Anar al contingut

Ermita de Sant Marcos (Els Sants)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Ermita de Sant Marcos (Els Sants)

L'iglésia parroquial de Sant Marcos és un temple religiós baix l'advocació de Sant Marcos en la llogaret d'Els Sants, terme municipal de Castielfabib, en la província de Valéncia (Comunitat Valenciana, Espanya).[1]

És Be de Rellevància Local en identificador número 46.09.092-005.[2]

Història

L'ermita data del XVIII, encara que ha segut reformada vàries voltes, sent l'última i la que li va donar l'aspecte actual l'ocorreguda en la década dels 50 del sigle passat.

A finals del primer terç del XIX va fallir en Madrit el bisbe de Segorbe, monsenyor Francisco de l'Ama i Cisneros (1821, novembre), la sèu va quedar vacant durant quatre anys (1821-1825). Finalment va ser propost don Julián Sanz i Palanco (1825-1837):

«[..], de llavors data l'iniciació de l'expedient per a la formació de Vicaría en el llogaret dels Sants (Castielfabib). Prèviament els lugareño havien convingut en els franciscanos observantes del Convent de sant Guillermo que els celebraren missa en la seua ermita (Sant Marcos), els dies festius, a canvi d'una menuda retribució. [...] Aixina mateix, un veí d'aquell mas [Francisco Cavero], va acodir al rei [Fernando VII], solicitant que la Vila [Castielfabib] contribuïra en 30 pesos anuals per a que el llogaret tinguera missa (1829). Certament, als Sants corresponia una renda anual de 12 lliures, radicant en un cens que administraven els propis veïns, en l'obligació de contribuir al sosteniment de la seua ermita per les despeses necessàries al cult, i el rèdit d'una casa i dos bancals de 10,5 lliures anuals».[3]
Iglésies i ermites del Racó d'Ademuz, orige i desenroll històric, Alfredo Sánchez Garzón

Segons referix don Jesús Calvo Martínez, a l'adop cura regente de Castielfabib i encarregat de l'Ermita d'Els Sants (Guia de l'Iglésia en la Diòcesis de Valéncia, 1962), durant la Revolució social espanyola de 1936, l'Ermita: «Va sofrir desperfectes durant la guerra[...] i va anar parcialment reconstruïda, rebent una ajuda de l'Estat del 25 per 100» de la despesa ocasionada en la seua reparació.[4]

Descripció

L'ermita de Sant Marcs dels Sants, que eixercix funcions d'Iglésia Parroquial, és una construcció realisada a pur de mampostería i pedra. L'entrada a l'ermita es troba entre dos contraforts d'un parament lateral. Té anexa una torre-campanar d'un sol cos, en una coberta piramidal. En el campanar[5] es troben dos campanes de fundició recent, la campana Els Sants,[6] fosa per Portilla Hns. (Santander), en 1991, en un diàmetro de 56 cm i un pes de 102 kg, i la campana Lucía,[7] fosa per Manclús, Salvador (Valéncia) i 1975, en un diàmetro de 61 cm i un pes de 131 kg.

L'interior es dividix en tres naus, cobertes en volta de canó, també posseïx un cor als peus.

L'ermita posseïx una abundant cantitat d'imagineria, pero tota ella posterior a la Guerra Civil.

Referències

Bibliografia

Enllaços externs