Anar al contingut

Ermita de La nostra Senyora de Gràcia (Castielfabib)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Ermita de La nostra Senyora de Gràcia (Castielfabib)

L'ermita de La nostra Senyora de Gràcia, també coneguda com a ermita de la Verge de Gràcia, es troba junt al cementeri municipal de Castielfabib, província de Valéncia (Comunitat Valenciana, Espanya).

És be de rellevància local en identificador número 46.09.092-002.[1]

Història

Nau, arc toral, arquería gòtica i presbiteri
Arquería de la cúpula del presbiteri, en detall del florón central

Castielfabib va ser l'única vila de la comarca del Racó d'Ademuz que va acollir en el seu terme órdens monásticas. Una de les primeres en assentar-se va ser l'orde Agustina, que va aplegar a la vila en l'última década del XIV: Juan I d'Aragó, autorisa a la «Orde dels Hermitaños de Sant Agustín» per a poder adquirir i posseir bens de realengo en Castielfabib (1 d'abril de 1394).[2] Els agustinos varen fundar llavors el convent de La nostra Senyora de Gràcia, advocació característica d'esta congregació. Al començament de la següent centuria, Martín I l'Humà, otorga la confirmació de les «Ordinaciones de la Confraria de Santa María de Gràcia» de Castielfabib (15 de març de 1402).[3]

En el XVI els monges agustinos ya havien abandonat el monasteri, les dependències del qual (claustre, refectorio, etc) pronte caurien en decadència. De tot el complex, en l'actualitat únicament queda en peu la seua capella, convertida en ermita, baix el mateix títul que va ostentar originalment: Verge de Gràcia.

Donada la particular situació de l'Iglésia parroquial de La nostra Senyora dels Àngels de Castielfabib, que no permetia moltes inhumacions ni dins ni fòra del temple, l'ermita de Gràcia es convertiria, especialment des del XVI, en l'habitual lloc d'enterrament en la vila. Dita tradició es manté actualment en el camposanto adossat al mur de l'edifici.

Mediat el XIX, Pascual Madoz (1847) fa menció de l'ermita, nomenant-la com «Ntra. Sra. de Gràcia», situant-la «prop de la vila».[4]

Com les demés iglésies i ermites del terme, durant la Revolució Espanyola de 1936, l'ermita va ser saquejada, destruint els seus elements moble i ornamentals.[5]

Ubicació i descripció

El periodiste i escritor Luis B. Lluch Garín (1966) va fer la primera i més completa descripció de l'ermita, «situada en una chicoteta ala prop del poble»:

«L'Ermita és un edifici allargat, de parets blanques, en teulada a dos aigües i un cos saledizo en tejadillo, que és la sacristia./ La porta d'entrada, d'arc rebaixat, vorejada per un fajón, té les fustes en adorns de tacha de cap formant una creu. Hi ha a la dreta una menuda ventanita en reixa, i davall, la rendija d'un vell buçó o raspall per a les almoines dels devots. De l'Ermita arranquen les tàpies del cementeri, que estan pintades de blanc, en una ampla albardilla de teixixques roges, per les que aguaiten, quetes i puntagudes, les copes en llínea d'uns ciprers jóvens. [...] El sostre, de barraca, és un senzill artesonado sostingut per dos gavinets de ferro en tornapuntas. La capella està pintada de blanc, en un arrimadero de color rosa. L'entrada al presbiteri s'estretix per un arc de mig punt, adornat en un senzill rebanc. D'ella partixen quatre nervis que s'entrecreuen en lo alt, component un florón i deixant en els seus buits tres lunetos».[6]
Ermites i paisages de Valéncia, Luis B. Lluch Garín

L'edifici és d'àmplies dimensions, especialment si ho comparem en atres ermites del terme. Té una senzilla planta rectangular, de nau única, sense capelles laterals i en un espacioso presbiteri. Este últim destaca en altura i es cobrix en una interessant volta en estil gòtic valencià, en el centre del qual resalta un florón de tracerías ricament esculpidas. Posseïx una chicoteta sacristia adossada al mur del Evangeli.

Campana

Posseïx una campana situada en una hornacina embebida de la frontera principal, de nom «María», fosa ca.1550 -diàmetro de boca: 31 cm, pes: 17 kg-: per seguritat, es conserva en la Casa de la Vila.[7]-[8]

  • Baixada a l'ermita des de la CV-479 (2018)
    Baixada a l'ermita des de la CV-479 (2018)
  • Vista parcial suroriental
    Vista parcial suroriental
  • Panel informatiu situat en la frontera meridional
    Panel informatiu situat en la frontera meridional
  • Detall d'herraje i taches de forja en la porta d'entrada
    Detall d'herraje i taches de forja en la porta d'entrada
  • Campana María (ca.1550), exposta en la Casa de la Vila (2018)
    Campana María (ca.1550), exposta en la Casa de la Vila (2018)
  • Interior del cementeri municipal, anex a l'ermita
    Interior del cementeri municipal, anex a l'ermita

Vore també

Referències

  1. ↑ Be de Rellevància Local: Ermita de la Verge de Gràcia (Castielfabib).
  2. ↑ Sánchez Garzón, 2001, pp. 148-152.
  3. ↑ Sánchez Garzón, 2007, pp. 291-294.
  4. ↑ Madoz, 1847, vol. VI, p. 166.
  5. ↑ Sánchez Garzón, 2011, pp. 317-327.
  6. ↑ Lluch Garín, 1980, tom I, p. 526.
  7. ↑ Donada la condició de l'edifici com Be de Rellevància Local, les intervencions en les campanes deuen comunicar-se a la Direcció general del Patrimoni Cultural Valencià, adjuntant proyecte previ a l'inici dels treballs.
  8. ↑ Inventari de campanes: Ermita Verge de Gràcia

Bibliografia

  • Eslava Blasco, Raúl: Castielfabib i el seu patrimoni històric-artístic. Edició de l'Ajuntament de Castielfabib. 286 Pp. ISBN 978-84-606-4689-1. Castielfabib, 2014.
  • Eslava Blasco, Raúl: "Els usos mortuorios en el Racó d'Ademuz durant els sigles XVII i XVIII", en la revista ABABOL, n.º 27. Pp. 10-21. ISSN 1578-6978. Ademuz, 2001.
  • Eslava Blasco, Raúl: "Relíquies i religiositat popular en el Racó d'Ademuz (I): el cos de sant Guillén de Castielfabib", en la revista ABABOL, n.º 30. Pp. 15-25. ISSN 1578-6978. Ademuz, 2002.
  • Montesinos, J. i Poyato, C. (Ed.): Actes del Primer Simpòsium de la Creu dels Tres Regnes. Espai i temps en un territori de frontera. Simpòsium Interregional Interuniversitari, celebrat en Ademuz el 25, 26 i 27 de juliol de 2008. Edició de la Universitat de Valéncia i de l'Universitat de Castella-la Mancha. Conca, 2011. ISBN 978-84-8427-773-6.
  • Lluch Garín (1980, tom I). Caixa d'Aforros de Valéncia (ed.). Ermites i paisages de Valéncia, Valéncia: Papelería Vila, S. A.. ISBN 84-500-3983-5. ISBN 84-500-3982-7 (Obra completa)
  • Sánchez Garzón (2001). Ajuntament de Castielfabib (ed.). Aproximació a l'Història del Convent de Sant Guillermo en Castielfabib, i Notícia de l'Hospital de la Vila, Valéncia: A. G. El Racó, S. L.. ISBN 84-931563-3-7.

Enllaços externs


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Ermita_de_La_nostra_Senyora_de_Gràcia_(Castielfabib)&oldid=1534165»