Anar al contingut

Espècies fòssils de primats del Con Sur

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Les espècies de primats que s'han identificat pels seus fòssils en la regió del Con Sur varen habitar en alguns dels països en territoris en la citada regió. Per òbvies raons no s'inclou en la present llistaals sers humans.

Els primats (orde Primats) són l'orde de mamífers al que pertanyen el home i els seus parents més propencs. L'orde Primats es dividix en dos suborden, estrepsirrinos, i haplorrinos, que inclou als tarseros, els monas, els grans simis i els humàs. Els platirrinos (Platyrrhini) o mones del nou món són un parvorden que comprén a les cinc famílies de primats natives d'América Central i del Sur: Cebidae, Aotidae, Pitheciidae, Atelidae i Callitrichidae ara reconegudes.[1] La regió neotropical és molt rica en espècies de Primats, contant en 19 gèneros, i 139 espècies, en un total de 199 tàxons (espècies més subespecies).[2] Esta abundància actual contrasta en l'escàs registre fòssil de Primats en la regió, puix els seus restants es desintegren fàcilment. Abans l'escassea de restants, les espècies s'ubiquen de manera tentativa en cada família, sense haver un clar consens, en molts d'estos, sobre a cual d'elles pertany cada gènero.

El Con Sur és l'àrea més meridional del continent americà que, com una gran península, definix el sur del subcontinent de Sudamérica.

En este anex l'àrea que el mateix comprén és la referida més habitualment a este concepte, és dir: totes les superfícies americanes de l'Argentina, Chile, Paraguay, i Uruguay, més la regió Sur de Brasil formada per tres estats: Paraná, Riu Gran del Sur i Santa Catarina.

Mapa que emmarca l'àrea del Con Sur. Vert obscur: Argentina, Chile, Uruguay; vert Paraguay, Sur de Brasil; sobre el vert més clar no indica al Con Sur sino al restant de Brasil que només parcialment en el seu extrem sur és part del Con Sur.

Categorisació de «fòssils»

[editar | editar còdic]

S'aclarix la categorisació de «fòssils» puix este artícul exclou a les espècies vivents, les que varen ser tractades en un atre artícul.[3] Entre els interrogants que encara persistixen, es troba l'orige d'estos primats neotropicales, encara que les hipòtesis més acceptades els relacionen als Anthropoidea del nort africà arribats a Sudamérica provablement cap al Oligoceno primerenc.[4]

Número d'espècies de Primats fòssils per família i per país.
País Cebidae Callitrichidae Atelidae Pitheciidae Aotidae Total
ARGArgentina 2 6 - - 1 9
CHIChile 1 - - - - 1
BRAsur de Brasil - - - - - -
PARParaguay - - - - - -
URUUruguay - - - - - -
Total d'espècies en cada família: 3 6 - - 1 10

Família Cebidae

[editar | editar còdic]

Els cébidos (Cebidae Bonaparte, 1831) són una família exclusiva del neotrópico que actualment comprén només dos gèneros vivents, en un total de 13 espècies.[5] La classificació més recent coloca una atra volta als callitricidos com una família aparte, deixant només als capuchinos i als mones farda en esta família.[1]

Subfamília Cebinae

[editar | editar còdic]

Dos gèneros de la subfamília Cebinae Bonaparte, 1831.

Gènero Chilecebus

[editar | editar còdic]

El gènero Chilecebus Flynn, 1995 conta en una espècie.

El holotip del gènero va ser descrit en 1995 pel paleontòlec nortamericà John Flynn en la Formació Avente, en el sector de Termes del Flac de la Regió del Libertador General Bernardo O'Higgins, en lo que hui és Chile central, a 100 km al sudsudeste de Santiago de Chile.[6] Va viure a fins del periodo Neógeno, en el Mioceno enjorn, fa aproximadament 20 millons d'anys. Els restants trobats consistixen en un cràneu i esquelet postcraneal parcials. El nom binomial honra al descobridor del fòssil, el paleontòlec chilé Gabriel Carrasco. La morfologia del seu cràneu i els de atres platirrinos és molt similar al d'alguns primats africans, postulant-se llavors l'orige africà de les mones del nou món.

Gènero Killikaike

[editar | editar còdic]

El gènero Killikaike Tejedor, 2006 conta en una espècie.

Marcelo Tejedor, i els seus colegues de la Facultat de Ciències Naturals de l'Universitat Nacional de la Patagonia Sant Joan Bosco, varen trobar en la Patagonia argentina els restants d'este gènero monotípico, els quals comprenen la front, el rostre i el paladar, incloent un joc de dents en poc desgast, la qual cosa és un indicador important del linaje. Va viure al començament del mioceno tardà, fa 16,4 millons d'anys.[7] El nom de l'espècie fa honor a l'estància a on va ser trobat (Killik aike nort) i als seus propietaris (els senyors Blake). Esta propietat (també cridada Estància Felton) s'ubica a 50 km al noroest de la ciutat de Riu Gallecs, Santa Creu, Argentina. Són dos els eixemplars colectados, sent un d'ells el cràneu de Primat fòssil millor conservat de Sudamérica. En l'equip dirigit per Tejedor també varen treballar els científics Adán Tauber, Alfred Rosenberger i Carl Swisher; a ells es va sumar María Palaus com a representant del Museu Pare Molina de Riu Gallecs, a on es conserven estos restants fòssils.

Subfamília Saimiriinae

[editar | editar còdic]

Un sol gènero de la subfamília Saimiriinae Miller, 1912 (1900).

Gènero Dolichocebus

[editar | editar còdic]

El gènero Dolichocebus Kraglievich, 1951 conta en una espècie.


Esta mona va viure a fins del periodo Neógeno, en el Mioceno enjorn, fa 20,5 millons d'anys en la Patagonia argentina.[8] Va ser colectado en la vall del riu Chubut, en les afores de la localitat de Gaiman, en la província del Chubut.[9]

La mona de Gaiman: Dolichocebus gaimanensis.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Rylands AB and Mittermeier RA (2009). «The Diversity of the New World Primats (Platyrrhini)», Garber PA, Estrada A, Bicca-Marques JC, Heymann EW, Strier KB (ed.). South American Primats: Comparative Perspectives in the Study of Behavior, Ecology, and Conservation, Springer.
  2. https://web.archive.org/web/20110823015612/http://www.primate-sg.org/diversity.htm
  3. Hartwig, Walter Carl. The Primat fossil record.
  4. Tejedor, M. F., 2009: Quan els primats migraron al sur: èxit, diversitat i una caiguda anunciada. IX Jornades Nacionals d'Antropologia Biològica.
  5. Brodes, A. 1942. Anotacions sobre un “Cebidae” fòssil de Patagonia. Physis 19:265-269.
  6. Flynn, J., et al. An Early Miocene anthropoid skull from the Chilean Vages. Nature 373, 603 - 607 (February 16, 1995).
  7. Proceedings of the National Academy of Science.103(14)
    5437.doi:10.1073/pnas.0506126103.
  8. Kraglievich, J.L. 1951. Contribucions al coneiximent dels primats fòssils de la Patagonia. I. Diagnosis prèvia d'un nou primat fòssil del Oligoceno superior (Colhuehuapiano) de Gaiman, Chubut. Revista del Museu Argentí de Ciències Naturals “Bernardino Rivadavia” 2:57-82.
  9. Fleagle, J.G. and R.F. Kay(1989).American Journal of Physical Anthropology.78
    pp. 221.