Espermátida
L'espermátida és la primera cèlula haploide masculina que resulta de la divisió dels espermatòcits secundaris. Com a resultat de la divisió meiòtica, cada espermátida conté solament la mitat del material genètic present en l'espermatòcit del com es va originar.
Les espermátidas sofrixen un procés de maduració conegut com espermiogénesis que donarà lloc als espermatozoides.
Microarquitectura
Les espermátidas estan conectades per material citoplasmàtic i tenen material citoplasmàtic al voltant dels seus núcleus.
Les espermátidas escomencen a desenrollar en la seua citoplasma una peça mija engrossada, a on es localisen totes les mitocondries i formen ademés un acrosoma.
El ADN de les espermátidas també s'empaqueta, convertint-se en altament condensado. El ADN s'empaqueta primer en proteïnes bàsiques nuclears específiques, que posteriorment són reemplaçades per protaminas durant l'elongació de les espermátidas. La cromatina resultant, fortament empaquetada, és transcripcionalment inactiva.
Les espermátidas persistixen conectades una a una atra per ponts citoplasmàtics. Estos ponts resulten de la citocinesis incompleta i permeten l'intercanvi de material per a una maduració sincrónica.[1]
Reparació del ADN
A mida que les cèlules germinals posmeióticas es desenrollen per a madurar l'esperma, perden progressivament la capacitat de reparar el dany del ADN que pot llavors acumular-se i transmetre's al zigot i, en última instància, al embrió.[2] En particular, la reparació dels trencaments de doble cadena del ADN per la via d'unió de l'extrem no homòlec, encara que present en les espermátidas redones, sembla perdre-se a mida que es desenrollen en espermátidas allargades.[3]
En 2016, els científics de l'Universitat Mèdica de Nanjing varen afirmar que havien produït cèlules paregudes a les espermátidas de rates artificialment a partir de cèlules mare. Varen injectar estes espermátidas en els òvuls de les rates i varen produir crío.[4]
Vore també
Referències
- ↑ «Male Reproductive System». Yale University. Consultat el 28 de novembre de 2020.
- ↑ (2008).«DNA repair decline during mouse spermiogenesis results in the accumulation of heritable DNA damage».DNA Repair (Amst.).7(4): 572–81.doi:10.1016/j.dnarep.2007.12.011.
- ↑ (2015).«DNA Double Strand Break Response and Limited Repair Capacity in Mouse Elongated Spermatids».Int J Mol Sci.16(12): 29923–35.doi:10.3390/ijms161226214.
- ↑ Cyranoski, David(2016-02-25).«Researchers claim to have made artificial mouse sperm in a dish».Nature.doi:10.1038/nature.2016.19453.Consultat el 2016-03-04.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Espermátida» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.