Estància Jesuítica Caroya

Estància Jesuítica Caroya

La Estància Jesuítica de Caroya va ser un dels establiments rurals que varen posseir els jesuïtes en la província de Còrdova, Argentina. Està ubicada en el llímit oest de la localitat de Colónia Caroya.

Junt a les estàncies de Santa Catalina, Jesús María, La Candelaria i Alta Gràcia, i a la denominada Poma Jesuítica de la ciutat de Còrdova, va ser declarada Patrimoni de l'Humanitat per l'UNESCO el 29 de novembre de l'any 2000.

Història

L'estància va ser la primera organisada per la Companyia de Jesús en 1616.

En 1661 va ser adquirida pel Presbítero Ignacio Duarte i Quirós, fundador del Real Colege Convictorio de La nostra Senyora de Monserrat, qui va conseguir transformar-l'en una pròdiga terra en producció de dacsa i blat, donándola després a l'establiment educatiu per a ajudar a mantindre el colege i com a residència de vacacions dels internats.

Entre 1816 i 1934 va ser sèu de la primera fàbrica d'armes blanques durant la Guerra de l'Independència Argentina, abastint de les puntes de bayoneta per al Eixèrcit del Nort.

En 1854 va passar a ser propietat de l'estat nacional que en 1876 dispon albergar a immigrants friulanos. En 1878, els nous colon ya instalats en els quartos de l'estància comencen a organisar l'actual Colónia Caroya en els voltants del caixco.

L'estància

Pati central interior, en aljibe.

El conjunt edificat de l'Estància Caroya conserva l'estructura colonial original en modificacions realisades al començament de el XIX.

Ademés de la residència principal es troben la capella, el perchel, el tallamar, els restants del molí i les séquies, i l'àrea dedicada a la quinta. La seua estructura edilicia mostra traces arquitectòniques pròpies dels sigles XVII, XVIII i XIX, marcats per les distintes etapes d'utilisació de la casa.

La capella data de el XVII, posseïx parets de pedra i una image de la Verge de Monserrat en l'altar.

Pels inicis de la década del 1960, l'estància de Caroya es trobava ocupada per vinticinc famílies que vivien allí tipo "conventillo". L'edifici de tipo quadrat en un pati interior (claustre) es trobava en pèssimes condicions i inclús un costat, justament el que conté a la capella s'havia demolit.

Molts anys despuix, per gestions d'actius governadors de Còrdova, l'estància va ser restaurada i l'edifici posat com en les seues millors époques (S-XIX), va obrir llavors les seues portes a visitants i turistes, i si be vàries aplicacions li varen donar, la més freqüent va ser la d'acaronar en les seues ales l'art friulano, frut de l'inspiració dels veïns de Jesús María, de Colónia Caroya i de la Colónia Tirolesa.

Esta estància, en a on Fra Luis Beltrán va iniciar les activitats de la primera fàbrica d'armes blanques, conforma en atres dos estàncies jesuíticas, San Isidro el Labrador en Jesús María i Santa Catalina en Ascochinga; més la Posta de Sinsacate (actual museu del Brigadier General D. Facundo Quiroga, a una llegua de Jesús María pel camí real, vella Ruta Nacional 9), una de les àrees de major interés cultural i turístic de la República Argentina.

Molt pròxim a esta àrea i casi integrada a ella està Barranca Yaco, a on va ser assessinat Facundo Quiroga, la Vall d'Ongamira i el Cerro Colorat, en les seues coves i pintures rupestres. La Colónia Caroya i els seus vells cellers, els seus museus i els seus més vells sòtols, a on estacionen els seus famosos fiambres.