La Escola d'Aleixandria o Escola neoplatònica d'Aleixandria va ser una corrent de filosofia que es va desenrollar en l'Egipte helenístic i romà entre els sigles III i VII, caracterisada per la tendència a l'erudició i al sincretisme entre idees filosòfiques (preses del neoplatonisme i la filosofia d'Aristóteles) i religioses (procedents del gnosticisme i el cristianisme). La seua activitat va concloure en la conquista musulmana d'Egipte en l'any 640.

Eratóstenes en l'art

Va ser una institució ben organisada, en llocs per a estudi pràctic i en aules.cita requerida Les primeres dissecció en cadàvers mèdics per al desenroll de l'anatomia es varen fer en esta escola, ademés de que va formar a Herófilo, el pare de l'anatomia, que per eixemple va descriure en esta escola el duodeno, contant 12 traveces de dit;cita requerida va fer estudis profunts del cervell i les seues capes, incloent cerebel, brot cerebral, dura mare, piamadre, aracnoides, diferència de cervell de cerebel;cita requerida nota la procedència cerebral i es dona conte de que els nervis transmetien una sòrt d'energia que motivava la sensibilitat de les persones;cita requerida en esplacnologia descriu tot el bazo.cita requerida No es coneix obres escrites per Herófilo, pero sí cites dels seus alumnes.

L'escola d'Aleixandria va prendre importància per la gran biblioteca.[1]

Els noms més coneguts d'esta escola són Hipatia, Sinesio de Cirene i Olimpiodoro el Jove. Atres membres de la mateixa són Hierocles d'Aleixandria, Hermias d'Aleixandria, Amoni de Hermia, Juan Filopón, Asclepio de Trales, Alejandro de Licópolis, Esteban d'Aleixandria, Asclepiodoto d'Aleixandria, Alcmeón de Crotona, qui va treballar tot coneiximent sobre la branca de la neurologia; Erasístrato, pare de la fisiologia en el món antic, Nemesio i Juan Lido.[2]

Esta escola filosòfica no deu confondre's en:

No obstant, l'Escola d'Aleixandria va mantindre un contacte estret en l'Escola neoplatònica d'Atenes, per lo que alguns historiadors consideren que abdós formen un mateix procés de canvi.

Bibliografia

Referències

  1. ↑ Abraham (2020). La biblioteca d'Aleixandria, Primera edició edició, Alvarez Castell Editor. ISBN 978-987-47508-5-3.
  2. ↑ Ferrater Mora, 1984, s.v. "Aleixandria, Escola de".


Referències