Escalpell

Varis escalpelos. La primera (de l'esquerra), segona i quarta tenen cuchilles reemplazables.

El escalpell o bisturí, també cridat llanceta o gavinet de cirugià, és un instrument en forma de gavinet menut, de full fi, puntaguda, d'un o dos corts, que s'usa en procediments de cirugia, dissecció anatòmiques i autòpsia.

També és un instrument molt usat en artesania, manualitats i en general en aquelles activitats o arts en les que es requerixen corts fins i precisos.

Alguns consideren que el terme bisturí es referix específicament a l'instrument el full del qual és extraíble i intercanviable o retràctil respecte al mànec i que escalpelo és aquell en el full fix o en la part tallant fent cos en la empuñadura.

Etimologia

El terme escalpelo ve del llatí scalpere que es referix a tallar o incidir. El terme bisturí (plural: bisturins o bisturíes) s'usa en espanyol des del XV provinent del terme francés bistourí, usat per a designar un punyal o menut gavinet i que, a la seua volta, segons alguns llingüistes, prové del nom de Pistori (en francés) o de Pistoia, ciutat italiana famosa per la seua fàbrica de punyals, escalpelos o "pistorinos".

Tipos de bisturins

Full de bisturí n.º 15

• Bisturí mèdic clàssic: la forma i tamany dels bisturins quirúrgics tradicionals depenen de l'ús i del lloc anatòmic. Poden tindre un full fix o desechable. Per ser instruments essencialment de tall o incisió es fabriquen en fulls extremadament esmolats, solament tocant un escalpelo mèdic lleument en les mans tallarà la pell. El full normalment és plana i recta, permetent realisar fàcilment corts rectes o en llínea i en cas dels de full fix esta generalment es curva gradualment per a una major precisió. Els fulls o cuchilles intercanviables té un recalat central per a encaixar en el mànec i es distinguixen numerades per la seua forma segons el tipo de cort que es desija fer. Els mànecs són llaugerament corrugados o en moltes regates de subjecció i són igualment numerats de l'1 al 15, sent els més usats els No 3 (també denominat Bard-Parker o estàndar), No 4 i No 7. Els mànecs de full intercanviable són metàlics pero existixen desechables de material plàstic.

• Bisturí de diamant: creat pel científic i mèdic veneçolà Humberto Fernández-Morán, el full fabricat del qual en diamant s'ampra en microcirugía com l'oftalmológica. També s'utilisa per a realisar corts ultrafinos en materials des de teixits biològics fins a mostres llunars dutes a la Terra per astronautes. Alguns orfebres ho utilisen per a seccionar trams precisos de materials blans, com l'argent.

Ademés dels bisturins metàlics convencionals existixen atres instruments per a tallar o fer diéresis o dissecció quirúrgica, i que per la tecnologia incorporada permeten fer hemostasia per mig de cauterisació en forma simultànea al tall, i són:

• Bisturí elèctric o electrobisturí que pot ser de modalitats: unipolar o bipolar segons els diferents tipos d'energia que aplica.
• Bisturí de rajos gamma(Gamma-Knife), rajos X (X-Knife) o de protons: que pròpiament són formes de radioteràpia concentrada en dosis altes i úniques (Vore Radiocirugía).
• Bisturí harmònic: usa ultrasò.
• Bisturí làser: usa diferents tipos de làser: YAG, de CO2, KTP.

Vore també

• Cirugia

Enllaços externs

• «escalpell». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).