Escapulomancia
L'escapulomancia és la pràctica d'adivinació que utilisa l'escàpula o els ossos del muscle. En el context dels ossos oraculares de la China antiga, que va utilisar principalment abdós escàpules i la closca de tortuga, l'escapulomancia s'ha utilisat a voltes en un sentit molt ampli en referir-se tant a l'escapulomancia com a la plastromancia (similar adivinació utilisant closques de tortuga). Aixina i tot, el terme osteomancia podria ser més apropiat en referir-se a l'adivinació que es realisa a partir d'ossos. Molts llocs arqueològics a lo llarc de la costa sur i les illes de la península de Corea mostren que les escàpules de cervo i porc varen ser usades per a rituals de adivinació durant el Periodo Protohistòric coreà, c. 300 AC- 300/400.
Històricament, l'escapulomancia ha adoptat dos modalitats principals. en la primera, apiromántica, l'escàpula d'un animal era senzillament examinada despuix de la seua matança. Esta forma va estar estesa en Europa, Àfrica Del nort i Orient Pròxim no obstant, en la segona modalitat, la piromántica, l'escapulomancia, implicava el calfament o calcinació de l'os i l'interpretació dels resultats, va ser practicada en Amèrica del Nort i Àsia Oriental.
L'escapulomancia es menciona també en el Capítul 5 del Kojiki, el Registre japonés d'Assunts Antics, en el que figura cóm les deïtats celestials varen usar este procés de adivinació durant una consulta per part dels deus menors.
És també un mètoto de adivinació entre els grangers grecs i serbis, inclús hui en dia. Provablement té un orige extremadament antic. Més recentment, s'han trobat referències en les memòries de varis guerrers que varen lluitar durant la Guerra grega d'Independència. Sempre que tenien un festí, solien torrar carn d'ovella o carn de cabra i despuix del menjar, qualsevol que sabera cóm llegir l'escàpula la netejava de qualsevol restant de carn i elevant-la cap a la llum, interpretava els varis punts sombrejats que apareixen en la part transparent de l'os. Una escàpula clara constituïa un bo presagie. Els punts obscurs tenien la seua interpretació i per mig d'ells es pronosticava el resultat de la batalla del dia següent: la mort o la supervivència.
En la màgia de la Renaixença, l'escapulomancia va ser classificada com una de les sèt arts prohibides, junt en la necromancia, geomancia, aeromancia, piromancia, auiromancia i hidromancia.[1]
Referències
- ↑ Johannes Hartlieb (Munich, 1456) The Book of All Forbidden Arts; quoted in Láng, p. 124.
- Keightley, David N. (1978). Fonts de Shang Història: L'Oràcul-Os Inscriptions de Porcelana d'Edat del Bronze. Universitat de Prensa de Califòrnia, Berkeley. Format gran hardcover, ISBN (fòra d'impressió); Un ppbk 2.ª edició (1985) seguix en impressió.
- Andrée, R. (1906) Scapulimantia. En Papers Antropològics en Honor de Franz Boes, editat per Berthold Laufer, pp. 143–165
- Eisenberger, Elmar Jakob (1938). Dones Wahrsagen aus dem Schulterblatt. Internationales Archiv für Ethnographie 35, pp. 49–116.
- Philippi, Donald L. (1968). Kojiki. Universitat de Prensa de Tòquio, Tòquio. p. 52.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Escapulomancia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.