Ermita del Crist de l'Agonia (Potríes)
La ermita del Santíssim Crist de l'Agonia és un temple catòlic que es troba ubicat en el cim d'un montícul, d'uns 137 m s. n. m., al surest de la població, cridada “els Tossalets”.[1][2] En l'ascens a la mateixa es troba el calvari o via crucis.[3]Este calvari de finals d'el XVIII, presenta estacions alineades a lo llarc del camí de pujada.[3]
Es tracta d'un edifici catalogat com Be de Rellevància Local en número d'identificació 46.25.198-002, segons la Disposició Adicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d '11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007).[4][5]
L'ermita pot visitar-se si es realisa la Ruta urbana de Potries, que recorre els principals edificis i monuments potrieros, i que promociona l'Ajuntament de la localitat.[6]
Història
[editar | editar còdic]L'ermita es va construir entre 1854 i 1865.[3]És obra de l'arquitecte Carlos Spain.[7][8]
L'orige d'este temple es basa en la devoció al Crist Vellet. Es tracta d'una image que es diu va ser propietat d'uns veïns morts en 1799 d'una malaltia contagiosa, per lo que tots els seus bens varen ser cremats i únicament es va salvar este Crist.[9]
Tomás Jiménez, un quincallero de Caravaca, va salvar la creu de la foguera i la va colocar en una capella que va construir junt a l'últim casalicio del Via Crucis llavors existent. Els habitants del poble, aterrorizados per la mortandad, varen baixar l'image a Potríes per a demanar-li que acabara en l'epidèmia.[9] En produir-se la miraculosa curació dels malalts de la localitat i el fi de l'epidèmia, els veïns li varen construir una ermita en el seu honor, que va ser terminada o consagrada en 1865, tal i com s'indica en la seua frontera.[9]
Descripció
[editar | editar còdic]Front al temple hi ha una menuda plaça en vistes sobre les hortes. L'actual edifici s'alça a on anteriorment va haver un atre temple de menors dimensions datat de 1799 que albergava l'image del Crist. L'edifici és d'estil neoclàssic, en planta quadrangular de 15 metros de costat.[2]
El temple ho constituïx la part central del quadràngul mentres que el restant, adossats longitudinalmente als costats, constituïxen edificis anexos a l'ermita, tals com la vivenda del ermitaño i a atres dependències, a les que s'accedix pel atri previ, cobert en volta d'aresta i en poyo corregut decorat en rajoletes en recort de diverses celebracions; al que s'accedix per una escalinata de pedra.[2]
L'atri està tancat en una porta enrejada de ferro i dos finestrals laterals també enreixats. Esta porta és la que dona accés a tot el recint, temple, vivenda del ermitaño i anex.[2]
La frontera de tot el conjunt es dividix en tres cossos i presenta pocs elements decoratius. S'arremata en un frontón triangular en óculo cego i, se'l conjunt, una espadaña en una campana, la qual conserva la seua instalació tradicional en cerda de fusta de perfil valencià i cigonyal per a voltearla des de l'interior de l'ermita, aixina com batall nugat, encara que l'estat de conservació del conjunt és molt precari.[4]
La campana actual és obra de Fundició Roses, de Cadira, i data de 1942 com indica una inscripció lateral en la pròpia campana, en la que apareix el nom del poble, ya que, durant el conflicte bèlic, moltes de les campanes es varen retirar de les seues ubicacions originàries per a evitar que el material poguera utilisar-se en fins bèlics, pero en acabar el mateix, no es varen poder reubicar perque no se sabia a ciència certa a quin campanar o espadaña corresponia cada una. Aixina, per a evitar que es repetira el problema, quan es varen refondre i es varen reubicar les noves campanes, se'ls colocava el nom de la població a la que pertanyien. Ademés, en esta campana també es va inscriure el nom de la advocación a la que està dedicada.[4]
La portada és d'orde toscano i emmarca la porta adintelada. En el llindar hi ha una cita en llatí: Locus, in quo stas, terra sancta és. Èxodo cap. 3VI. Junt a ella hi ha una pila per al aigua beneïda.[10]
La planta del temple és de creu grega. Els braços del travessia no apleguen a l'exterior. Posseïx cor alt als peus. Està coberta en volta de canó en arcs fajones que descansen en pilastres jónicas, i cúpula cega en tambor octogonal en finestres vidriades sobre pechinas decorades en pintures de personages bíblics (Jeremías, David, Daniel i Isaías) realisades per Luis Téllez-Girón Belloch. [3][4] [7][8][10]
En els laterals de la nau hi ha dos altars en retaules d'obra, junt a atres dos en els braços de la travessia. Destaca en ells l'image de la Divina Pastora. En l'altar major del presbiteri, es troba un retaule en hornacina per a l'image del Crist de l'Agonia, el "Crist Vellet", talla policromada d'el XVIII.[4][10]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Toponímia dels pobles valencians.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «potries. org/es/patrimonio-natural/unidad-de-paisaje-de-els-tossalets/ Unitat de paisage d'els Tossalets – Potries Turisme» (en és-és). Consultat el 2024-03-03.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «levante-emv. com/planes/pueblos-despoblados/2020/03/22/potries-agua-regadio-tradicional-11586398. html Potries: Aigua i regadiu tradicional» (en és). Alce-EMV. Consultat el 2024-03-03.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 «com/php/campanar. php? numer=1105 Ermita Santíssim Crist de l'Agonia - POTRIES (COMUNITAT VALENCIANA)». campaners. com. Consultat el 2024-03-03.
- ↑ «gva. es/va/web/patrimonio-cultural-y-museos/brl Secció 2a. Béns de rellevància local - Patrimoni Cultural - Generalitat Valenciana» (en ca-és). Patrimoni Cultural. Consultat el 2024-03-03.
- ↑ «potries. org/es/ruta-del-agua-2-2/ Ruta Urbana – Potries Turisme» (en és-és). Consultat el 2024-03-03.
- ↑ 7,0 7,1 «rah. es/biografias/67960/luis-tellez-giron-belloch Luis Téllez-Girón Belloch | Real Acadèmia de l'Història». dbe. rah. és. Consultat el 2024-03-03.
- ↑ 8,0 8,1 «jimdofree. com/municipios-de-la-safor/potries/ Potries» (en és-és). guia d'oci de gandia. Consultat el 2024-03-03.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 «blogspot. com/2011/02/ Gojos de Valéncia (Gogistes Valencians)». gogistesvalencians. blogspot. com. Consultat el 2024-03-03.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 «urbipedia. org/hoja/Ermita_del_Cristo_de_la_Agon%C3%ADa_(Potr%C3%ADes) Ermita del Crist de l'Agonia (Potríes)» (en és). www. urbipedia. org. Consultat el 2024-03-03.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ermita del Crist de l'Agonia (Potríes).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ermita del Cristo de la Agonía (Potríes)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.