Anar al contingut

Espinor de Weyl

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Un espinor de Weyl o espinor relativiste és un tipo d'espinor, element d'un espai vectorial (2,) dotat d'una forma simpléctica que li dona estructura de varietat simpléctica llineal, usat per a representar de manera matemàticament convenient cuadrivectorés del espai-temps de Minkowski de quatre dimensions. Deuen el seu nom al matemàtic alemà Hermann Weyl, que els va investigar a principis de XX. Els espinores de Weyl generalisen als espinores de Pauli.

Introducció

[editar | editar còdic]

Existix una correspondència cuadrivectores i certes matrius hermíticas expressables com a combinació de matrius de Pauli i l'identitat. Per a construir dita relació primer representem cuadrivectores 𝐗=(ct,x,y,z) com a matrius, de la següent forma:[1]

Formalment esta matriu és un element del àlgebra de Lie del grup SL(2,C) que és un espai vectorial real de dimensió 6, per tant, isomorofo a l'espai 6. Denominarem a les matrius d'esta última forma que sí representen punts del espai-temps de Minkowski com "cuadrivectores de Weyl". Lo interessant d'esta forma de representar els cuadrivectores com "cuadrivectores de Weyl" o matrius de sl(2,C), és que les transformacions de Lorentz pròpies admeten una representació més simple en térmens d'estes matrius. Considerem una transformació de Lorentz del SO(1,3), 𝜦SO+(1,3) i considerem la seua actuació sobre el cuadrivector 𝐗:

Resulta que es pot alguna matriu 𝐋SL(2,) tal que el resultat de la rotació pot calcular-se com:

a on es té també 𝐗^=𝜦𝐫^. De fet, ya que SL(2,C) és el grup topològic que és el recubridor universal de SO(3,1), sent com espai recubridor un espai que recobrix dos voltes la matriu 𝐋 no és única, de fet tant 𝐋 com la seua oposta 𝐋 satisfan la relació anterior. Una atra propietat notòria és que el determinant de la matriu que representa a un cuadrivector, coincidix numèricament en la pseudonorma del cuadrivector:

Definició d'espai simpléctico de espinores de Weyl

[editar | editar còdic]

L'espai de espinores de Weyl SW=(2,𝝐) està format per parells de número complejo (ξ1,ξ2)SP la forma dels quals simpléctica es definix com:

El producte tensorial de dos espinores es transforma com un cuadrivector, és dir, la combinació:


Note's que qualsevol "cuadrivector isótropo" o "de tipo llum" (en c2t2x2y2z2=0) es pot expressar com a producte de dos espinores de Weyl que tenen components iguals a |ψ1|=ct+z, |ψ2|=ctz i arg(ψ/ψ2)=arctan(y/x). Igualment es pot demostrar que certs productes en un número par de espinores de Weyl donen lloc a una mangitud que baix transformacions de Lorentz es transforma com una magnitut tensorial ordinària. No obstant, els productes d'un número impar de espinores de Weyl, són pròpiament magnituts espinoriales, i per tant, baix una rotació 2π al voltant d'un eix fix canvien de signe i, per tant, no poden ser interpretats com a magnituts tensoriales.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Cartan, 1966