Anar al contingut

Escut de Sant Sebastià

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Escut de Sant Sebastià

El escut de la ciutat de Sant Sebastià va ser adoptat a mitan del XVI. La seua utilisació apareix documentada per primera volta en una impronta d'un sagell de la ciutat present en un document de l'any 1577, custodiat en l'Archiu Diocesà de Pamplona.

La seua descripció heràldica o blasonamiento és la següent:


L'element central de l'escut de Sant Sebastià és un bergantín en el seu caixco i màstils de color groc o dorat, blasonado d'or. El barco apareix navegant en la mar, representat per mig d'ones d'azur, color blau, i d'argent, color blanc. El bergantín és un navío, habitualment de dos màstils, en tot el seu aparelle format per vés-les quadrades. Este tipo d'embarcació va aparéixer durant la segona part del XV i es va amprar de forma generalisada fins al XIX. Es caracterisava per la seua rapidea i agilitat en la maniobra. Sent adequats per a tràfic entre continents, els bergantines varen ser amprats com a bucs per a tràfic mercant.

Inicialment en l'escut apareixia representat un navío en un únic màstil i sense les veles desplegades que és el disseny més freqüent per a este moble (figura) en l'heràldica des dels seus començos. Ademés, en este primer periodo, s'incloïen varis membres de la seua tripulació dins de la nau. A mitan del XVII va escomençar a figurar un barco de tres màstils, en el seu velam estés i sense tripulació. Pocs anys despuix es va establir que la nau anara una fragata en els seus màstils adornats en ensenyes de color blanc en la Creu de Borgoña. El Rei d'armes Juan de Mendoza va certificar oficialment este disseny com el blasón de la ciutat en 1682.

José de Rújula i Escobal, Croniste i Rei d'armes d'Alfonso XIII, va incorporar en 1895 la figura del bergantín que és l'usada actualment. Una década despuix, l'Ajuntament donostiarra va aprovar una nova versió en la que l'embarcació apareix colocada navegant cap a la dreta de l'escut (l'esquerra de l'espectador) que és la posició habitual de les figures en els escuts d'armes.

Logotip amprat per l'Ajuntament.

En els cantons superiors de l'escut, denomimades en heràldica cantones, figuren dos mayúscules “S”, les inicials del sant que ha donat nom a la ciutat. Durant el periodo migeval estes inicials, absents en les primeres versions, varen estar escrites en caràcters gòtics que varen ser substituïts pels actuals, romans. Junt a les inicials es va incorporar el lema “Guanyades per fidelitat, noblea i llealtat”, escrit en lletres de sabre (color negre) i colocat en una bordura, que és una peça heràldica de diferent color que rodeja l'interior de l'escut per tots els seus costats.

En la dinastia borbònica en el tro d'Espanya, es va consolidar l'us d'una corona real tancada per huit diademes, cinc a la vista que havia segut introduïda per Felipe V.[1] Despuix de la Guerra Civil, com va ocórrer en moltes poblacions i províncies espanyoles, es va recuperar l'us una corona real antiga o oberta,[2] que s'havia amprat fins al XVI i conservat en alguns casos. En l'actualitat es continua utilisant en molta freqüència una corona oberta.

L'Ajuntament de la ciutat ampra un logotip que reproduïx una versió esquemàtica de l'escut timbrat en una corona real oberta, sense la bordura en el lema ni les sigles.[3]

Bibliofrafía

Referències

  1. ↑ Maravedis. net (ed.): «L'escut d'Espanya». Archivat des d'el original, el 2 de juliol de 2012. Consultat el 29 de maig de 2010.
  2. ↑ Selloland, catàlec filatèlic espanyol en llínea (ed.): «Serie filatèlica sobre escuts de les capitals de província espanyoles i colónies (1962)». Consultat el 29 de maig de 2010.
  3. ↑ Ajuntament de Sant Sebastià (ed.): «Donostia. org». Consultat el 29 de maig de 2010.