Anar al contingut

Escritura kitán menuda

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Khitan mirror from Korea.jpg
Escritura kitán menuda

La escritura kitán menuda (en chino tradicional, 契丹小字; pinyin, qìdān xiǎozì) va ser un dels dos sistemes d'escritura utilisats per a l'extinta llengua kitán. Este sistema va ser utilisat durant els sigles X-XII pel poble kitán, que havia creat l'Imperi Liao en l'actual noreste de China i pel poble yurchen, que els va succeir en l'Imperi Jin. Ademés de l'escritura menuda, els kitán també varen utilisar simultàneament un sistema d'escritura funcionalmente independent conegut com escritura kitán gran. Eixemples de les escritures kitán han aparegut en major freqüència en epitafis i monuments, encara que a voltes apareixen atres tipos de fragments.

Història

[editar | editar còdic]

L'escritura kitán chicoteta va ser inventada al voltant de l'any 924 o 925 d. C. per un erudit cridat Yelü Diela. Es va inspirar en "la llengua i l'escritura uigur",[1] que li va mostrar un embaixador uigur que estava de visita en la cort kitán. Per esta raó, originalment es va pensar que l'escritura kitán chicoteta era una escritura filla de l'antic alfabet uigur.[2]

Els yurchen varen continuar utilisant abdós escritures kitán durant vàries décades despuix de la caiguda de la dinastia Liao en 1125, fins que varen ser reemplaçades del tot per l'escritura yurchen en 1191, quan es varen suprimir per orde de l'emperador Zhangzong de la dinastia Jin.[3]

Descripció

[editar | editar còdic]
Archiu:Da Jin huang di dutong jinglüe langjun xingji 大金皇弟都統經略郎君行記.jpg
Inscripció en l'estela Dona Jin huangdi dutong jinglüe langjun xingji (大金皇弟都統經略郎君行記), tant en escritura kitán chicoteta com en chinenc.

En utilisar una cantitat menor de símbols que l'escritura gran, l'escritura chicoteta era menys complexa, pero aixina i tot "capaç de registrar qualsevol paraula".[4] Si be les inscripcions en escritura chicoteta també ampraven alguns logogramas, la majoria de les paraules en escritura chicoteta es varen crear utilisant un sistema de blocs que recorda a l'escritura hangul posteriorment desenrollada en Coreja, lo que significa que una paraula està representada per un grup (bloc quadrat) compost per varis glifos en significats fonètics individuals (alguna cosa similars a les unitats jamo del hangul). A diferència del jamo del hangul, un símbol fonètic kitán podria representar no solament una vocal o consonant, sino també un parell consonant-vocal o vocal-consonant.[5] Cada bloc podria incorporar de dos a sèt caràcters de "elements fonètics", escrits en parells dins del bloc, en la primera mitat del parell a l'esquerra. Si hi haguera un número impar de caràcters en un bloc, el caràcter no emparellat estaria centrat baix del parell anterior.


Encara que hi ha algunes especulacions, sembla que no hi ha caràcters compartits entre l'escritura chicoteta i la gran. Ocasionalment, els epitafis escrits en escritura chicoteta s'escriuran utilisant el método de linealidad de l'escritura gran.[6] Encara que l'escritura chicoteta tenia algunes similituts en l'escritura chinenca, els caràcters kitán s'utilisaven a sovint per a registrar paraules chinenques. L'aparició d'una semblança entre un caràcter de l'escritura chicoteta i un caràcter chinenc no ajuda en la llectura del kitan. Per eixemple, el caràcter chinenc per a 'montanya' (山) és el mateix que el logograma en escritura kitán chicoteta per a 'or' (i per tant, el nom de la dinastia Jin).[7][8]

Dels 378 caràcters d'escritura chicoteta coneguts, 125 són semàntics, 115 són fonètics i el restant no ha segut dessifrat.[9] Per lo general, ha segut possible endevinar el valor fonètic d'un element si s'ha utilisat per a transcribir un préstam chinenc en una inscripció kitán; de lo contrari, dits valors fonètics són difícils de determinar, ya que se sap molt poc de l'idioma kitán.[10] L'escritura chicoteta utilisa una mescla de logogramas, silabogramas i, com afirmen algunes fonts, alguns fonogrames d'un sol sò. A voltes, els sufixs s'escrivien en silabogramas, de la mateixa manera que les sílabes individuals a voltes s'escrivien en tres silabogramas (un per a cada sò inicial, mig i final de la sílaba). A voltes, les consonants inicials de les sílabes s'indiquen com dentals, labials, guturales o nassals, etc., segons els silabogramas involucrats. Ademés, a voltes s'indica que les vocalés són labials o no labials, o que es pronuncien en la part davantera o atrassera de la boca.


Gran part d'esta informació va ser presentada en els treballs de el "Grup d'Investigació d'Escritura Kitán", dirigit per un erudit mongol, Činggeltei, que en la década de 1980 va utilisar monuments, calendaris i texts chinencs similars per a dessifrar seccions d'escritura menuda.[11] Un objecte particularment valiós del seu estudi va ser l'inscripció en l'estela Dona Jin huangdi dtong jinglüe langjun xingji (zh:大金皇弟都统经略郎君行记), que és l'única inscripció bilingüe chinenc-kitán coneguda. Produïda durant la dinastia Jurchen Jin, irònicament, en els seus inicis (abans del descobriment d'atres inscripcions kitán en 1922) es pensava que estava en escritura yurchen.[12]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  2. ↑ Jacques Gernet (1996). A history of Chinese civilization, Cambridge University Press, p. 354. ISBN 0-521-49781-7. «based on uighur script.»
  3. ↑ A history of Chinese civilization.. ISBN 0-521-49781-7.
  4. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  5. ↑ Kane (1989), p. 15.
  6. ↑ Mongolian Studies.10
    19–24.ISSN 0190-3667.
  7. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  8. ↑ Kane (1989), p. 17
  9. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  10. ↑ Kane (1989), p. 16
  11. ↑ Segons Kane (1989) (p. 13), la més completa publicació sobre l'escritura kitán chicoteta fins a la data era el llibre de Činggeltei et al. (1985). El llibre conté el més complet corpus d'inscripcions en esta escritura publicat fins al moment.
  12. ↑ Kane (1989), pp. 4–5, 13–20

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Činggeltei (Chinggeltei, 清格尔泰), Chen Naixiong (陈乃雄), Xing Fuli (邢复礼), Liu Fengzhu (刘凤翥), Yu Baolin (于宝林). Qidan xiao zi yanjiiu (契丹小字研究, 'Research on the Khitan small script'), China Social Science Publishers 中国社会科学出版社), 1985. (in Chinese)
  • Daniel Kane, The Sino-Jurchen Vocabulary of the Bureau of Interpreters. (Uralic and Altaic Séries, Vol. 153). Indiana University, Research Institute for Inner Asian Studies. Bloomington, Indiana, 1989. In particular, Chapter 3, "Khitan script" (pp. 11–20).
  • (2010).Diachronica.27(1)
157–165.doi:10.1075/dia.27.1.05jac.
  • András Róna-Tas: Khitan Studies I. The Graphs Of The Khitan Small Script. 1. general remarks, dotted graphs, numerals. Acta Orientalia Academiae Scientiarum Hungaricae Volume 69 (2) pp. 117-138 (2016)[1][2]
  • András Róna-Tas: Khitan studies I. The graphs of the Khitan Small Script. 2. The vowels. Acta Orientalia Academiae Scientiarum Hung. Volume 70. (2) pp. 135–188 (2017)[3]
  • WU Yingzhe and András Róna-Tas: Khitan Studies I. The Glyphs of the Khitan Small Script: 3. The Consonants, 3.1 Labial Stops. Acta Orientalia Academiae Scientiarum Hung. Volume 72. (1) pp. 47–79 (2019) [4]
  • WU Yingzhe and András Róna-Tas: Khitan Studies I. The Glyphs of the Khitan Small Script: 3. The Consonants, 3.2. Dental Stops. Acta Orientalia Academiae Scientiarum Hung. Volume 73 (1), pp. 67–83 (2020)[5]
  • Wu Yingzhe and András Róna-Tas: Khitan Studies. • 1.The graphs of the khitan small script 3. The consonants. 3.3 The oral velar and uvular consonants. Acta Orientalia Academiae Scientiarum Hung. Volume 73 (4) pp. 669–683 (2020)[6][7]
  • András Róna-Tas: A Birthday Present for the Khitan Empress. In: István Zimonyi (ed.): Ottomans – Crimea – Jochids. Studies in Honour of Mária Ivanics. Szeged, 2020. pp. 281–294.[8]


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Escritura_kitán_menuda&oldid=829540»