Anar al contingut

Escoles de la Sagrada Família

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Escoles de la Sagrada Família

Les Escoles de la Sagrada Família Plantilla:Lang-ca varen ser una institució educativa situada en un edifici d'estil moderniste construït entre 1908 i 1909 per l'arquitecte Antoni Gaudí, situat en el recint del Temple Expiatori de la Sagrada Família, en Barcelona. Es va concebre com un chicotet edifici destinat a escola per als fills dels obrers que treballaven en la Sagrada Família, encara que va atendre a atres chiquets del barri, especialment de classes poc favorides. Gaudí ho va edificar en el terreny destinat a la frontera de la Glòria, que segons els seus plans estaria lliure durant prou anys.

Esta obra pertany als últims anys de la seua carrera, dedicats casi en exclusiva a la Sagrada Família. Gaudí aplega a la culminació del seu estil naturaliste, fent una síntesis de totes les solucions i estils provats fins a aquell llavors. L'arquitecte conseguix una perfecta harmonia en l'interrelació entre els elements estructurals i els ornamentals, entre plàstica i estètica, entre funció i forma, entre contingut i continent, conseguint l'integració de totes les arts en un tot estructurat i llògic.[1]

Història i descripció

[editar | editar còdic]
Les escoles en 1909

Les Escoles Parroquials de la Sagrada Família[2] es varen realisar per encàrrec de l'Associació de Devots de Sant Josep, una entitat fundada en 1866 pel llibrer Josep Maria Bocabella en l'objectiu de construir una iglésia dedicada a la Sagrada Família.[3] El seu principal promotor va ser mosén Gil Parés, capellà custodie de la Sagrada Família —que era per llavors una tinença parroquial—, qui va anar director de l'escola fins a 1930. En principi es va seguir el método pedagògic d'Andrés Manjón, fundador de les Escoles de l'Au María de Granada, pero des de 1915 es va aplicar el método Montessori.[4]

Les escoles varen ser inaugurades el 15 de novembre de 1909 pel bisbe de Barcelona, Juan José Laguarda i Fenollera.[5] La seua realisació va comportar un cost de 9000 pessetes, que va sufragar el propi Gaudí.[6]

Gaudí va concebre una construcció senzilla i eficient, en tots els seus components adaptats a la màxima racionalisació i reducció de costs. Els materials devien ser els millor adaptats a la seua funció i tant la forma com les dimensions de l'edifici devien ser les precises per a oferir un mínim cost i un baix esforç constructiu.[2]

Planta de les escoles dibuixada per Gaudí

L'edifici té planta rectangular de 10 × 20 m i 5 m d'altura. Constava de tres aules, vestíbul i capella, en lavabos en un cos afegit a l'edifici.[7] Les aules eren denominades de la Puríssima (44 alumnes), de l'Ángel (54 alumnes) i del Sagrat Cor (56 alumnes).[8] La construcció es va realisar en rajola vist, en tres capes superpostes, seguint la tècnica tradicional de la volta catalana. El paviment era de ciment portland sobre una capa de pedra calcàrea.[2] Les formes de l'edifici són ondulades, lo que conferix a l'estructura una sensació de llaugerea pero al mateix temps una gran resistència. En l'exterior va definir tres àrees destinades a aules a l'aire lliure que estaven cobertes en pérgolas de ferro forrades de petorra.[3] Els patis tenien bancs de pedra en assents de rajola, aixina com un estany circular que va ser denominat de la Geografia.[9]

Interior de les escoles

L'estructura es basa en tres voltons disposts de forma vertical en l'interior, que sostenen un atre voltó de traçat horisontal situada en el centre, formant uns perfils en forma d'I que sostenen unes taules de fusta sobre les que s'eleva la coberta de rajola. Els distints inclinaments creen les formes geomètriques en conoide, que conferixen una série de curves cóncaves i convexas. Els murs de càrrega són igualment de planta curvilínea, en un progressiu inclinament del sostre al sol, elaborats en rajoles colocades en rompejunta verticalment.[10]

En l'interior hi havia una escassa decoració formada per models d'algeps d'algunes escultures de la frontera del Naiximent de la Sagrada Família, com les figures de Sant Joaquín, Santa Ana, Sant Joan i Sant Zacarías, ademés d'una còpia del Sant Jorge modelat per Llorenç Matamala per a la casa Botins de León. Gaudí va dissenyar també el mobiliari, entre el que destacaven uns originals taburetes de tres pates de fusta i ferro.[9]

Les escoles varen sofrir greus danys el 20 de juliol de 1936, a l'inici de la Guerra Civil. Es va derrocar una part de les fronteres, la jácena central i alguns pilars es varen deformar i va caure la coberta de fusta. En setembre d'eixe mateix any, el Consell de l'Escola Nova Unificada va encarregar a Francesc Quintana la seua reconstrucció, les obres de la qual varen finalisar en juliol de 1937 en un cost de 44 890 pessetes.[11]

En 2002, l'edifici de les escoles va ser traslladat a l'exterior del temple, al cantó entre els carrers Sardenya i Mallorca. Des de llavors són sèu d'una exposició titulada El taller de Gaudí, dedicada a l'estudi dels processos constructius ideats per l'arquitecte.[6]

Les Escoles de la Sagrada Família han segut un eixemple en genialitat constructiva i han servit de font d'inspiració per a molts arquitectes, per la seua simplicitat, resistència, originalitat del volum, funcionalitat i purea geomètrica. Les seues formes ondulades han segut aplicades per arquitectes com Li Corbusier, Pier Luigi Nervi, Eduardo Torroja, Félix Candela o Santiago Calatrava.[12] Li Corbusier va efectuar un croquis de l'edifici en una visita que va realisar a Barcelona en 1928 i la seua influència és palesa en obres seues com l'iglésia de Ronchamp i el pabelló Philips de l'Exposició Universal de Brusseles de 1958.[13]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Bergós i Massó, 1999, p. 68.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Bassegoda i Nonell, 1989, p. 547.
  3. ↑ 3,0 3,1 Crippa, 2007, p. 79.
  4. ↑ Bassegoda i Nonell, 1989, p. 549.
  5. ↑ Estévez, 2011, p. 177.
  6. ↑ 6,0 6,1 Gómez Gimeno, 2006, p. 141.
  7. ↑ Giralt-Miracle, 2012, p. 222-224.
  8. ↑ González, 2013, p. 109.
  9. ↑ 9,0 9,1 Bassegoda i Nonell, 1989, p. 548.
  10. ↑ Estévez, 2011, p. 178-180.
  11. ↑ Ferrer y Gómez Serrano, 2002, pp. 114-115.
  12. ↑ Crippa, 2007, p. 79-80.
  13. ↑ Estévez, 2011, p. 178.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • <cite style="font-style:normal" id="CITAREFBassegoda i Nonell1989">Bassegoda i Nonell, Joan (1989). El gran Gaudí, Sabadell: Ausa. ISBN 84-86329-44-2.
  • <cite style="font-style:normal" id="CITAREFBergós i Massó1999">Bergós i Massó (1999). Gaudí, l'home i l'obra (en català), Barcelona: Lunwerg. ISBN 84-7782-617-X.
  • <cite style="font-style:normal" id="CITAREFCrippa2007">Crippa (2007). Gaudí, Köln: Taschen. ISBN 978-3-8228-2519-8.
  • <cite style="font-style:normal" id="CITAREFEstévez2011">Estévez (2011). Arquitectura de Gaudí, Madrit: Tikal. ISBN 978-84-9928-106-3.
  • <cite style="font-style:normal" id="CITAREFFerrerGómez Serrano2002">Ferrer; Gómez Serrano, {{{nom2}}} (2002). Els arquitectes de Gaudí, Barcelona: Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. ISBN 84-88258-90-9.
  • <cite style="font-style:normal" id="CITAREFGiralt-Miracle2012">Giralt-Miracle (2012). Gaudí essencial, Barcelona: La Vanguardia Edicions S.L.. ISBN 978-84-96642-73-7.
  • <cite style="font-style:normal" id="CITAREFGómez Gimeno2006">Gómez Gimeno (2006). La Sagrada Família, Món Flip Edicions. ISBN 84-933983-4-9.
  • <cite style="font-style:normal" id="CITAREFGonzález2013">González (2013). Les dos Sagrades Famílies. La de Gaudí i la dels atres, Barcelona: Parnass. ISBN 978-84-941495-0-4.


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Escoles_de_la_Sagrada_Família&oldid=898366»