is also similar to the manner in which the people of Ain Ghazal buried their dead. However, what if these statues llaure not representations at all, but instead llaure enlivened objects themselves? What if they were buried in a similar manner to humans because they were thought to have died, or have lost their animate powers? These statues bring up equally many questions as answers, and for this reason will provide a rich site for future study.»
  8. ↑ 8,0 8,1 Susan McCarter, Neolithic, Routledge, 2012, p. 163.
  9. ↑ 9,0 9,1 «Neolithic Statues from Jordan». Archivat des d'el original, el 20 de febrer de 2001. Consultat el 20 de juny de 2016.
  10. ↑ 10,0 10,1 Susan McCarter, Neolithic, Routledge, 2012, p. 161. Cache 1: Sq 2083 Loc. 20: 13 full figures, 12 one-headed busts Cache 2: Sq 3282 Loc 049: 2 figures, 3 two-headed busts and 2 unidentified pieces.
  11. ↑ McGovern (30 d'octubre de 2010). Uncorking the Past: The Quest for Wine, Beer, and Other Alcoholic Beverages, University of Califòrnia Press, p. 91. ISBN 9780520944688.
  12. ↑ 12,0 12,1 Graeme Barker; Candice Goucher, {{{nom2}}} (16 d'abril de 2015). The Cambridge World History: Volume 2, A World with Agriculture, 12,000 BCE–500 CE, Cambridge University Press, pp. 426–. ISBN 978-1-316-29778-0.
  13. ↑ preliminary excavation reports: Rollefson, G., and Kafafi, Z. Annual of the Department of Antiquities of Jordan 38 (1994), 11–32; 40 (1996), 11–28; 41 (1997), 27–48.
  14. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  15. ↑ Kafafi. «Ayn Ghazal. A 10,000 year-old Jordanian village». Atles of Jordan.
  16. ↑ «تماثيل عين غزال تنتظر عودة "شقيق مهاجر" من لندن منذ ثلاثة عقود» (en arabic). Ad Dustour. Archivat des d'el original, el 7 d'agost de 2016. Consultat el 5 de juliol de 2016.
  • Akkermans, Peter M.M.G. I Glenn M. Schwartz (2003), L'arqueologia de Síria: de caçador complex-gatherers a societats urbanes primerenques (ca. 16.000-300 a. C.), Cambridge Arqueologia Mundial, Cambridge Prensa Universitària, pp. 83ss.
  • Grissom, C.Un. (2000), "estàtues Neolíticas de 'Ain Ghazal: construcció i forma", Revista americana d'Arqueologia 104, 25-45.
  • Rollefson, G.O. (1983), "Ritual i cerimònia en Neolítics 'Ain Ghazal (Jordània)". Paleorient 9, 29-38.
  • Rollefson, G.O. (1984), "Primerenc Neolític statuary de 'Ain Ghazal (Jordània)", Mitteilungen der Deutschen Orienta-Gesellschaft 116, 185-192.
  • Rollefson, G.O. (1986), "Neolític 'Ain Ghazal (Jordània)- Ritual i cerimònia II", Paleorient 12, 45-51.


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Estàtues_de_Ain_Ghazal&oldid=1138912»