Ciutadella de Amán
La Ciudadela de Amán és un lloc històric nacional situat en el centre d'Amán, Jordània. Denominada en àrap Jabal al-Qal'a (جبل القلعة), esta colina con forma de L es una de las siete jabals que componien originalment Amán. S'han trobat evidències d'ocupació des del Neolític, que la fan un dels llocs habitats contínuament més antics del món.[1] Va ser habitat per diferents pobles i cultures fins al moment dels Omeyas, despuix de lo que va aplegar un periodo de decliu i durant gran part del temps fins a 1878 l'antiga ciutat es va convertir en una pila abandonada de ruïnes que solament els agricultors beduïns i estacionals usaven esporàdicament.[2][3][4]
En el història de la Ciutadella estan presents civilisacions importants que s'estenien per continents i prosperaven durant sigles, ya que cada imperi deixava pas al següent. També va ser testic del naiximent de les tres grans religions monoteistes: judaisme, cristianisme i islam. La Mesquita Omeya està dins de la ciutadella, lo que s'atribuïx a la contínua habitació de la zona durant anys per les tres religions monoteistes.
La ciutadella ha estat habitada més de 7000 anys. Supon un viage en el temps, en un impressionant museu a l'aire lliure per a explorar. Dins de la ciutadella està ubicat el Museu arqueològic de Jordània, que conté una colecció d'estos objectes, junt en els de atres llocs històrics de Jordània.
Encara que les muralles rodegen el centre del lloc, durant antics periodos d'ocupació els assentaments varen cobrir superfícies més grans, fòra de la muralla. Les estructures, tombes, arcs, muralles i escales històriques no estan rodejades per estructures modernes, i per tant la ciutadella té un considerable potencial arqueològic, junt en els terrenys propencs.Els arqueòlecs han estat treballant en el lloc des de la década de 1920, incloent proyectes italians, britànics, francesos, espanyols i jordans, pero una gran part de la Ciutadella permaneix sense excavar.[5]
Història
editarLes excavacions han descobert signes d'ocupació humana des de l'Edat del Bronze Mig (1650-1550 aC) en forma d'una tomba que tenia sagells d'escarabats.[6] Durant l'Edat de Ferro, la Ciutadella es dia Rabbath-Ammon. L'inscripció a la ciutadella de Amán prové d'este periodo, un eixemple de l'escritura fenicia primerenca.[7] Va aplegar a ser ocupada pels assiris, babilonios i perses. Quan va ser conquistada pels grecs en 331 a. C., la ciutat va passar a cridar-se Filadèlfia. Del periodo helenístic, no va haver molts canvis arquitectònics, pero la ceràmica és la que proporciona evidència de la seua ocupació.[8] El lloc es va convertir en romà al voltant de l'any 30 a. C., i finalment va quedar baix el domini musulmà en l'any 661.[8] La Ciutadella va disminuir en importància baix el govern de la Dinastia ayubí en el XIII, encara que durant el periodo es va afegir una torre de vigilància al lloc.[9]
Contingut
editar
Temple romà de Hércules Palau omeya Cisterna omeya Iglésia bizantina Torre de vigilància Ayubí El Temple de Hércules ubicat en el lloc data de l'ocupació romana de la Ciutadella en el II.[10]
Durant l'Imperi omeya (661-750), una estructura de palau, coneguda en àrap com al-Qasr, (القصر) va ser construïda en la Ciutadella. El Palau Omeya provablement va ser utilisat com un edifici administratiu o com la residència d'un funcionari omeya. El palau mostra una arquitectura bizantina. Per eixemple, el vestíbul d'entrada té forma d'un pla creuat grec. El palau va poder haver segut construït sobre una estructura bizantina existent en esta forma.[11] Hi ha un enorme depòsit d'aigua excavat en el sol adjacent al palau, junt en una iglésia bizantina en l'atre costat.
Referències
editar- ↑ «Citadel, Amman, Jordan». Consultat el 31 de maig de 2008.
- ↑ Dawn Chatty (2010). Displacement and Dispossession in the Modern Middle East, Cambridge: Cambridge University Press, pp. 116–117. ISBN 9780521817929. Consultat el 19 d'octubre de 2017.
- ↑ Ali Kassay (2011). The Exclusion of Amman from Jordanian National Identity, Beirut: Presses de l'Ifpo, pp. 256–271. ISBN 9782351591826. Consultat el 19 d'octubre de 2017.
- ↑ Franciscan fathers (1978). Guide to Jordan, Jerusalem: Franciscan Printing Press, p. 64.
- ↑ Atiat, Taysir M. "An Egyptianizing Cult at the Citadel Hill (Jabal al-Qal’a) of Amman, Jordan." Levant 35 (2003): 117-122. http://www.maneyonline.com/doi/abs/10.1179/lev.2003.35.1.117
- ↑ Najjar, M. "Amman Citadel Temple of Hercules Excavations Preliminary Report." Syria 70 (1993) pp.220-225
- ↑ Horn, Siegried H. "The Amman Citadel Inscription." The American Schools of Oriental Research 193 (1969) pp. 2-13
- ↑ 8,0 8,1 Kadhim, M. B., and Y. Rajjal. "Amman" Cities 5.4 (1988) pp. 318-325
- ↑ Milwright, Marcus. "Central and Southern Jordan in the Ayyubid Period: Historical and Archaeological Perspectives." Journal of the Royal Asiatic Society of Great Britain & Ireland 16.1 (2006) pp. 1-27
- ↑ Najjar, M. "Amman Citadel Temple of Hercules Excavations Preliminary Report." Syria 70 (1993)pp- 220-225
- ↑ Almagro, Antonio, and Emilio Olavarri. "A New Umayyad Palace at the Citadel of Amman." Studies in the History and Archaeology of Jordan. Ed. Adnan Hadidi. Amman: Department of Antiquities, 1982. 305-321. http://digital.csic.es/handle/10261/21316
Referències
editar
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ciudadela de Amán» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.