Escritura yurchen

La escritura yurchen (yurchen: Archiu:Jurchen script in Jurchen script.JPG /dʒo ʃə bitxə/^[1]) era el sistema d'escritura utilisat per a representar la llengua yurchen, parlada pels yurchen, ètnia que va crear l'Imperi Jin en la China nort-oriental en els sigles XII-XIII. Derivava de les escritures kitán (escritura kitán gran i escritura kitán menuda), que a la seua volta derivaven dels sinogramas chinencs (caràcters chinencs). Esta escritura solament s'ha descrifrado parcialment.

Història

Els yurchen eren els antepassats del poble manchú i la seua llengua va ser l'antecessora del manchú. l'alfabet manchú, no obstant, no deriva de l'escritura yurchen.

En acabant de que els yurchen es rebelaren contra la dinastia Liao dels kitán i despuix d'establir la nova dinastia Jin en 1115, varen mantindre l'us de l'escritura kitán gran i l'escritura kitán menuda.^[2] En 1119 o 1120,^[3] Wanyan Xiyin, el "canceller" del previ Imperi Jin, actuant per orde de l'emperador, Wanyan Aguda, va inventar la primera escritura yurchen, coneguda com la "escritura gran".^[2]^[4]

La segona versió, la cridada "escritura menuda", va ser promulgada en 1138 pel emperador Xizong,^[2]^[4] i es considera que el propi emperador hauria participat en el seu disseny i elaboració.^[2] D'acort en el Jin Shi, l'escritura yurchen chicoteta va ser amprada oficialment per primera volta en 1145.^[2]

Durant el regnat del emperador Shizong de Jin (1161–1189) un gran número de llibres chinencs varen ser traduïts i publicats amprant l'escritura yurchen.^[5] El programa oficial de traduccions es va iniciar en 1164;^[2] entre les traduccions es trobaven clàssics confucianos i taoístas, llibres de història, i guies d'estudi dels exàmens imperials escritura yurchen. No obstant, cap d'eixos texts ha aplegat fins als nostres dies.^[4]^[6] L'última inscripció coneguda en escritura kitán menuda ha segut datada en 1171, i l'última en escritura kitán gran ha segut datada com de 1176. Abdós escritures kitán varen ser finalment reemplaçades del tot per l'escritura yurchen en 1191, quan es varen suprimir les primeres per orde de l'emperador Zhangzong de la dinastia Jin.^[7] Com a mostra de la popularitat i difusió de l'escritura yurchen, s'han trobat numerosos grafitis amprant esta escritura en Bai Ta Pagoda, en Hohhot, Mongòlia Interior.^[8]

Es té confirmació de l'us d'esta escritura fins a el XV, durant la dinastia Ming: en una estela de 1413 trobada en Tyr, en l'actual Krai de Jabárovsk, i en un diccionari chinenc-yurchen inclós en el "Diccionari Chinenc–Bàrbar" (華夷譯語) compilado per l'Administració Ming de Traductors (四夷館).^[9]^[10]^[11]^[12] L'inscripció yurchen més tardana trobada fins al present ha segut datada de 1526.

Manuscrits

Es desconeixia l'existència de manuscrits yurchen en paper o pell^[4]^[13] fins a 1968, quan un manuscrit yurchen va ser descobert per E.I. Kychanov en la sèu en Leningrado del Institut d'Estudis Orientals (l'actual Institut de Manuscrits Orientals de l'Acadèmia Russa de Ciències). El manuscrit presenta dos pàgines en paper i ha segut datat en 1217.^[13] En 1979 els investigadors chinencs Liu Zuichang i Zhu Jieyuan varen informar del descobriment d'un document d'onze pàgines en escritura yurchen en la base d'una estela en Xi'an. El manuscrit conté 237 llínees (entorn a 2300 caràcters) i es pensa que és una còpia del Nüzhen zishu (女真字書, "Llibre de caràcters yurchen"), escrit per Wanyan Xiyin.^[14]

Vore també

Escritura tangut

Referències

↑ Jin Qicong (金启孮), Jurchen script Dictionary (女真文辞典), Relic Press (文物出版社), China, 1984, pp.31
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 ^2,5 Kane (1989), p. 3.
↑ La data de creació de l'escritura (1119 o 1120) varia en les diferents fonts. Franke (1994) afirma que "[t]he Jurchens developed ... [the large script] ... in 1119". Kane (1989) (p. 3) cita el Jin Shi, en el qual llig que "[i]n the eighth month of the third year of the tianfu period (1120), the composition of the new script was finished". Les dos dates poden ser reconciliades si la composició de l'obra es va iniciar en 1119 i va ser completada en agost–setembre de 1120.
↑ ^4,0 ^4,1 ^4,2 ^4,3 Franke (1994), pp. 31–34.
↑ Tao (1976), pp 76–77.
↑ Herbert Franke, "The forest people of Manchuria: Khitans and Jurchens". Capítul en: Denis Sinor, "The Cambridge History of Early Inner Àsia". Publicat per Cambridge University Press, 1990. ISBN 0-521-24304-1. Text parcial en Google Books. Pàgina 422.
↑ A history of Chinese civilization.. ISBN 0-521-49781-7.
↑ Kane (1989), p. 77.
↑ Kane (1989), pp. 90–91.
↑ Shou-p'ing Wu Ko (1855). Translation (by A. Wylie) of the Ts'ing wan k'i mung, a Chinese grammar of the Manchu Tartar language (by Woo Kĭh Show-ping, revised and ed. by Ching Ming-yuen Pei-ho) with intr. notes on Manchu literature, pp. xix–.
↑ (1855) Translation of the Ts'ing wan k'i mung, a Chinese Grammar of the Manchu Tartar Language; with introductory notes on Manchu Literature: (translated by A. Wylie.), Mission Press, pp. xix–.
↑ (1897) Chinese Researches, pp. 255–. «ancient character may have answered the purposes state clave being spirit nation sufficient preserve it many generations without national character literature.»
↑ ^13,0 ^13,1 Kane (1989), p. 75–76.
↑ Kane (1989), pp. 8–9.

Bibliografia

Herbert Franke, Denis Twitchett, Alien Regimes and Border States, 907–1368. The Cambridge History of China, vol 6. Cambridge University Press, 1994. ISBN 978-0-521-24331-5.
Daniel Kane, The Sino-Jurchen Vocabulary of the Bureau of Interpreters. (Uralic and Altaic Séries, Vol. 153). Indiana University, Research Institute for Inner Asian Studies. Bloomington, Indiana, 1989. ISBN 978-0-933070-23-3.
Jing-shen Tao, "The Jurchen in Twelfth-Century China". University of Washington Press, 1976, ISBN 0-295-95514-7. Capítul 6. "The Jurchen Movement for Revival".

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Escritura yurchen» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Jin Qicong (金启孮), Jurchen script Dictionary (女真文辞典), Relic Press (文物出版社), China, 1984, pp.31

[kane3-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 ^2,5 Kane (1989), p. 3.

[3] La data de creació de l'escritura (1119 o 1120) varia en les diferents fonts. Franke (1994) afirma que "[t]he Jurchens developed ... [the large script] ... in 1119". Kane (1989) (p. 3) cita el Jin Shi, en el qual llig que "[i]n the eighth month of the third year of the tianfu period (1120), the composition of the new script was finished". Les dos dates poden ser reconciliades si la composició de l'obra es va iniciar en 1119 i va ser completada en agost–setembre de 1120.

[chc31-4] 4,0 ^4,1 ^4,2 ^4,3 Franke (1994), pp. 31–34.

[tao76-5] Tao (1976), pp 76–77.

[chieia422-6] Herbert Franke, "The forest people of Manchuria: Khitans and Jurchens". Capítul en: Denis Sinor, "The Cambridge History of Early Inner Àsia". Publicat per Cambridge University Press, 1990. ISBN 0-521-24304-1. Text parcial en Google Books. Pàgina 422.

[7] A history of Chinese civilization.. ISBN 0-521-49781-7.

[8] Kane (1989), p. 77.

[9] Kane (1989), pp. 90–91.

[Ko1855-10] Shou-p'ing Wu Ko (1855). Translation (by A. Wylie) of the Ts'ing wan k'i mung, a Chinese grammar of the Manchu Tartar language (by Woo Kĭh Show-ping, revised and ed. by Ching Ming-yuen Pei-ho) with intr. notes on Manchu literature, pp. xix–.

[11] (1855) Translation of the Ts'ing wan k'i mung, a Chinese Grammar of the Manchu Tartar Language; with introductory notes on Manchu Literature: (translated by A. Wylie.), Mission Press, pp. xix–.

[WylieCordier1897-12] (1897) Chinese Researches, pp. 255–. «ancient character may have answered the purposes state clave being spirit nation sufficient preserve it many generations without national character literature.»

[Kane_1989,_p._75-76-13] 13,0 ^13,1 Kane (1989), p. 75–76.

[kane8-14] Kane (1989), pp. 8–9.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]