Anar al contingut

Ermita de la Puríssima Concepció (Costera del Temps)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Ermita de la Puríssima Concepció (Costera del Temps)

L'ermita de la Puríssima Concepció (també coneguda com a ermita de l'Inmaculada), és una capella situada en Costera del Temps, província de Valéncia (Comunitat Valenciana, Espanya).

Fundada com a «Ermita de Sant Diego» en el XVIII, és un anex de la parròquia de Castielfabib i està declarada Be de Rellevància Local.[1]

Història

Erro al crear miniatura:
Torre-espadaña
Erro al crear miniatura:
Interior, en detall del presbiteri
Erro al crear miniatura:
Image de sant Diego d'Alcalà

Erigida com a «ermita de Sant Diego», comença a estar documentada a partir del XVIII. Per la seua proximitat i diversos indicis li la vincula al Convent de Sant Guillermo de Castielfabib, que els seus últims moradores varen ser franciscanos observantes de Valéncia.[2] L'hipòtesis fundacional resulta perfectament factible:

«Lo cert, no obstant, és que encara que la humiltat del ermitorio resulte d'acort en la senzillea pròpia dels franciscanos observantes del Convent de Castielfabib, el víncul d'estos en l'ermita de Costera del Temps no es troba documentat, basant-se en indicis. Com el fet de que l'ermita acullga una bella image de sant Diego (d'Alcalà o de Sant Nicolás) baix que la seua advocación es troba Costera del Temps: dit sant va ser un flare franciscano, molt popular entre els humils, al mateix temps que patró dels germans llecs d'esta orde. Siga com anara, els lugareño varen adoptar a sant Diego com a patró i protector del seu lloc».[3]
L'Ermita de María Inmaculada en Costera del Temps (Castielfabib), Alfredo Sánchez Garzón

Inicialment, l'ermita va deure ser un chicotet ermitorio, construït per a evitar que elllogarencs tingueren que desplaçar-se fins a la vila per a sentir missa. L'edifici va ser posteriorment ampliat, elevant la cobertura i construint la sacristia, un recint de sostre baix de fàbrica posterior, situat despuix de l'altar, costat de l'evangeli.[3]

En dir de Castielfabib, Madoz (1847) nomena les ermites de la seua jurisdicció: Ermita de Sant Marcos, en Els Sants, Ermita de Sant Sebastià, en Mes de Jacinto, Ermita de la Verge de Gràcia, en la vila i Ermita de Sant Roque, pròxima a Torrebaja -pero no menciona la de la Puríssima Concepció de Costera del Temps.[4]

Durant la Revolució Espanyola de 1936, l'ermita va ser saquejada i els seus elements moble i ornamentals destruïts.[5] En la posguerra va ser parcialment reconstruïda sin ayuda de l'Estat.[6]

Ubicació i descripció

Es troba en l'interior del llogaret, en posició suroriental respecte del caseriu, de manera que el frontón de pilota existent en la plaça se li adossa per la frontera dels peus. La primera descripció de l'ermita li la devem a l'escritor i periodiste valencià Luis B. Lluch Garín, que la va visitar mediats els anys xixanta (1966), oferint-nos una completa descripció del seu estat en aquell moment:

«El titular de l'Ermita és María Inmaculada, i en el parament lateral de senzilla mampostería descolla un rústic socarrén; i una grossa imposta que arremata la paret servix d'assent al socarrén./ Entrem en la capella chafant el llindar desgastat de pedra blanca… […] El pis és un tendit d'algeps en molts bultos i desnivells, i el sostre té dos alvertents que arranquen del voltó de càrrega./ […] Hi ha quatre pilars lliures i atres quatre embebidos que formen joc en aquells. De pilar a pilar s'òbrin uns arcs de mig punt. Les bases d'estos pilars són quadrades i els capiteles estan formats per simples molduras. Entre els dos pilars de la dreta està el púlpit que és un semicírcul en ménsula cònica, tot d'obra, i un tornavoz que té la forma d'una corona principesca./ […] en l'altar major destaca el doble templete: un de gran, i un atre més menut colocats sense simetria. En el central està l'Inmaculada …/ […] En la capillita de la dreta veig una image desconeguda […], pero quan eixim li'l pregunte un vell i em diu que és Sant Diego».[7]
Ermites i paisages de Valéncia, Luis B. Lluch Garín

I cada u d'ells estaven L'ermita posseïx planta allargada, orientada d'este (capçalera) a oest (peus), la seua fàbrica és de mampostería ordinària, recentment remozada, en cobertura a dos aigües i espadaña embebida als peus, costat de l'epístola. La porta d'entrada es troba junt a la torrecita, posseïx un chicotet atri o pòrtic extern en els paraments interns del qual hi ha sengles hornacinas, en tejadillo a dos aigües.[8]

L'interior es troba dividit tres naus, una central, basada i dos grans arcs de mig punt sobre pilars quadrangulars i dos laterals, en arcs menors recolzats en sobre pilastres. L'alt cor, al que s'accedix per una escalerita en atoques, es troba als peus. Posseïx un púlpit d'obra en tornavoz, adossat al mur de l'epístola. L'estructura de la coberta es basa en una armadura de parhilera, la més senzilla de les techumbres a dos aigües, en l'espai entre els parells lluït d'algeps.[8]

El presbiteri, elevat un escaló sobre el pis del temple, posseïx altar exent i un retaule d'obra basat en un hornacina en l'image de la titular -Inmaculada Concepció- i un atre menor en el costat de l'epístola, en l'image del patró del llogaret -Sant Diego d'Alcala-. Des del presbiteri s'accedix a la sacristia, recint d'obra situat en despuix de l'altar, costat de l'evangeli. En el mur de l'epístola hi ha una chicoteta hornacina de sostre estovat en un sagrario de fusta, i atres dos similars en el mur de l'evangeli, en atres imàgens -totes elles són posteriors a la Guerra Civil (1936-1939).


En la espadaña, a la que s'accedix des del cor, es troba la campana denominada La Puríssima Concepció, fosa per Salvador Manclús (Valéncia, 1990): posseïx jou de ferro, el seu diàmetro de boca és de 50 cm i pesa 72 kg.[9]-[10]

Cult i tradició

En estiu s'oficia la Santa Missa els dumenges, aixina com en les festes patronals en honor de Sant Diego d'Alcalà, patró del llogaret, que la seua onomàstica se celebra el 13 de novembre.

Vore també

Referències

  1. ↑ Be de Rellevància Local. Còdic: 46.09.092-013
  2. ↑ Sánchez Garzón, 2001, p. 36-96.
  3. ↑ 3,0 3,1 Sánchez Garzón, 2012.
  4. ↑ Madoz, 1847, tom VI, p. 166.
  5. ↑ Sánchez Garzón, 2011, pp. 317-327.
  6. ↑ Guia de l'Iglésia, 1963, pp. 410-411.
  7. ↑ Lluch Garín, 1980, tom I, pp. 522-523.
  8. ↑ 8,0 8,1 Sánchez Garzón, 2011.
  9. ↑ Puríssima Concepció: Puríssima de Costera del Temps
  10. ↑ Inventari de campanes: Puríssima de Costera del Temps

Bibliografia

  • Eslava Blasco, Raúl: Castielfabib i el seu patrimoni històric-artístic. Edició de l'Ajuntament de Castielfabib. 286 Pp. ISBN 978-84-606-4689-1. Castielfabib, 2014.
  • Guia de l'Iglésia (1963). Archidiòcesis de Valéncia (ed.). Guia de l'Iglésia en la Diòcesis de Valéncia, Valéncia.
  • Lluch Garín (1980, tom I). Caixa d'Aforros de Valéncia (ed.). Ermites i paisages de Valéncia, Valéncia: Papelería Vila, S. A.. ISBN 84-500-3983-5. ISBN 84-500-3982-7 (Obra completa)
  • Sánchez Garzón (2001). Ajuntament de Castielfabib (ed.). Aproximació a l'Història del Convent de Sant Guillermo en Castielfabib, i Notícia de l'Hospital de la Vila, Valéncia: A. G. El Racó, S. L.. ISBN 84-931563-3-7.

Enllaços externs

Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Ermita_de_la_Puríssima_Concepció_(Costera_del_Temps)&oldid=1501690»