Ermita del Calvari (Bechí)

L'ermita del Calvari de Bechí està situada al noroest de la població, en les afores, prop del carrer d'Ona, inici del camí que aplega a Ona, en la Comunitat Valenciana. Davant l'ermita es troben les capelles del Calvari, tot inclós en un jardí tancat d'uns 5.000 m², al que s'accedix per una porta dedicada a Sant Miguel Arcàngel. Una peculiaritat del Calvari de Bechí és la seua situació en un lloc pla, únic eixemple conservat de tota la Plana de Castelló.
Història


A petició del poble, el bisbat de Terol, al que pertanyia la població, va autorisar la construcció de l'ermita del Calvari, i va comissionar a Gaspar Martínez, rector de la parròquia, la bendició de la primera pedra, que es va produir el 7 d'abril de 1755. Les obres anaven atrassades i va anar mosén Miquel Franch, presbítero beneficiat de la parròquia i depositario de les almoines del Calvari, que en el seu esforç va fer possible la terminació de les obres. Aixina, el 15 de setembre de 1771 es va beneir la campana de l'ermita i el 10 de novembre del mateix any el rector de la parròquia va celebrar la primera missa i va beneir l'ermita.
Des de 1981 s'ha anat restaurant el recint del Calvari en construcció de la tanca, i la rehabilitació de l'ermita, les estacions i la portada de Sant Miguel. El 10 de novembre de 2007 és beneït tot el conjunt en motiu de la finalisació de la restauració.[1]
Arquitectura


En traspassar la portada d'ingrés del recint del Calvari, apareix un camí que des del perímetro del jardí rectangular va rodejant vàries voltes l'ermita del Calvari formant el via crucis, fins a aplegar a la porta de l'ermita. Les estacions van apareixent al costat del camí, tenen planta quadrada de 85 cm de costat i prop de 2 metros d'altura, i en la part central s'obri una capella a on es coloca un retaule ceràmic. L'únic retaule original que es conserva correspon a la Verónica secant-se la suor de la cara de Jesús.
La planta de l'edifici està centralisada, al voltant d'un espai quadrat cobert per una cúpula, la qual se sosté per mig d'un tambor octogonal en finestres en els costats, emmarcades en pilastras. A partir d'este centre es disponen l'àbsit i els dos braços de la travessia, formant tres espais idèntics, i un quart espai rectangular, a on se situa la porta d'accés, i tots estos espais en una coberta de quarto d'esfera.
La portada de l'ermita és senzilla, en el llindar i les jambas de sellars moldurados, i per damunt, un buit ovalat que conté una image esculpida de la Verge dels Dolors. Tot emmarcat per decoració arquitectònica en pilastres i columnes. La frontera s'arremata en un rebanc mixtilínea i damunt, una espadaña.
En l'interior, pilastres en el fuste estriado, capitel compost i un entablamento en un fort rebanc que recorre tot l'interior de l'edifici, soporten els arcs torals, mentres les pilastres que soporten les voltes laterals són més estretes i en el fuste pla. L'element decoratiu que més es repetix són les rocallas dorades. El seu estat de conservació és bo. Batista i Garcia atribuïx l'edifici, aixina com el disseny dels fulls metàlics de la porta a l'arquitecte Juan José Nadal, que en l'época en que va ser proyectat dirigia les obres de construcció de la parròquia de la veïna Vila-real.
Referències
- ↑ El Calvari de Bechí. Full parroquial de la diòcesis de Segorbe-Castelló. (11-11-2007).
Bibliografia
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ermita del Calvari (Bechí).- Este artícul conté una traducció derivada de «Ermita del Calvari de Betxí» de Wikipedia en ca publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Direcció General de Patrimoni Artístic. Ficha del monument
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ermita del Calvario (Bechí)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.