Cachalot

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Cachalot

Mother and baby sperm whale.jpg
Femella en la seua cría

Classificació científica
Regne Animalia
Filo Chordata
Classe Mammalia
Orde Cetacea
Família Physeteridae
Gènero Physeter
Linnaeus, 1758
Espècie P. macrocephalus
Linnaeus, 1758
Distribució

Sperm whale distribution (Pacific equirectangular).jpg
Distribució del cachalot

El cachalot (Physeter macrocephalus) és una espècie de cetàceu odontocet de la família Physeteridae.[1] Posseïx el cervell més gran que qualsevol atre animal existent. És l'únic membre del gènero Physeter i una de les tres especies vivents de la seua família, junt en el cachalot pigmeu i el cachalot nano.

Els mascles poden créixer fins 20,5 metros de llarc. És l'animal dentat més gran que existix. El cap pot aplegar a un terç de la llongitut total de l'animal. Posseïx una distribució cosmopolita en tots els oceans. L'espècie s'alimenta de calamares i peixos, sumergint-se a profunditats de fins tres quilómetros, lo qual ho convertix en el mamífer que s'escabuça a major profunditat. La seua dieta inclou el calamar jagant i el calamar colossal. És el depredador vivent més gran i possiblement el més gran que jamai hi haja existit, no en térmens de consum d'animals (lo qual és cert en tots els cetàceus, incloent les grans ballenes), sino en térmens de depredació activa d'animals autònoms. L'esclafit produït pel cachalot es el sò més intens produït per animal algú, pero la seua funció se desconeix (encara que se creu que ho usa com sonar i com arma per a atordir a les seues preses). Este cetàceu és gregari. Les femelles i les seues cries estan separats dels machos més vells. Les femelles cooperen per a protegir i alimentar a les seues cries. Parixen de cada tres o sis anys, i el cuidat de les cries porta més d'una década.

Descripció[editar | editar còdic]

Tamany[editar | editar còdic]

El cachalot és la ballena dentada més gran, en mascles adults de 20,5 metros de llongitut màxima i pes de 57.000 quilograms.[2][3] L'especie d'odontocet (ballena dentada) que li seguix en tamany és el zífit de Baird, en 12,8 metros de llarc i 15.000 quilograms de pes.[4]

Tamany mijà[4] Llongitut Pes
Mascle 16 m 41.000 kg
Femella 11 m 14.000 kg
Cria recent naixcuda 4 m 1.000 kg

El museu de ballenes en l'illa de Nantucket (Massachusetts, Estats Units) té una mandíbula de 5,5 metros de llongitut. En el museu s'afirma que est eixemplar tenia 24 metros de llarc; mentres que el cachalot que afonà el ballener Essex (un dels incidents que inspirà Moby-Dick) se creu que tenia 26 metros.[5][6] La cacera intensiva pogué haver disminuit el tamany promig dels cachalots, posat que els mascles grans eren els més buscats i capturats, principalment en acabar la Segona Guerra Mundial.[6] En l'actualitat, els mascles no excedixen en freqüencia els 18,3 metros de llongitut i 51.000 quilógrams de pes.[4]

Se troba entre els cetàceus que presenten un dimorfisme sexual més evident. Al moment del naiximent abdós sexes tenen casi el mateix tamany,[7] pero els mascles madurs tenen usualment entre 30 a 50 per cent major llongitut i tres voltes més pes que les femelles.[2]

Comparació de tamany d'un cachalot mascle (M), un cachalot femella (F) y un home

Apariència[editar | editar còdic]

L'aspecte distintiu del cachalot prové del seu enorme cap, la qual freqüentment té un terç de la llongitut de l'animal. L'espiràcul se localisa molt pròxim a l'extrem frontal del cap, desplaçat a l'esquerra de la llínea mija.[2]

Les aletes posteriors del cachalot són triangulars i molt grosses. Les alça sempre fora de l'aigua quan inicia una immersió. Té una série de crestes en el terç cabal en lloc d'una aleta dorsal.[2] La cresta més llarga fon nomenada «gepa» pels balleners i pot ser confòs en una aleta dorsal degut a la seua forma.[4]

La pell té normalment un color gris uniforme. No obstant, pot semblar marró baix la llum del sol. També s'han observat eixemplars albins.[8][9][10]

Mandíbules i dents[editar | editar còdic]

La mandíbula inferior és llarga i estreta. Les dents encaixen en les mosses a lo llarc de la mandíbula superior

El cachalot té de 20 a 26 dents en cada costat de la mandíbula inferior. Les dents tenen forma cònica i pesen fins un kg.[11] El propòsit de les dents és desconegut, puix no semblen ser necessaris per a capturar o menjar calamars, ya que s'han observat animals be alimentats que no tenien dentadura. Una hipòtesis és que les dents s'usen per a l'agressió entre mascles.[12] Els mascles mostren a sovint cicatrius que semblen haver segut causades per dents. En la mandíbula superior conten en dents rudimentàries, pero rarament emergixen de la cavitat oral.[13]

Respiració i immersió[editar | editar còdic]

Els cachalots, junt en els zífits calderons i els elefants marins, són els mamífers que se sumergixen més profundament.[2] Es creu que són capaços d'alcançar els tres quilómetros de profunditat i permanéixer sumergits 90 minuts.[2][14] En major freqüència buceja a una distància de 400 metros de la superfície durant 35 minuts.[2] A esta gran profunditat, en ocasions s'han enredrat i ofegat en cables submarins.[15]

El cachalot s'ha als canvis dràstics de pressió quan se sumergix. La seua caixa toràcica flexible permet el colapse pulmonar, reduint l'entrada de nitrogen, i el metabolisme pot disminuir per a conservar oxigen.[16][17] La mioglobina, una proteïna que almagasena oxigen en el múscul, és molt més abundant que en els animals terrestres.[18] La sanc té alta densitat de glòbuls rojos, els quals contenen el transportador d'oxigen hemoglobina. La sanc oxigenada pot dirigir-se solament cap al cervell i a atres òrguens essencials quan els nivells d'oxigen disminuïxen.[19][20][21] L'orgue de l'espermaceti també pot jugar un paper per a ajustar la flotabilitat.[22]

A pesar de que els cachalots es troben ben adaptats per al bucege de profunditat, les immersions repetides tenen efectes adversos a llarc determini. Els ossos mostren lesions causades per la descompressió ràpida. Els esquelets d'individus vells mostren els danys més extensos, mentres que els esquelets d'individus jóvens no evidencien cap lesió. Estos danys poden indicar que estos cetàceus són susceptibles a la descompresió, i l'ascens súbit a la superfície pot ser letal per a ells.[23]

Referències[editar | editar còdic]

  1. ↑ Physeter macrocephalus Linnaeus, 1758. ITIS, Integrated Taxonomic Information System.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Whitehead, H. (2002). «Sperm whale Physeter macrocephalus». En Perrin, W., Würsig B. y Thewissen, J. Encyclopedia of Marine Mammals. Academic Press. pp. 1165–1172. ISBN 0-12-551340-2.
  3. ↑ «Physeter macrocephalus, Sperm Whale». marinebio.org
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Shirihai, H. y Jarrett, B. (2006). Whales Dolphins and Other Marine Mammals of the World. Princeton: Princeton Univ. Press. ISBN 0-691-12757-3.
  5. ↑ Maury, M. (1853). Explanations and Sailing Directions to Accompany the Wind and Current Charts. C. Alexander. p. 297.
  6. ↑ 6,0 6,1 «Sperm Whale».
  7. ↑ Shirihai, H. y Jarrett, B. (2006). Whales Dolphins and Other Marine Mammals of the World, Princeton University Press. ISBN 0-691-12757-3.
  8. ↑ Reeves, R., Stewart, B., Clapham, P. & Powell, J. (2003). Guide to Marine Mammals of the World, A.A. Knopf. ISBN 0-375-41141-0.
  9. ↑ «Sperm Whale (Physeter macrocephalus): Species Accounts».
  10. ↑ «Offshore Cetacean Species». CORE
  11. ↑ «American Cetacean Society Fact Sheet».
  12. ↑ «»Sperm Whale Facts».
  13. ↑ Whitehead, H. (2003). Sperm Whales Social Evolution in the Ocean, Chicago: University of Chicago Press. ISBN 0-226-89518-1.
  14. ↑ «Sperm Whale». Oceana.
  15. ↑ The Southwestern Company: "The Volume Library 1", pàgina 65, 1987, ISBN 0-87197-208-5
  16. ↑ Kooyman, G. L.& Ponganis, P. J. (octubre de 1998). «The Physiological Basis of Diving to Depth: Birds and Mammals». Annual Review of Physiology 60 (1): 19–32.
  17. ↑ Tyack, P., Johnson, M., Aguilar Soto, N., Sturlese, A. & Madsen, P. (18 d'octubre de 2006). «Extreme diving of beaked whales». Journal of Experimental Biology 209: 4238–4253.
  18. ↑ Noren, S. R. & Williams, T. M. (junio de 2000). «Body size and skeletal muscle myoglobin of cetaceans: adaptations for maximizing dive duration». Comparative Biochemistry and Physiology - Part A: Molecular & Integrative Physiology 126 (2): 181–191. doi:10.1016/S1095-6433(00)00182-3.
  19. ↑ Marshall, C. (2002). Encyclopedia of Marine Mammals, Academic Press. ISBN 0-12-551340-2.
  20. ↑ «Aquarium of the Pacific - Sperm Whale». Aquarium of the Pacific.
  21. ↑ Mark Shwartz. «Scientists conduct first simultaneous tagging study of deep-diving predator, prey». Stanford Report.
  22. ↑ Clarke, M. (1978). «Structure and Proportions of the Spermaceti Organ in the Sperm Whale». Journal of the Marine Biological Association of the United Kingdom. 58: 1–17.
  23. ↑ Moore MJ, Early GA (2004). «Cumulative sperm whale bone damage and the bends». Science 306 (5705): 2215. doi:10.1126/science.1105452. PMID 15618509.

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Cachalot&oldid=279238»