Massalavés
Massalavés (en castellà Masalavés), és un municipi de la Comunitat Valenciana, pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de la Ribera Alta.
Conta segons el cens del INE de l'any 2022 en una població de 1.698 habitants.
Geografia[editar | editar còdic]
Integrat en la comarca de la Ribera Alta, se situa a 42 quilómetros de Valéncia. El terme municipal està travessat per l'Autovia del Mediterràneu (A-7), per trams de l'antiga carretera N-340 entre els pK 865 i 868, i per la carretera local CV-554, que es dirigix cap a Alzira. El relleu del municipi és predominantment pla, enquadrant-se entre el riu Vert, que fa de llímit meridional, i la Séquia Real del Xúquer que discorre a l'oest, ya fora del municipi. L'altitut oscila entre els 55 metros al noroest i els 20 metros a la vora del riu Vert. El poble s'alça a 28 metros sobre el nivell de la mar.
Es pot accedir a esta localitat a través de la llínea 1 de Metro de Valéncia.
Administració[editar | editar còdic]
Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
---|---|---|
1979 - 1983 | ||
1983 - 1987 | ||
1987 - 1991 | ||
1991 - 1995 | ||
1995 - 1999 | Vicente Villalba Huerta | PP |
1999 - 2003 | Vicente Villalba Huerta | PP |
2003 - 2007 | Vicente Villalba Huerta | PP |
2007 - 2011 | Enrique Domenech | PSPV-PSOE |
2011 - 2015 | Gregorio Andreu Escrihuela | PP |
2015 - 2019 | Gregorio Andreu Escrihuela | PP |
2019 - 2023 | Purificación Noguera Hernández | PP |
2023 | Purificación Noguera Hernández | PP |
Demografia[editar | editar còdic]
Conta en una població de 1.696 habitants segons el cens del INE de l'any 2022.
Evolució demogràfica | |||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2007 | 2022 | |||||||||
1.539 | 1.490 | 1.495 | 1.480 | 1.470 | 1.464 | 1.597 | 1.535 | 1.563 | 1.652 | 1.696 |
Economia[editar | editar còdic]
Fins a fa ben poc l'economia de Massalavés estava sustentada per l'agricultura (a principis de sigle de l'arròs i més tart del taronger), ademés d'una poques indústries del moble. En l'actualitat l'obertura del polígon llogístic ha donat nou impuls al poble.
La rodalia en la capital i les bones comunicacions favorix trobar treball en l'horta de Valéncia.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Ajuntament de Massalavés
- Diputació provincial de Valéncia
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
- INE. Població de Massalavés
- Instituto Valenciano de Estadística
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
- Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
- Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
- Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
- Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
- Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
- Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Massalavés.
Municipis de La Ribera Alta | |
---|---|
Alberich • Alcàntera • L'Alcúdia de Carlet • Alfarp • Algemesí • Alginet • Alzira • Antella • Beneixida • Benifayó • Benimodo • Benimuslem • Carcaixent • Càrcer • Carlet • Catadau • Cotes • Énova • Gavarda • Guadassuar • Llombay • Manuel • Massalavés • Montroy • Monserrat • La Pobla Llarga • Rafelguaraf • Real • Sant Joan d'Énova • Sellent • Senyera • Sumacàrcer • Torís • Tous • Vilanova de Castelló |