Espinor de Weyl
Un espinor de Weyl o espinor relativiste és un tipo d'espinor, element d'un espai vectorial dotat d'una forma simpléctica que li dona estructura de varietat simpléctica llineal, usat per a representar de manera matemàticament convenient cuadrivectorés del espai-temps de Minkowski de quatre dimensions. Deuen el seu nom al matemàtic alemà Hermann Weyl, que els va investigar a principis de XX. Els espinores de Weyl generalisen als espinores de Pauli.
Introducció
[editar | editar còdic]Existix una correspondència cuadrivectores i certes matrius hermíticas expressables com a combinació de matrius de Pauli i l'identitat. Per a construir dita relació primer representem cuadrivectores com a matrius, de la següent forma:[1]
Formalment esta matriu és un element del àlgebra de Lie del grup SL(2,C) que és un espai vectorial real de dimensió 6, per tant, isomorofo a l'espai . Denominarem a les matrius d'esta última forma que sí representen punts del espai-temps de Minkowski com "cuadrivectores de Weyl". Lo interessant d'esta forma de representar els cuadrivectores com "cuadrivectores de Weyl" o matrius de sl(2,C), és que les transformacions de Lorentz pròpies admeten una representació més simple en térmens d'estes matrius. Considerem una transformació de Lorentz del SO(1,3), i considerem la seua actuació sobre el cuadrivector :
Resulta que es pot alguna matriu tal que el resultat de la rotació pot calcular-se com:
a on es té també . De fet, ya que SL(2,C) és el grup topològic que és el recubridor universal de SO(3,1), sent com espai recubridor un espai que recobrix dos voltes la matriu no és única, de fet tant com la seua oposta satisfan la relació anterior. Una atra propietat notòria és que el determinant de la matriu que representa a un cuadrivector, coincidix numèricament en la pseudonorma del cuadrivector:
Definició d'espai simpléctico de espinores de Weyl
[editar | editar còdic]L'espai de espinores de Weyl està format per parells de número complejo la forma dels quals simpléctica es definix com:
El producte tensorial de dos espinores es transforma com un cuadrivector, és dir, la combinació:
Note's que qualsevol "cuadrivector isótropo" o "de tipo llum" (en ) es pot expressar com a producte de dos espinores de Weyl que tenen components iguals a , i . Igualment es pot demostrar que certs productes en un número par de espinores de Weyl donen lloc a una mangitud que baix transformacions de Lorentz es transforma com una magnitut tensorial ordinària. No obstant, els productes d'un número impar de espinores de Weyl, són pròpiament magnituts espinoriales, i per tant, baix una rotació al voltant d'un eix fix canvien de signe i, per tant, no poden ser interpretats com a magnituts tensoriales.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Cartan, 1966
- Este artícul conté una traducció derivada de «Espinor de Weyl» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.