Escola Nacional Central d'Agricultura (Vila Nova)
La Escola Nacional Central d'Agricultura (ENCA), és una escola d'agricultura i rectora de l'educació mija agrícola, forestal i agroindustrial en Guatemala que té 3 carreres disponibles en el títul mig de «Pèrit». Funciona baix el model d'Internat i mixt.[1]
Segons l'Artícul 79 de la Constitució Política de la República de Guatemala, és una entitat descentralisada, autònoma, en personalitat jurídica i patrimoni propi del Govern Central de Guatemala, encarregada de l'organisació, direcció i desenroll dels plans d'estudi agropecuario i forestal de la Nació a nivell d'educació d'ensenyança mija.[2]
La ENCA es rig per la seua pròpia Llei Orgànica, Dto. 51-86 del Congrés de la República i els seus reglaments. Encara que és una entitat descentralisada i autònoma, el seu presupost es canalisa a través del Ministeri d'Agricultura, Ganaderia i Alimentació, sense que açò afecte la seua autonomia.
Història
Antecedents
Des de molt temps abans que es creara com a tal, en 1868 la «Societat Econòmica d'Amics de Guatemala» va decidir recolzar dita idea, montant un curs d'agronomia en el Colege Científic industrial que estava recent inaugurat en l'Antiga Guatemala. En el temps es varen donar conte de que eixe curs no anava a generar agrònoms per lo que en 1870 varen solicitar terrenys a la municipalitat i sumant algunes finques que ells havien adquirit es preparaven per a fundar una Escola d'Agricultura.[2] A principi de giner de 1877 l'Escola d'Agricultura era una realitat, en la Memòria d'Instrucció pública de 1881 s'informa que l'escola d'agricultura va tindre un director i cinc professors, 32 alumnes becats, un intern pensioniste i dos externs, molts d'ells indígenes que el govern va fer aplegar de diferents pobles. Un acort gubernativo del 13 de febrer de 1880 el govern va decidir que l'Escola d'Agricultura passara a mans de la Secretaria d'Instrucció Pública en el pretext de fer més fecunda i menys gravosa l'instrucció que s'impartien en els establiments que costejava l'estat. El 25 d'abril de 1881 es va emetre un decret llegislatiu que la va cancelar definitivament l'escola basant-se en problemes financers. Es creu que la disposició del tancament de l'establiment va ser una mida arbitrària, puix quan es va cancelar l'Escola d'Agricultura, esta tenia assignades partides de sosteniment en el presupost de 1882 – 1883.[2]
Escola Nacional d'Agricultura
El fundador de l'actual institució va ser el llicenciat Luis Cruz Engrunse, fill de pare guatemaltec i mare costarricense, estudi Dret en l'Universitat de Sant Carlos de Guatemala, graduant-se en 1901 va viure en Heredia, Costa Rica. Va ser fundador de la primera escola d'agricultura en Curridabat, poble propenc a Sant Josep de Costa Rica. L'escola en Costa Rica va funcionar fins a l'any 1920 ya que el 20 de giner d'eixe mateix any, el Lic. Cruz Engrunse va firmar un contracte en don Antonio Bouscayrol, secretari del despaig d'Agricultura de Guatemala per a traslladar la seua escola a Guatemala, en eixe moment era president Manuel Estrada Cabrera, qui va ser derrocat per un moviment en contra seua el 15 d'abril de 1920.
En l'any 1921 el Lic. Luis Cruz Engrunse va fundar l'Escola Nacional d'Agricultura -ENA- Va iniciar les seues activitats baix l'administració del president Carlos Herrera i Lluna, la qual, segons el contracte firmat entre el Lic. Cruz Engrunse i el govern, seria de caràcter privat els sis primers anys, per a després passar a propietat del Estat. El Lic. Cruz Engrunse va dur de Costa Rica materials, mapes, llibres, equip, maquinària, professors, agricultors per a pràctiques i també alumnes que en eixe país havien ya iniciat els seus estudis. La -ENA- en Guatemala va tindre caràcter centroamericà, ya que varen estudiar en ella alumnes de tots els països de l'àrea. La ENA inicialment va funcionar en la Finca Nacional l'Aurora, per ad açò el govern li donó 40 pomes de terreny, un àrea major a la que va tindre en Costa Rica. També va tindre per al seu funcionament els edificis que tingueren l'Institut Agrícola d'Indígenes, en a on estiguera posteriorment l'Escola Normal Central per a Varons. Els alumnes inscrits en Costa Rica, es varen graduar en el ya Estat de Guatemala, el primer any de fundada l'escola, en l'amanecer del 5 de decembre de 1921, quan un triumvirat encapçalat pel General José María Orellana va donar un colp d'Estat i va assumir el poder. La ENA va iniciar en 46 estudiants guatemaltecs d'un total de 64, perque en el segon i tercer any, estaven els estudiants que havien iniciat en Costa Rica. D'eixe conte, al final del primer any es va graduar 1 estudiant nicaragüenc i 4 costarricenses. El contracte en el Lic. Cruz Engrunse va ser rescindit el 6 de giner de 1923, per problemes que es varen donar per l'abastiment d'aigua per a l'escola i les seues declaracions en un periòdic, denunciant el cas. A raïl d'este fet, la ENA va passar baix l'administració de l'estat.[2]
Escola Nacional Central d'Agricultura
En l'any 1929, el president de la república d'eixa época, Lázaro Chacón, va crear dos escoles regionals d'agricultura, una en Jalapa i una atra en Quetzaltenango, les quals únicament varen funcionar per tres anys, perque el president Jorge Ubique Castañeda en 1932 les va fusionar per a formar l'Escola Nacional Central d'Agricultura -ENCA-. En l'any de 1936, la ENCA va ser traslladada de la Finca Nacional L'Aurora, a on va funcionar prop de 15 anys, a la Finca La Alameda en Chimaltenango. En La Alameda, els estudiants d'agricultura ingressaven en sext grau de primària i estudiaven durant cinc anys per a rebre el títul de «Pèrit Agrícola».[3] En el més de maig de l'any de 1944 va ser ubicada en la Finca Bárcena, Vila Nova en el departament de Guatemala. La finca Bárcena a on finalment va ser ubicada la ENCA, va rebre eixe nom per un dels seus amos, un Ingenier Agrònom de llinage Bárcena[4], la finca era cafetalera en casi tota la seua extensió, aplegant les sembres fins a lo que hui es coneix com el Parc nacional Nacions Unides. Durant els anys de 1957, 1958 i 1959, la ENCA no va rebre estudiants de primer ingrés, ya que va terminar de graduar les últimes promocions de cinc anys, fent us de l'anterior pensum d'estudis, que com a requisit d'ingrés l'aspirant solament devia tindre aprovada l'educació primària , açò va permetre donar pas a la nova era, la formació de pèrits agrònoms de tres anys, ya que el nou pensum exigia que els alumnes aspirants tingueren aprovada els 3 primers anys d'educació secundària, per lo que en giner de 1960, la ENCA s'inicia en el nou pla d'estudis.
Institut Tècnic d'Agricultura
L'Institut Tècnic d'Agricultura -ITA- va ser oficialisat per Acort Gubernativo de data 14 de febrer de 1967 com a resultat de la fusió entre l'Escola Nacional Central d'Agricultura i l'Escola Forestal Centroamericana, que realment va ser absorbida per la primera. La seua finalitat va comprendre la «Formació a Nivell Mig de Tècnics en Les Ciència Agrícoles i en especialitats Determinades» els alumnes ingressaven despuix d'haver terminat el cicle bàsic, i despuix de tres anys d'estudis rebien el títul de Pèrit Agrònom. Açò focalizaba clarament a el ITA en el nivell mig diversificado.[5] En 1969 i per mig d'Acort Gubernativos de data 6 d'agost, es va modificar l'estatus de el ITA, permetent-li ademés de la formació de Pèrits Agrònoms a nivell mig com lo havia fet fins a llavors, la formació de tècnics especialistes en diverses branques agrícola i forestal. En 1974 es va prendre la decisió de no continuar oferint l'especialisació per la poca inscripció d'estudiants, sent una de les principals raons per lo que els graduats com a Pèrits Agrònoms preferien suspendre els estudis en este punt per a amprar-se i escomençar a reportar salari, ademés que Universitat estatal no va reconéixer equivalència als estudis d'especialisació de el ITA, lo que impedia l'eventual movilisació horisontal cap a l'obtenció d'un títul universitari. El ITA va ser nomenat fundador i el seu director en 1973, primer president de l'Associació Centroamericana d'Educació Agrícola Secundària (ACEAS) que es va convertir en l'Associació d'Organismes d'Educació Agrícola d'América Central.
Escola Nacional Central d'Agricultura
En l'any de 1985, la nova constitució de la República de Guatemala, en el seu artícul 79 va establir novament la ENCA pero com una entitat autònoma, en personalitat jurídica i patrimoni propi. És aixina com en novembre de 1986 va ser suprimit el nom de el ITA, restituint el nom de ENCA, per a donar cabuda novament a una escola en autonomia, iniciant-se en l'any 1987 un nou pensum en duració de 4 anys, graduant-se baix el títul de «Agrònoms», per a l'àrea agrícola, i «Dasónomos» per a l'àrea forestal de la qual varen eixir quatre promocions. La primera promoció baix este pla d'estudis de quatre anys egresó, en l'any 1990, i l'última en l'any 1993, després va tornar al pla d'estudis de 3 anys, no havent promoció de egresados en els anys 1994 i 1995 respectivament, sino fins a l'any 1996 en el qual es va donar un procés de reingeniería de la ENCA, iniciant-se en el nou pla d'estudis en l'any de 1997, el qual introduïa la modalitat de mòduls de producció, pràctiques i proyectes empresarials en cicles cuatrimestrales d'estudi. En 1996 es varen fer reformes a la seua llei orgànica, en les quals es va modificar la conformació del seu Consell Directiu, ademés varen ser titulades les terres de la Finca Bárcena i les del parc les Nimfes en Amatitlán, antiga ubicació de la EFCA, a nom de l'escola; a partir de 1997 va entrar en marcha el Pla Estratègic 1997-2020 el qual es va orientar cap a l'excelència acadèmica, produir comercialment bens i servicis agroforestales i proporcionar servicis a l'estudiant dins d'un marc de modernisació.
A lo llarc dels anys la seua ensenyança ha segut calificada com «d'excelència» conseguint alcançar en l'any 2011 l'excelència acadèmica en rebre l'Orde del Quetzal en el grau de Gran Creu.[1]
Actualment ENCA busca la formació tecnològica i humana baix un intens i rigorós programa d'estudis, dirigit a jóvens hòmens i dònes que interessats per estudiar la terra i lo que produïx Un atre enfocament important que la ENCA visualisa en la formació de les seues educandos, és el desenroll integral humà. Constantment ha anat actualisant el seu pensum d'estudis per a ampliar l'oferta educativa, en 2021 es va crear la nova carrera de «Pèrit Agroindustrial»
Carreras
La ENCA oferix 3 carreres, sent estes: Pèrit Agrònom, Pèrit Forestal i Pèrit Agroindustrial. En les tres carreres els estudiants adquirixen coneiximents de les ciències bàsiques com a matemàtica, biologia, física, llenguage i comunicació, química; aixina mateix es consoliden disciplines formatives i especialisades baix un enfocament empresarial, agroindustrial, ambiental i d'investigació.
Pèrit Forestal
La carrera de Pèrit Forestal s'especialisa en recursos naturals renovables, bosc, flora, fauna, aigua i sol, aplicant diferents processos de conservació dins i fòra d'àrees protegides, recuperació a través de l'establiment i maneig de plantacions forestals o regeneració natural.
També es brinda formació en el Maneig de conques hidrogràfiques aplicant els principis d'ordenament territorial, utilisant i aplicant les ferramentes dels sistemes d'informació geogràfica, maneig de boscs naturals de coníferes i latífoliadas, integrant a estos sistemes activitats agrícoles i pecuàries. Ademés s'inclou aprofitament i transformació industrial forestal de productes maderables i no maderables del bosc com a olis essencials, llavors, plantes medicinals, etc. El egresado conta en oportunitats d'ocupació en empreses del sector privat i estatal, aixina com en organisacions no governamentals relacionades en el cada volta més important camp del maneig adequat de recursos naturals, a on els nostres egresados s'han posicionat en llocs tècnics i gerenciales.
Pèrit Agrònom
La carrera de Pèrit Agrònom dirigix la seua formació a l'especialisació en processos de producció, transformació i comercialisació de productes agrícoles, com a grans bàsics, cultius d'exportació, cultius tradicionals i no tradicionals, hortalices, ornamentals, frutales i uns atres. Ademés, s'impartix coneiximents de maneig i producció de ganado vacú, porcí, aus, peixos i uns atres.[6]
Pèrit Agroindustrial
Esta és la carrera més recent i es va crear en l'any 2021, té com a objectiu formar tècnics que puguen eixecutar programes de transformació de productes agrícoles, pecuaris i hidrobiológicos, baix l'aplicació de normes i reglaments de calitat i inocuïtat per a satisfer la demanda nacional, internacional i l'enfortiment de la seguritat alimentària.[7]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «ENCA, 100 anys formant tècnics i professionals» (en és). Consultat el 2023-05-26.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 (2000).«L'Ensenyança Agrícola en Guatemala».Universitat de Guatemala.
- 44-76.Consultat el 18 de giner de 2021.
- ↑ «Finca La Alameda, segona sèu de la ENCA». Lo Millor de Amatitlán. Consultat el 18 de giner de 2021. «Finca La Alameda»
- ↑ Hernández Estrada, 1997a.
- ↑ (1981).«Estudie diagnòstic de l'Institut Tècnic d'Agricultura de Guatemala».Programa de beques d'educació Agrícola, PEMEM II.
- 103.Consultat el 18 de giner de 2021.
- ↑ «El pèrit agrònom, un agent de canvi» (en és). Consultat el 2023-05-26.
- ↑ «Pla Estratègic Institucional 2022-2031».Segeplan.Consultat el 2023-05-26.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Escuela Nacional Central de Agricultura (Villa Nueva)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.